MARIAN ESPINAL

[Pintor i col·leccionista]

EPISTOLARI (1915 -1965)

#cartas on es cita a lockout


data referència transcripció referències
carta ref.espinal-1919-12
Espinal, Marian
Paris
06/11/1919
espinal-1919-12

M. Espinal a pares i germanes

Paris 6-11-1919 

Estimats pares i germanes: 

He rebut lletra de l'Abundia i una postal del papà. Celebro que tots estigueu bé i que la mamà vagi millor.

 Ja vareig legir el discurs d'en Cambo. Fixeuvos que tot lo que jo vos deia sobre sindicalisme i que vos semblavan incongruencies no son sinó realitats a resoldre segons el grand "leader". Segueixo estant al tanto del "lockout". Els diaris de Barcelona no'ns arriven i hem de comprar els de Madrid.

Estigueu a l'aguait de la Publicidad puig el meu amic Duran i Tortajada hi envia des de Paris, croniques molt interesants que retraten la vida actual d'aquesta Babilonia. 

En cas de que els meus amic s'oferissin per a portar-me lo que en la passada lletra vos demanava porteu-los els paquets a domicili. No consentiun que ells mateixos s'ho emportin.

El papà diu en la seva postal que quan necessiti res que avisi amb temps, doncs aqui va un estat de contes:

ingressos

1000 fr que me doná al marxar

_____________

dispendis

CONTO:

Viatge 200 fr:

—billet

—menjar

—cotxe

—mosso

—propina

55 fr

—cambra a dormir 5 dies i amb propina

22 fr:

—paraigua

380 fr

—Hôtel Peyris octubre

—Blanchiseuse

—vi propines etc

100 fr

—Entregat a comte Pensió nova

 

NO CONTO:

—locomoció

—Postals

—segells

—guants

—pluma estílo

—pinzells i teles

—revistes

—diari

—quina

—raspalls sabates

—llustre         "

—teatres

—concerts

—entrades expos.

—taxis

—llibres de pintura

—catalegs museus

—comunicacions

—retrats per la prefectura

___________________

Tot això m'ho pago amb les 1000 pts meves que al canvi me donaren 1600 o no se quants francs.

Lo quem costará del 1 al 15 a l'hotel Peyris amb blanchiseuse i el 25% de propina

295 fr

Dispendi total 1052 fr

(com vos vareig dir des del 16 viuré a la nova pensió de Mme. A. Bravais. 14 Rue Le Sueur al preu de 500 fr sense la blanchisseuse ni propines o gastos especials) 

Quant m'envieu quartos, feu-ho amb pessetes al mens me guanyaré el canvi. Me sembla que amb 500 per mes fora una cosa enraonada. 

D'aqui uns dies anirem a Verdun amb l'amic Duran i T. i altre aderits. Dos dies d'excursio. Jo vos ho escriuré. 

Vareig rebrer lletra d'en Blai Net i de l'arquitecte [Puig Gairalt].* També del Sr. Fco Salvans i M Nualart. 

Diumenge i dilluns va nevar. Era molt bonic. En canvi dimars va fer un sol que encantava i vareig aprofitar-ho per a passejar pels jardins. Ahir i avui no ha fet gaire fred. Com veieu el clima es molt desigual. 

Aqui vos incloc un dibuix de la meva cambra actual.

 

 

Estic buscant una academia on anar a dibuixar un parell d'hores cada dia.

Me trobo amb grand dificultat per a pronunciar bé el francés o més ben dit el parisienc. Es molt difícil. 

Avui he rebut a la prefectura de Policia la carta d'identitat mitjasant la qual puc restar tranquil per França. 

Segueixo trovant-me molt bé, si aixó continua arribaré a esser qualque cosa. 

Visito tambe el Gobelins i quant estigui instalat definitivament fare forçes progectes de tapiços i alfombres que mes endevant a Catalunya prodré excutar.

Fa pocs dies s'obri el Saló de Tardor al Grand Palais. Hi ha els artistes moderns de més renomenada. Tots els dies hi vaig. L'entrada es pagant. Vos desitjo força salut i que el "lock-out" no sigui res. Rebeu l'abraç de vostre 

Marian

noms citats:

Duran i Tortajada, Miquel

Net, Blai

Nualart, N.

Salvans, Francisco

 

________________

altres referències:

Cambó, Francesc

Lock-out

La Publicidad

Saló de Tardor

carta ref.llorens-artigas-1919-1
Llorens Artigas, Josep
Barcelona
15/12/1919
(data estimada)
llorens-artigas-1919-1

J. Llorens Artigas a M. Espinal

Amic Espinal 

Perdó si vaig guillar precipitadament pro noi se m'havien acabat els calés en sec, tant que des de Paris a Barcelona vaig fer el viatge sense menjar res puig un franc que tenia va servir-me per a beure cervesa a Toulouse. 

Qualsevol dia passaré a fer una visita a casa teva a darlos-hi bones noves de tú,

D'arrivada he agafat un fort mal de cap, es veu que'm prova mes el clima de Paris que el de casa, aqui continua el lock-aut, i el malestar, no se pas com acabarà, pel que pugui esser aprofito el temps per aqui que fa de bon aprofitar i pensa que un deure de ciutadania t'imposa enviar a la nostre exposicio de Primavera puig despres vindran els quadres a Paris per a que els indigenes veigin de que a câ nostra hi ha gent que ho fa be que no tot es bohemia com alguns representants de Catalunya a Paris 

De Paris lo millor es la ciutat i els parisencs (parisenques incluin naturalment) car el demes te poca importancia tant aqui a Paris com a ca nostra. 

Be plego, perque t'he ben marejat a veure si arreplegare la gripe ara que torna a esser de moda 

No he vist encar en Miró ni en Ricart, el primer ha vingut a casa pro no m'hi ha trovat 

Afectuosament

Llorens Artigas

noms citats:

Miró, Joan

Ricart, EC

________________

altres referències:

 Lock-out

carta ref.espinal-1920-4
Espinal, Marian
Paris
16/01/1920
espinal-1920-4

M. Espinal a pares i germanes

Paris 16 Gener 1920 

Estimats pares i germanes: 

En Josep Soler m'ha entregat el paquet pel Sr Plumet i els 650 francs que li vareu encarregar me'ls fes a mans. Grands mercés. El paquet a pagat 10 francs d'aduana, quins he abonat an en Soler i de cap manera he volgut cobrarlos als Srs Plumet, que molt contents agraiexen el servei i vostre salud, encarregantme els seus millors records per a quant vos escribís.

Fa 3 o 4 dies que fa un temps deliciós amb sol i un cel blau transparent i pel que s'hi passegen superbes avions.

Ahir vareig explorar el vell Montmartre i el trovo tant bonic que quant acabi la composició de l'après dejeuner sur l'herbe, faré unes quantes teles amb les seves placetes i carrers i arbres secs, tant saborosos i plàstics. 

Demés me trovo devant d'un dilema. No sé si continuar essent un pintor barceloni, aixó es: viure de Barcelona o ferme pintor parisenc o sigui: aportar a la pintura francesa. Lo primer: viurer de Barcelona o sigui aportar sols a la pintura catalana te de primer grands aventatges pro després grands inconvenients. M'explicaré. A Barcelona, a Catalunya, posem fins a Espanya, un cop hom s'ha fet un nom hi han varis senyors, pocs, que compren, que's fan retratar i que paguen bé. Quant aquets senyors han fet això ja no tornen a comprar (hi han rares exepcions). Després ve pel pintor un cuadro al museu i qualque encareg de-cuando coelis. Després si no té quartos, la fam. l es que els catalàns amb tot i esser comerciants excel·lents no compren els quadros per especulació, per revendrels i fer-los pujar de preu, com se fa a París. Tenen la pintura con una mercadería inútil i perxò no l'exploten. Al revers de Paris, Londres, New-York, etc.

Ara ve el segón camí: ferse un nom a Paris. No es cosa Fácil com a Barcelona pro no es impossible. S'assoleix visitant sovint els marxans amb teles i dibuixos sota el bras fins que comencen a comprarte a 30, 40, 50, 100 frs lo que a Barna en treuries 500 o 1000 pts. Un, dos, tres anys de vendre barato. Després els marxans acaben tenint un fort estoc d'obres d'un i els convé començarne de vendre, les exposen a l'aparador, grand propaganda, esdevens l'artista del dia, això sol fa que els grands coleccionistes i amateurs de tot el mon comprin, el marxàn fa un guany extraordinari sobre les teves obres, passen de mans d'un a mans d'un altre sempre pujant de preu, desseguit t'ofereixen sales (altres marxáns) per a fer exposició. Cosa que sense haverte fet aváns un nom, fent guanyar uns quants mils de francs amb les teves obres a un o varis marxàns, costa tres, cuatra i cinc mil francs l'aconsseguir una sala per exposar i per a no vendre res, tota vegada que el marxant no té cap interés en ferte pujar ja que de la teva obra no en treu altre benefici que lo que pagues de sala. 

Bé, un cop s'ha patit durant els dos o tres anys de vendrer barato i pateix sols el que imperiosament ha de viurer del seu art perqué el que té medi de viurer sense rafiar-se de les sumes pingües que li dona el marxant no patex i lo que gasta fins a tenir nom es com un capital que s'exposa i que més tard donarà el seu fecond fruit, doncs ve que l'artista en lloc de passar carregant amb els seus cuadros per casa els marxants, son aquets que passen per casa teva i es disputen no la darrera obra que has fet sino la que encar has de fer i que sols els expliques en progecte i aquesta gloria no es una cosa efímera com a Barna sinó que dura fins que mors i desprès de mort. Está clar que per a assolir tot aixó s'ha de viurer al meins 6 o 7 mesos per any a Paris i tenir-hi taller. Allavors durant l'istiu se pot pintar a Catalunya al mateix temps que es pot acontentar el seu mercat. 

Tot això que vos dic no es fantasia, amb aquets tres mesos que soc aqui he tingut temps de comprovar-ho i voldria que el papà s'hi arribés perque li faría veure lo intens que es el moviment pictoric, tant estéticament com financierament, et portaría a casa de mes de trenta marxants dels quals 5 o 6, els principals, tenen 4 o 5 o més millons de francs esmerçats en aquet negoci, amb grands sales d'exposició, grands magatzems, etc. Veuria com un artista que té nom fa exposició i ho vent tot, en fi es un negoci com un altre, aqui tant es exposar un capital per a esser artista, si es te pasta d'artista, com exposar-lo per a fer pesses, si es té pasta de teoric. Amb lo primer no hi han els inconvenients de lo segón. Vull dir lockouts, vages i la pell sempre en remull. De manera que crec es l'unic camí que'm resta seguir si vosaltres hi consentiu. Vareig parlar-ne amb Mr Léví que coneix l'affaire i diu que es lo que haig de fer.

Vos incloc un retrato* dels que m'han sobrat del consulat espanyol al que fins ahir no vareig anar-hi.

Suposo no vos queixareu de que no vos escric llarc. Doncs, fins un altre vos abraça ben fort 

Vostre

Marian


Nota:

*

altres referències:

Lock-out

carta ref.badrinas-1920-1
Badrinas, Antoni
Terrassa
07/02/1920
badrinas-1920-1

Antoni Badrinas a M. Espinal

Terrassa 7 Febrer 1920 

Amic Espinal: Al rebre la teva del 2 corrent, ja en Fornells tenia enviat 1 xec per tu de 700 francs. Aquesta cantitat correspont a 300 pts, sense que aixó vulgui ser el preu del cuadro. Com la cosa s'anava allargant, vaig proposarli jo amb l'intent de que poguessim enviarte una cantitat prudencial i fer la liquidació quan tu tornessis. Si jo hagués tingut la teva carta d'ara se t'hauria pogut enviar el conjunt, doncs trovo be lo que em demanes i ja era lo que pensava jo proposar, pero ha vingut d'uns quant dies. Si es que et quedes mes temps aqui i ho necessites pots dirigirte directament an en Fornells que penso no tindrá inconvenient en enviarte el resto.

La sala de l'Armengol está instalada a la casa particular dels germans, al carrer de Sant Pere, antigua casa Hernando avui "El Blau".

Si poguessis procurarte un catàleg de colors de can Lefranc i de can Blanchet, rue Bonaparte 38, i enterarte dels preus, o millor dit del descompte qu'ens farian comprant una cantitat important de tubos, equivalent a unes 1000 pts, t'ho agraïria molt. Som uns quants que voldriem ferho, perque a les cases intermediaries ens exploten es un negoci en que hi guanyan un 70 o 80 % i no val a (...) aixís la sang dels artistes. Jo tinc cataleg i (...) den (...) de Munich. Resultan molt barates, pero hi ha l'inconvenient del transport i d'haver d'enviar els calés per endavant. Si ens enteniam amb Paris t'enviariem els diners. Tu ens farias la compra fentho envalar per la casa mateixa.

No has trovat cap obra modesta sobre els impresionistes amb gravats?

He tingut el nano malalt de l'escarlatina, pero ara ja va per bé. Amb aixó del locaut es un fàstic (...) fer res

Et desitjo salut i forces per païrho tot.

Adeu

en Antoni Badrinas

noms citats:

Armengol

________________

altres referències:

Lock-out