ref: ricart-1919-1

imagen carta

Vilanova 01/11/1919

Sr. D. M. A. Espinal 

Benvolgut amic. Vaig rebre le teva lletra: merces pels detalls que em dones. Per en Miró se mes noves teves. 

Jo hauré de retraçar una mica el viatge. Un dia d'aquets marxo a Castelló per a esser padrí de bateijar d'una nevodeta meva. Penso que abans de 1er de desembre no podré sortir d'aqui. I ara, abusant un xic mes de la teva amabilitat, me permeto demanar-te qualque detall mes, ja que fent alguns dies que coneixes París, podràs, sense violentar-te, aconcellar-me. El lligam de la nostra amistat està interumput (no t'esveris) per un nus escorredor terrible: tu ets un xicot ric i jo tot el contrari. Això de que tu paguis 600 fr. al mes de pensió, me te esverat. ¿Pots dir-me si es fàcil trovar dispesa per 4 o 500 fr (mes aviat 400 que no 450) i quan costa une chambre discreta, neta i amb el seu indispensable confort? Perque com pots compendre, jo he de fer-me un relatiu pressupost abans de marxar i tu que ja'm coneixes pots orientar-me dient-me el que em costarà la vida en conjunt. Jo, no tindré una quantitat assignada per cada mes, sino que hauré de destribuir el diner amb que compti. El que mes m'interessa es trovar una cambra neta (encar que sigui reduidissima com la de la dispepsia de l'hivern passat) ¿Quan creus que es necessita per gastos extraordinaris tabac, café, papers i poquets colors? En suma, tu com a bon financier terrassenc podras estudiar un pressupost mes o menys just. No oblidis que estic disposat a passar mes privacions que a Barna. ¿I els Duval? ¿Creus que es poden trovar bars que no siguin perill per la butxaca ni per l'estomac?

Una de les coses que mes me fa decidir d'anar a Paris es el desig de treure partit als boixos. De la pintura com a fi economic, no'm refio. ¿No't sembla que'l meu art del boix es probable que'm solucioni quelcom? El renaixement dels boixos, a França, sembla esser veritat. Aquí es nomes un sentimentalisme de uns missioners com l'Obiols i jo.

Bé, i tu treballes molt o sencillament fas de bon turista? ¡Quin tip de veure museus!

Acabo de veure un parell de dibuixos teus a Terramar*, molt bonics.

Jo vaig esser uns dies a Barcelona pero vaig aburrir-me'n per molt temps. Fa fàtic, tothom està bilios i insoportable. ¡Riute'n de la vida d'art a Barcelona! Una vida artística plena de petities miseries, odis i rancunies no es convenient als que afortunadament encara estem saturats de olor de bosc i primitivisme sanitor. ¡Hi ha que cuidar-se l'esperit i el cos!!

No oblidis que espero el pressupost per a anunciar-te en la meva següent, l'hora i dia d'arribada.

Tu disposa de l'amic que cordialment et saluda

Enric - Cristòfor Ricart

Rambla 86

¿Veus an en Togores? Recorts



E. C. Ricart (Vilanova i la Geltrú, 1893 - 1960) fou un pintor i gravador. Va ser membre de l’Agrupació Courbet i com a artista va excel·lir especiament pels seus gravats al boix. Ricart va mantenir una estreta relació d’amistat amb Espinal durant tota la vida.

* Terramar, any I, núm. 7/8, pp. 3 i 8, Sitges, 31 d’octubre de 1919