MARIAN ESPINAL

[Pintor i col·leccionista]

EPISTOLARI (1915 -1965)

#cartas on es cita a Schubert


data referència transcripció referències
carta ref.masvila-1926-1
Masriera (Masvila), Frederic
Barcelona
07/10/1926
masvila-1926-1

Masvila a M. Espinal

Barcelona - 7- Octbre - 1926 

Car amic Espinal;

No vos queixaréu pas; com aquell qui diu arrivar i moldre. Arrivo i totseguit vos escric. ¡Ditxós de vos, que continueu á Tossa, prop la mar, aquella mar que conec á fons i que tant estimo. 

Que, com van els cuadros? , sense esperit de pretenciós, crec que'm trobareu á faltar. Aquelles converses, aquell continuo mirar les pintures, alternant amb Bach o Beethoven, aquell vibrar á duo devant la maravella sempre renovada de la natura ¿m'equivoco?

Per ma part vos diré que aquesta lletra que estic fent are, en el primer paper que he trovat, es prova evident que la vostra amistat ha plantat dins de mi arrels. 

Vor escric en el taller devant el cuadro de Giberola que he fet á Tossa 

La pintura es una bojeria. Lo que he portat aquest any, aixafa completament lo fet anteriorment. El retrat de la Nuñez enmarcat, i el de la Nuri, marcan evidentment un salt gros, aixís ho ha reconegut Junceda que vingué ahir i quedá l'home tot entusiasmat. 

El vostre cap m'está are mirant, i també al costat d'altres retrats que tinc, sembla un renéc, de contundent que es.* 

Alabat sia Deu que fa que la vida siga una continuada ascenció. Que aquesta no es converteixi en devallada es lo que cal desitjar. Cal pero, esser humil: no fos cas que'l mal esperit vingues á enbullar la troca - mar endins sempre que deya Maragall

Y a proposit de Maragall, ahir vareig anar a can Parés. Me digueren que vos han tornat á escriurer. Tenen poques obres, pero quedará be.

D'en Carles un paisatje mes fet á correcuita que mai, tant es aixís que el noi Maragall me digué que potser no l'exposaria. Devant de certes produccions caldrá fer el crit de "Un xic mes de respecte devant el natural"

L'Apa hi te un bodegó de uns llibres, ahont hi ha un tros admirable. Casi, casi pero, sembla fet amb bisturi.

D'en Sunyer una figura forsa bonica, llástima que aguanta una criatura de cartró. Ademés à lo de Sunyer no hi circula la vida. ¿No Trovéu? 

Ja veurem el conjunt com quedará. 

Que vos provi forsa la tarda de Tossa, que el paisatje del codolá i dels cars, segueixi amb empenta, i que l'altre, el llarc, s'acabi seguint en l'ambient de cap al tart, d'aquella hora divina que tot parla a l'ánima.

La vostra Adelaida ya deu estar bona. Feuli molts petons de part de ma canalleta. Nosaltres al arrivar tingué que ficarse al llit la Nuri... pero ahir ja havia passat tot. Els demés tots campantes.

A la vostra esposa i germana els nostres recorts, un petó a la petita i vos rebeu un abraç de vostre fermat amic

F. Masriera

Ens deixarem á casa vostra el cançoner de Schubert. Güardéulo i ja me'l tornaréu. 

c/c Diputació - 329 - 2n 


Nota:

Frederic Masriera Vila (Barcelona 1890 - París 1943) fou un pintor i dibuixant. Fill del pintor i argenter Frederic Masriera Manovens, es va formar a la Llotja de Barcelona i va ser deixeble del pintor Nicolau Raurich. Va adoptar el nom artístic de Masvila.

* Reproduïm el retrat d’Espinal al qual el seu autor fa esment.

noms citats:

Carles, Domènec

Elias (Apa), Feliu

Junceda, Joan

Maragall, Joan A.

Sunyer, Joaquim

________________

altres referències:

Bach

Beethoven

Maragall, Joan

Sala Parés

Schubert

Tossa