ref: cabot-1927-3

imagen carta

Barcelona 23/08/1927

Barcelona, 23-25 - VIII - 27 

Amic Espinal 

Com que no tenia res per llegir al tren, vaig pensar que la millor solució fóra dormir, però no vaig poder aconseguir-ho. I com veuràs si tens paciència, m'hauria anat d'allò més bé. 

A l'Ateneu vaig veure el Moraguetes,* granellut com mai i fins feia pudor (això ja m'ho havia avisat en Serra, pero jo no l'havia sentida mai). Dar-li el "feix de records" de l'Anneta Bou i posar-se "ximple" va ser tot u. Va dir-me que el mes vinent, per allà la Mercè, vindrà a Tossa, i que si jo hi tornava abans, que donés dos feixos de records a l'Anneta (son paraules d'ell), per més expressivitat, "li fiqués mà". Com que jo encara tardaré alguns dies a venir, et transmeto els encàrrecs. El primer és de fàcil complir; el segon, com que el fas per delegació, millor dit per subdelegació, no faltaràs als teus deures de casat i pare de família (*). 

(*) aquesta opinió no m'atreviria a defensar-la massa. Es una qüestió en la qual el vot decisiu el té la Maria. A més a més, faltaria saber l'opinió de l'Anneta, que em sembla que no la dissimularia gaire. 

_______________________

Ara, tot és que ella hi consenti. Ja t'arreglaràs. Jo, la veritat, no gosaria, ni el Moraguetes tampoc, perquè si ho provés estic segur que veuríem per la sorra tot un assortit de "pièces dettachées pour Moraguetes", com diuen els catàlegs. 

Sortint de l'Ateneu, vaig trobar els següents senyors, tots junts: Ragasol, Sagarra, Ventalló, Armengou, Planas** (souteneur) i un germà gran (persona decent) d'aquest. La conversa va ser tan interessant i apassionada, que es va acabar a quarts de sis, amb claror de dia. Com que és molt llarga, ho deixo per ľúltim. Llavors vaig pensar que podia anar-me'n a Cerdanyola, i així vaig fer-ho, però no tenia tren fins a les 8 i 12, i vaig anar al parc a llegir La Publi. A Cerdanyola vaig dormir un parell d' hores i altra vegada a Barcelona  — i a ľestació, el Viladomat que anava amunt. Ens aturem i surt en Lena que venia al mateix tren que jo i no ens havíem vist. 

En Viladomat va arribar a les sis del matí a Cerdanyola, sense adormir-se, i encara va fer menjar pols a un[s] 10 Citroën. Li acabaven de fer un encàrrec per Manlleu: una commemoració del bisbe Aguilar, fill d'aqueix poble, no hi cabia de content i el vaig deturar en sec:

–menys auto i més taller. 

L'Oscar es va alegrar molt d'aquesta interrupció i vam començar l'ofensiva. El Viladomat vinga dir que només treia l'auto els diumenges... (sinó que es veu que per ell cada dia deu ser diumenge), etc, etc.

Ah, no me'n recordava. Arribant a Cerdanyola, a aquella hora del matí, es va adonar que havia fet el viatge a Tossa i tornava amb el suport de la molla trencat. Aquest noi ens pendrà mal. En Lena desitja que esclafi el cotxe i així, no tenint pessetes per una reparació important, l'haurà d'arraconar fins que tingui algun encàrrec llest i cobrat. 

He vist en Llor. L'han d'operar aviat; havia estat operat d'hèrnia i se li ha reproduit. Si li és possible vindrà a passar la convalescència a Tossa. Diu que ja t'escriurà. 

He estar a casa l'Elias. Una menuda molt sana i bonica, que es dirà Mercè. Tot va anar bé, sinó que va durar molt. M'han explicat una cosa del Rebull*** que m'ha fet molta gràcia. El van veure i van parlar i, és clar, ja se sap de què es parla amb preferencia a casa d'una partera. En Rebull, parlant de l'embaràs de la seva diguem-ne dona va dir que l'embaràs li havia durat, mireu si és curios, "nou mesos menys dues hores". El record de la precisió! Ves a saber si un home tan desordenat en totes les seves coses, porta un dietaria exacte de la seva vida matrimonial.

I prou per avui.

Saluda a la teva senyora, petons a les nanes i molts records a les sirenes de Tossa i al metge Font.

Fins a la vista.

Just Cabot 

P.S.

Pots desmentir formalment allò de la compra de La Publi pel P. Miquel d'Esplugues, i pel P. Vallet. S.J.,**** com també es rumoreja. 

Allò de la conversa amb en Sagarra etc. no val la pena d'explicar-ho llargament. El punt central dels sermons fou: digues si quan algú ens digui que ets m…. li hem de trencar la cara o bé hem de deixar-te de saludar. Sembla que li va fer bastant d'efecte. No sabem, però, si durarà ni què farà.



* Rafael Moragas i Maseras (Barcelona, 1883 - Estrasburg, 1966) fou un escriptor, periodista, crític musical i uns dels fundadors de l'Associació Wagneriana de Barcelona. Va escriure a La Publicitat, Pèl & Ploma i Papitu. Entre 1912 i 1939 va exercir com a director artístic del Gran Teatre del Liceu i va ser l'autor de diferents decorats i escenografies per a obres de Wagner. El 1939 es va exiliar a França.

** Eduard Ragasol i Sarrà (Caldes de Montbui, 1901 - Mèxic, 1962) fou un advocat i polític. Milità a Acció Catalana, formació amb la qual va concórrer a les eleccions generals espanyoles de 1936 dins el Front d'Esquerres, sent-ne elegit diputat. El 1939 s'exilià a França i el 1947 va traslladar la seva residència a Mèxic.

Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau (Barcelona, 1894 - 1961) fou un poeta, novel·lista, dramaturg, periodista i traductor. Va ser membre de l'Institut d'Estudis Catalans i de la Reial Acadèmia de Bones Lletres. Va traduir al català La Divina Comèdia i vint-i-vuit obres de Shakespeare. Entre les seves obres, algunes de les quals van arribar a ser molt populars, cal esmentar les peces teatrals El cafè de la Marina o La ferida lluminosa i la novel·la Vida privada.

Josep Maria Planes i Martí (Manresa, 1907 - Barcelona,1936) fou un periodista, dramaturg i traductor. Després d'haver-se iniciat com a periodista en diferents publicacions locals, va fer el salt col·laborant a La Nau, Mirador i La Publicitat. Fou director de la revista satírica El Be Negre i autor dels reculls de cròniques Nits de Barcelona i Gàngsters de Barcelona, en els quals denunciava les connexions de la FAI amb la delinqüència comuna. En esclatar la guerra, fou detingut i assassinat per un escamot de la FAI.

*** Joan Rebull Torroja (Reus,1899 - Barcelona, 1981) fou un escultor. La seva escultura, en la qual les seves figures manifesten un hieratisme que tanmateix no els resta vitalitat, va anar oscil·lant des d’un classicisme arrelat en el noucentisme cap a un simbolisme al·legòric.

**** Miquel d'Esplugues és el nom religiós que va adoptar l'escriptor i frare caputxí Pere Campreciós i Bosch (Esplugues de Llobregat, 1870 - Barcelona, 1934). El 1907 va fundar i dirigir la revista Estudis Franciscans. Persona de confiança de Francesc Cambó, va exercir la seva influència sobre els cercles propers a la Lliga Regionalista.

Francesc de Paula Vallet (Barcelona,1883 - Madrid, 1947) fou un sacerdot jesuïta, ordenat per l'arquebisbe Vidal i Barraquer, conegut pels seus exercicis espirituals per a homes. El 1928 deixà la Companyia de Jesús i funda la comunitat de Cooperadores Parroquiales de Cristo Rey, la seu de la qual seria traslladada a Pozuelo de Alarcón el 1945.