ref: sisquella-1942-1

imagen carta

Sitges 12/02/1942

Estimat amic:

Ara mateix acabo de rebrer la teva estimada carta. Em disgusta el qu'em dius de Adelaida; pero al mateix temps estic content que ja estigui fora de perill. No vull que estigui malalta. Vull que corri i que jugui amb les seves germanes. Ja vindré i jugarem plegats. Desitjo que estigueu més que bé.

De mi, per comensar, et diré que si em vegessis et semblaria que tot plegat a sigut una enredada; estic més bé que mai i qualsevol moment em tindràs a casa teva.

El que em sab greu, es el "susto" que he donat a la pobra Antonia. Els metges li varen dir, no sé qué de meningitits  i s'hi estava ja preagònic i que no pasaria d'aquella nit o que quedaria incapacitat - (menos mal que ha sigut broma) Una aventatge per a mi va ésser que com que vaig estar sempre tocat del bolet vá passar el temps sense donarme compte.

Ara, la meva preocupació és que no sé a qui em dec; si a les inyeccions o als globuls rojos o les oracions i promentences. Quan vaig tornar a tocar de peus a terra, em vaig trovar tot jo, com si hagués florit, d'estampetes i escapularis. S'ha cremat molta cera, i encara s'en cremará més.

Records afectuosissims de tots per tots. Posem als peus de ta senyora. No trigaré a donarte una abraçada. (T'aconsello, per si vinguessis, no ho facis amb el tren; son una bruticia perillosa.)

Teu sempre

Sisquella

Sitges 12. 3. 42