MARIAN ESPINAL

[Pintor i col·leccionista]

EPISTOLARI (1915 -1965)

#cartas on es cita a Vell i Nou


data referència transcripció referències
carta ref.llorens-artigas-1918-1
Llorens Artigas, Josep
31/05/1918 llorens-artigas-1918-1

J. Llorens Artigas a M. Espinal

Volgut amic: Rebudes les teves postals. La primera no va esser contestada perque no portava l'adressa. A La Veu va sortir una nota que portava la teva entrada a la "Courbet". Despres vaig  dedicar un dilluns a la escultura de l'exposició, el proper dilluns dia 7 parlaré d'en Delaunay;* a La Publi no crec que l'Apa parli de l'exposició, mes aviat en parlarà de del Vell i Nou, ja estaré al aguait. En Sandiumenge, l'última nit que vaig veuret a tu, li va saber greu que no t'hagues presentat; el teu paisatge li agrada molt, va demanar el preu per a un seu parent, el diumenge al matí els individus de la Courbet et buscaven per a cel·lebrar la teva entrada amb una mica de platxeri. Queda ajornat per a quan tornis. La (...) va endavant jo ajudo a retallar les plantilles per a enllestir aviat. En Ricart es a Valencia, en Miró aviat guillarà, solament els misers com jo restarem a ciutat en "cumplimiento" del deber.

Afectuosament

J LLorens


Nota:

Josep Llorens i Artigas (Barcelona, 1892 - 1980) fou un ceramista i crític d’art. La seva ceràmica es mostra despullada de tot ornament i presta una atenció especial a la forma i la textura. Col·laborà amb Dufy, Marquet, Braque i molt especialment amb el seu amic Joan Miró. Va ser professor de l'Escola Massana i va publicar diferents llibres.

* Robert Delaunay (París, 1885 - Montpellier, 1941) fou un pintor avantguardista. Juntament amb la seva dona, Sonia Delaunay, va impulsar l'orfisme, un nou corrent derivat del cubisme en el qual el monocromatisme i les formes geomètriques van ser substituïts pels colors brillants i les figures circulars. L'orfisme fou també qualificat com a cubisme abstracte o rayonnisme.

noms citats:

Elias, Feliu

Miró, Joan

Ricart, EC

________________

altres referències:

Delaunay, Robert

La Publicitat

La Veu

Vell i Nou

carta ref.apa-1920-1
Elias (Apa), Feliu
Barcelona
01/01/1920
(data estimada)
apa-1920-1

Feliu Elias a M. Espinal

Amic Espinal

Contesto a la seva apda [apreciada] postal bo i desitjant-li tota mena de prosperitats en aquesta ditxosa terra francesa.

Els museus D'Ennery (Av. Bois de Boulogne) i Cernuschi (Parc Monceau) també li interesserán. 

Saludi an en Togores i diguili q envii més articles per a Vell i Nou i si ja ha cobrat el darrer que va enviar, aixó és, el segon.

Encaixada afectuosa 

Apa.


Nota:

Feliu Elias (Barcelona, 1878- 1948) va ser un pintor, crític d'art i ninotaire. Tot i que signava les seves obres pictòriques amb el seu propi nom, en la resta d'activitats ho feia amb els pseudònims Joan Sacs i Apa. El primer en els articles i textos i el segon en els seus dibuixos humorístics publicats a les revistes Papitu i Cu-Cut i al diari La Publicitat. El 1925 la revista La Ciutat i la Casa va publicar un llarg article seu dedicat a la figura de Marian Espinal.

noms citats:

Togores, Josep de

________________

altres referències:

Vell i Nou

carta ref.ricart-1920-2
Ricart, EC
Vilanova
13/07/1920
ricart-1920-2

E.C. Ricart a M. Espinal

Masia En Parellada

13 - VII - 1920 

An en Marià d'A. Espinal                                

fill adoptiu de Serdanyonópolis 

Estimat amic.

¿Que't passa que no m'escrius? ¿La tens, oi, una carta meva en la que't deia que la que'm vas dirigir a Paris vaig rebre-la a l'endemá d'arribar al poble nadiu?

¿Que fas; pintes gaire?

Jo també — dematí i tarde —  i vaig gravant els tràgics epissodis de l'España tràgica de Carmen, que creu que's una tragedia per un en prou feines ha passat de l'Ebre.

Molt be l'article Pujols* al Vell i Nou. Et felicito per le venta ¡sempre plou sobre mullat! Jo, pobre de mi, també he venut a l'Exposició: aquell bodegonet de la cindria i el cantiret de cristall. Res, una mesquinesa; tres-centes palomes. 

No he anat encare a Barcelona ni ganes tinc d'arribar-hi mentres no refresqui mes. Potser vagi a Madrid d'aqui un mes amb el meu germà que's proposa fer una excursioneta amb cotxe per aquelles terres. La calor m'esvera. Jo no vull passar mes temps sense embabiacar-me al M. del Prat i Toledo i l'Escorial. M'ho imagino de lo bo del mon. 

En Mercadé encare no te taller. 

En Plà va fent. Deu haver deixat la mansarda de rue Nt. Dame des Victoires perque l'Hotel de Rouen ja es a ca'n Pistrans i d'aqui poc hi haurà una banca o casa de cambi. Una casa de cambi obliga a un cambi de casa. 

En Kim no'm contesta i res se d'ell. L'Ynglada m'envià un petit "bouquin" que m'ofereix i en el que hi han uns boixos sencills, ignocents i barbars caracteristiques de l'imatgeria popular catalana. A Paris darrerament vaig trovar unes estampes epinalenques delicioses i mes auques. D'en Miró res en sé. Penso que deu esser en ple arid camp de Tarragona, pintant amb pincells finisims de pel de marta. 

L'Humbert estava mes trempat que un xinxol. En Garriga** comprant sempre ¿ja t'en devies enterar de la compra de uns cent Sunyer? Es important l'estok pero hi ha molta palla. En "Rafles o el ladron elegante" criticant i fent cases. Acabo de llegir la crítica a Vell i Nou de l'obra d'un escultor per mi, adotzenat que's diu Otero

¿Que ens veurem, o que? ¿I en Benet en quins mars navega? Molts recorts quan el vegis. 

Ben afectuosos també al teus pares i germanes.

Sempre ben cordialment 

L'Enric - Cristófol. 


Nota:

* Francesc Pujols i Morgades (Barcelona, 1882 - Martorell, 1962) fou un escriptor i filòsof i un dels fundadors de Les Arts i els Artistes i del setmanari Papitu, del qual n'acabaria sent el director. Va escriure diferents peces teatrals i el llibre Concepte General de la Ciència Catalana, en el qual defensa l'existència d'un corrent filosòfic pròpiament català, iniciat per Ramon Llull i continuat per Ramon Sibiuda. Salvador Dalí sempre el va considerar un dels seus màxims referents. En l’article que l'autor de la carta esmenta (Artistes que han canviat en l'exposició d'enguany), Pujols parla de la pintura d’Espinal.

** Lluís Garriga Roig (Barcelona, 1880 - París, 1939) fou un col·leccionista d’art. (més informació)

 

 

noms citats:

Benet, Rafael

Borralleras, Quim

Garriga, Lluís

Humbert, Manuel

Mercadé, Lluís

Miró, Joan

Otero, Jaume

Pla, Josep

Pujols, Francesc

Rafols, Josep F.

Sunyer, Joaquim

Ynglada, Pere

________________

altres referències:

Carmen

Vell i Nou