ref: espinal-1919-23

imagen carta

Paris 23/12/1919

París 23-12-1919 

Estimats pares i germanes:

Ahir vareig rebre la lletra de la mamà i de l'Abundia junt amb el dibuix i lletra de l'Adelaida. 

Responent a lo que'm pregunta la mamà diré que'm fico al llit a les 11 el dia que no vaig al teatre ni en lloc. D'havent sopat en amunt es l'única hora que puc dedicar-me a la meva correspondencia i es perxo que cap dia no l'acabo avans de les 11. Me porten l'esmorzar a les 9, me llevo i faig ma toilette i els dies que no surto me quedo fins a les dotze, que dinem, a la cambra pintant al pastell gerros amb flors o impressions que he copsat al teatre o pel carrer. Assatjos i estudis res més. 

De totes maneres aniré a trovar en Brousse per a que'm fagi una carta penqué'm deixin pintar des del Louvre la rue de Rivoli i un absis d'iglesia mol bonic. Pot ser un bell paisatge parisenc. Això penso fer-ho mol acabat. 

En havent dinat vaig al museu o a les exposicions de casa els marxants de pintura, on s'hi veu mol interesant i bo. Avans de les 4 ja haig d'agafar el metro direcció Montparnàs per a deixarme caure a 2/4 de 5 a ľacademia ou dibuixo fins a 2/4 de 7. Prenc el metro i al cap de mitj'hora (Serdanyola - Barcelona) ja'm trovo a casa. Sopo. Una mica de sobre-taula, m'entero de lo que passa pels diaris i faig la correspondencia. Etc, etc. 

Demés, menjo bastant i sobretot –cal remarcar-ho– de gust. Quant vareig arribar a París vareig pesarme i com no me pesat de nou no sé si m'he engreixat. No ho crec, perquè hom camina mol i sigui per lo mol interessant que es París en els seus aconteixements artistics, o no se perqué, aqui es dorm poc; i tots sabem que el dormir engreixa més que el menjar. Cal remarcar, perxò, que ni un sol dia d'ençà que soc a la Ville-lumière, he tingut aquells dolors neuralgics al cap, aquell mal als ossos temporals (de sobre les orelles) del crani, que tant sovint, per a no dir cada dia, m'estaba perjudicant a Barna. Es veu que tot plegat era mal d'aburriment. Si la mamà pogués arrivar-s'hi estic segur que curaria. ¡Aquell bosc de Bolonia amb el deliciós parc de la Bagatelle amb jardins d'en Forestier! ... Tot, vaja tot.

Bé, ja son les 11 i adéu.

Vos abraça vostre

Marián