MARIAN ESPINAL

[Pintor i col·leccionista]

EPISTOLARI (1915 -1965)

#cartas on es cita a Tossa


data referència transcripció referències
carta ref.masvila-1926-1
Masriera (Masvila), Frederic
Barcelona
07/10/1926
masvila-1926-1

Masvila a M. Espinal

Barcelona - 7- Octbre - 1926 

Car amic Espinal;

No vos queixaréu pas; com aquell qui diu arrivar i moldre. Arrivo i totseguit vos escric. ¡Ditxós de vos, que continueu á Tossa, prop la mar, aquella mar que conec á fons i que tant estimo. 

Que, com van els cuadros? , sense esperit de pretenciós, crec que'm trobareu á faltar. Aquelles converses, aquell continuo mirar les pintures, alternant amb Bach o Beethoven, aquell vibrar á duo devant la maravella sempre renovada de la natura ¿m'equivoco?

Per ma part vos diré que aquesta lletra que estic fent are, en el primer paper que he trovat, es prova evident que la vostra amistat ha plantat dins de mi arrels. 

Vor escric en el taller devant el cuadro de Giberola que he fet á Tossa 

La pintura es una bojeria. Lo que he portat aquest any, aixafa completament lo fet anteriorment. El retrat de la Nuñez enmarcat, i el de la Nuri, marcan evidentment un salt gros, aixís ho ha reconegut Junceda que vingué ahir i quedá l'home tot entusiasmat. 

El vostre cap m'está are mirant, i també al costat d'altres retrats que tinc, sembla un renéc, de contundent que es.* 

Alabat sia Deu que fa que la vida siga una continuada ascenció. Que aquesta no es converteixi en devallada es lo que cal desitjar. Cal pero, esser humil: no fos cas que'l mal esperit vingues á enbullar la troca - mar endins sempre que deya Maragall

Y a proposit de Maragall, ahir vareig anar a can Parés. Me digueren que vos han tornat á escriurer. Tenen poques obres, pero quedará be.

D'en Carles un paisatje mes fet á correcuita que mai, tant es aixís que el noi Maragall me digué que potser no l'exposaria. Devant de certes produccions caldrá fer el crit de "Un xic mes de respecte devant el natural"

L'Apa hi te un bodegó de uns llibres, ahont hi ha un tros admirable. Casi, casi pero, sembla fet amb bisturi.

D'en Sunyer una figura forsa bonica, llástima que aguanta una criatura de cartró. Ademés à lo de Sunyer no hi circula la vida. ¿No Trovéu? 

Ja veurem el conjunt com quedará. 

Que vos provi forsa la tarda de Tossa, que el paisatje del codolá i dels cars, segueixi amb empenta, i que l'altre, el llarc, s'acabi seguint en l'ambient de cap al tart, d'aquella hora divina que tot parla a l'ánima.

La vostra Adelaida ya deu estar bona. Feuli molts petons de part de ma canalleta. Nosaltres al arrivar tingué que ficarse al llit la Nuri... pero ahir ja havia passat tot. Els demés tots campantes.

A la vostra esposa i germana els nostres recorts, un petó a la petita i vos rebeu un abraç de vostre fermat amic

F. Masriera

Ens deixarem á casa vostra el cançoner de Schubert. Güardéulo i ja me'l tornaréu. 

c/c Diputació - 329 - 2n 


Nota:

Frederic Masriera Vila (Barcelona 1890 - París 1943) fou un pintor i dibuixant. Fill del pintor i argenter Frederic Masriera Manovens, es va formar a la Llotja de Barcelona i va ser deixeble del pintor Nicolau Raurich. Va adoptar el nom artístic de Masvila.

* Reproduïm el retrat d’Espinal al qual el seu autor fa esment.

noms citats:

Carles, Domènec

Elias (Apa), Feliu

Junceda, Joan

Maragall, Joan A.

Sunyer, Joaquim

________________

altres referències:

Bach

Beethoven

Maragall, Joan

Sala Parés

Schubert

Tossa

carta ref.masvila-1927-1
Masriera (Masvila), Frederic
Sant Celoni
22/07/1927
masvila-1927-1

Masvila a M. Espinal

Sant Celoni - 22 - Juliol - 1927 

Carissim amic Espinal:

Abans, poc abans de sortir de Barcelona, vareig rebrer les cansons de Schubert. Moltes mercès.

Are desde el dia 16, som á Sant Celoni i vivim en una caseta que per sa situació, es una delicia. Imaginat, una casa de pagès à les afores (1 kilometre de la població) que és a casa els masovers; i a sobre de ella una altre que es la que vivim, pero que per el desnivell del terreny, es la nostra també á peu pla. 

A la caseta s'hi entra per el jardí. Un jardí descuidat pero atapeït d'ombra que hi fan uns 15 o 16 arbres i ahont sempre, a totes hores s'hi está fresc.

A n'ell hi fem la vida, i are mateix jo hi estic escrivint. 

Això per la canalleta es una gran cosa. Si volem els tenim a dins, éssent à fora.

No es com á Tossa que tot lo dia eran al carrer. 

El paisatge es preciós. Pensaba que anyoraria aquell mar diví,... pero, la veritat no tinc temps, doncs tot lo d'aquí es preciosissim i m'absorveix.

Penso fer bona tasca. Es presta perqué hi ha tranquilitat i a mes unes masies per els voltants ahont hi ha unes vaques estupendes, i uns corrals i pallers amb arbres que'ls rodejen i tot aixó amb el fons sublim del Montseny, que es una montanya sempre diferent, sembla el mar. 

Lo que convé es primerament fer salut, doncs sense això no es fa res. 

Després cal tenir serenitat. He patit yo molt d'atolandrament. Cal portar a dins el foc, pero com la máquina del tren que are veig passar al lluny, cal endegarlo i conduirlo alli ahont hom vol.

Hauriem de tenir sempre present aquella máxima que diu que "vint coses a mitj fer no valen lo d'una feta del tot "

...perquè produir tant? ¿No es millor la intensitat? Que cada pincellada sigui un resultat, i una vibració. Després cada dia soc mes partidari de la sinceritat i la veritat. Lo demés es enganyarse un mateix.

Penso fer coses de figura amb el paisatge. La situació d'aquest lloc es a proposit. He vist unes vaques amb un fons de paisatje que es una delicia. Cosa forta plena d'estructura i de color. A veurer si mes endevant veniu d'excursió. Es a casa casa Tresserras.

Y per Tossa ¿que feu? Escriu, contem coses que pintes, quina vida fas. 

Molts records a la esposa. Anyorará el piano. Aixó si, petons a la canalleta. Records a l'amic Benet i demés; per tu un abraç de l'amic

Frederic Masriera

noms citats:

Benet, Rafael

________________

altres referències:

Tossa

carta ref.llor-1927-1
Llor, Miquel
Barcelona
26/08/1927
llor-1927-1

Miquel Llor a M. Espinal

ATENEU BARCELONÈS

Barcelona: 26 - Agost - 27

Amic Espinal.

Abans d'ahir, en Cabot va dir-me el que vos li encomanàreu per a mi. Us agraeixo el bon record i espero que a hores d'ara, ja estareu arrossegat de tots els tropells que us han esdevingut. Cal creure que us restituireu aviat a les vostres activitats, massa sovint interrompudes.

Aquest estiu, a més a més d'avorrit, acaba per mi amb una sorpresa. El proper dilluns, 29, ingressaré de bell nou (i molt a contracor) a la clínica per tal d'ésser sotmès a una segona intervenció quirúrgica. Aquell [pesombe ?] de l'hèrnia, s'ha estestat a anar-me a l'encalç i no tinc altres recursos sinó plantar-li cara.

Com que ja estic fet a aquestes entremaliadures de l'atzar, segueixo la meva vida de sempre i encara tinc estones per escriure algunes quartilles més o menys literàries.

Res més, amic. Si tot va planerament, quan les cames m'aniran fortes, talvegada vindré a acabar el setembre a Tossa, i si de cas hi sou encara, tindré el goig de poder-vos contar les noves impresions que hauré copsat de la meva segona aventura.

A reveure.

Miquel Llor

noms citats:

Cabot, Just

________________

altres referències:

Tossa

carta ref.obiols-1927-2
Obiols, Josep
Pobla de Claramunt
01/09/1927
obiols-1927-2

Josep Obiols a M. Espinal

Pobla de Claramunt 1 de Setembre 1927

A M. A. Espinal

Tossa

Estimat amic:

El dibuix i l'execució de la marqueteria del Sr. Salvans puja 700 ptes. Us agraïría moltissim que quan us vingui bé em deixessiu aquest import a casa el mateix Badrinas o allà on me digueu.

Us he d'agraïr també el convit que em feieu de venir a Tossa. Des d'ací on soc és tant poc avinent que no s'hi pot pensar. Y penso ser fora de Barcelona encara tot aquest mes de setembre. Un projecte tenim pero que..., qui sab? Hem parlat amb alguns amics, millor dit algunes amigues de la meva dona, d'aprofitar algun d'aquests viatges maritims, que organisa no sé qui, cap a la costa brava. Diumenge que ve justament n'hi ha un cap a Tossa. Aquest no el podem aprofitar perque encara serem ací. Pero si en ser a Barcelona alguns d'aquests barcos en fa encara algun altre, tingueu segur que si és a Tossa, no deixaré de venir a veure-us.

He provat aquest istiu de pintar algun paisatge. No m'han sortit sino banalitats. Penso encara tornar-hi perxò i veurem. Sempre, és clar, m'ha semblat que no era el meu ofici el de paisatgista pero que voleu? Hi ha recons ací on soc que temptacions m'han vingut de pendre l'ofici d'altri i de pintar pels que no hi han vingut.

Malauradament hom me distreu i em destorba de treballar seriament; pero pintant poc o molt, sino puc tenir el goig de veure realitzat rès d'important, compto i recomto amb malengia allo que em falta de fer per arribar-hi. Y no em negareu que coneixer les nostres limitacions i les nostres mancances és ben saludable, sobretot per aterrar la propia vanitat. Y veieu com un estiueig pot convertir-se en una tanda d'exercicis espirituals. Hom m'ha dit que vos esteu donat al més desenfrenat epicureisme. Com a bon amic us desitjo que la severitat us sedueixi i l'esforç us abelleixi i potser, potser, que la pobresa us guareixi.

Amb tot l'afecte ben v.

Josep Obiols

noms citats:

Badrinas, Antoni

Salvans, Francisco

________________

altres referències:

Tossa