MARIAN ESPINAL

[Pintor i col·leccionista]

EPISTOLARI (1915 -1965)

#cartas on es cita a Salo de Tardor


data referència transcripció referències
carta ref.espinal-1919-5
Espinal, Marian
Paris
16/10/1919
espinal-1919-5

M. Espinal a pares i germanes

Paris 16-10-19 

Estimats pares i germanes:

Demà ja estare instalat en tot a la pensió Peyris; establiment "serieux", on se menja molt be on tindré una "chambre" –encar que petiteta i sota la teulada– bastant neta i clara. Com vos vareig dir en aquesta pensio hi he trovat en Duran i Tortajada, eminent periodista i corresponsal de La Publicidad a Paris el qui mi ha dit que enlloc més d'aquesta metropoli donen per tant poc preu, relativament, aliments sans i llit net. Ell ha seguit mol i aixo dels aliment jo ja ho he comprovat. Dita pensio es a la rue du Conservatoire cantonada a la Richer que te per continuació la des Petites Ecuries i es molt aprop dels museos.

Demà comensasé el retrat d'en Duran i si men surto ja el veureu al Saló de tardor de Barcelona. Fins demá, vos envia petons votre 

Marian

________________

Marge dret:

Essent un quarto sota teulada me faràn el preu de 18 fr

Línies inverses:

Vareig comprarme un paraigues: 22 fr.

Les propines son exorbitants: 50%

café amb un terros de sucre: 0,75

Una corbata val 10 fr.

Unes sabates valen 100 fr.

Paris està tant ple que no hi cap dingú més.

Als espectacles es imposible anar-hi: 17 - 20 fr.

noms citats:

Duran i Tortajada, Miquel

________________

altres referències:

La Publicidad

Saló de Tardor

carta ref.espinal-1919-12
Espinal, Marian
Paris
06/11/1919
espinal-1919-12

M. Espinal a pares i germanes

Paris 6-11-1919 

Estimats pares i germanes: 

He rebut lletra de l'Abundia i una postal del papà. Celebro que tots estigueu bé i que la mamà vagi millor.

 Ja vareig legir el discurs d'en Cambo. Fixeuvos que tot lo que jo vos deia sobre sindicalisme i que vos semblavan incongruencies no son sinó realitats a resoldre segons el grand "leader". Segueixo estant al tanto del "lockout". Els diaris de Barcelona no'ns arriven i hem de comprar els de Madrid.

Estigueu a l'aguait de la Publicidad puig el meu amic Duran i Tortajada hi envia des de Paris, croniques molt interesants que retraten la vida actual d'aquesta Babilonia. 

En cas de que els meus amic s'oferissin per a portar-me lo que en la passada lletra vos demanava porteu-los els paquets a domicili. No consentiun que ells mateixos s'ho emportin.

El papà diu en la seva postal que quan necessiti res que avisi amb temps, doncs aqui va un estat de contes:

ingressos

1000 fr que me doná al marxar

_____________

dispendis

CONTO:

Viatge 200 fr:

—billet

—menjar

—cotxe

—mosso

—propina

55 fr

—cambra a dormir 5 dies i amb propina

22 fr:

—paraigua

380 fr

—Hôtel Peyris octubre

—Blanchiseuse

—vi propines etc

100 fr

—Entregat a comte Pensió nova

 

NO CONTO:

—locomoció

—Postals

—segells

—guants

—pluma estílo

—pinzells i teles

—revistes

—diari

—quina

—raspalls sabates

—llustre         "

—teatres

—concerts

—entrades expos.

—taxis

—llibres de pintura

—catalegs museus

—comunicacions

—retrats per la prefectura

___________________

Tot això m'ho pago amb les 1000 pts meves que al canvi me donaren 1600 o no se quants francs.

Lo quem costará del 1 al 15 a l'hotel Peyris amb blanchiseuse i el 25% de propina

295 fr

Dispendi total 1052 fr

(com vos vareig dir des del 16 viuré a la nova pensió de Mme. A. Bravais. 14 Rue Le Sueur al preu de 500 fr sense la blanchisseuse ni propines o gastos especials) 

Quant m'envieu quartos, feu-ho amb pessetes al mens me guanyaré el canvi. Me sembla que amb 500 per mes fora una cosa enraonada. 

D'aqui uns dies anirem a Verdun amb l'amic Duran i T. i altre aderits. Dos dies d'excursio. Jo vos ho escriuré. 

Vareig rebrer lletra d'en Blai Net i de l'arquitecte [Puig Gairalt].* També del Sr. Fco Salvans i M Nualart. 

Diumenge i dilluns va nevar. Era molt bonic. En canvi dimars va fer un sol que encantava i vareig aprofitar-ho per a passejar pels jardins. Ahir i avui no ha fet gaire fred. Com veieu el clima es molt desigual. 

Aqui vos incloc un dibuix de la meva cambra actual.

 

 

Estic buscant una academia on anar a dibuixar un parell d'hores cada dia.

Me trobo amb grand dificultat per a pronunciar bé el francés o més ben dit el parisienc. Es molt difícil. 

Avui he rebut a la prefectura de Policia la carta d'identitat mitjasant la qual puc restar tranquil per França. 

Segueixo trovant-me molt bé, si aixó continua arribaré a esser qualque cosa. 

Visito tambe el Gobelins i quant estigui instalat definitivament fare forçes progectes de tapiços i alfombres que mes endevant a Catalunya prodré excutar.

Fa pocs dies s'obri el Saló de Tardor al Grand Palais. Hi ha els artistes moderns de més renomenada. Tots els dies hi vaig. L'entrada es pagant. Vos desitjo força salut i que el "lock-out" no sigui res. Rebeu l'abraç de vostre 

Marian

noms citats:

Duran i Tortajada, Miquel

Net, Blai

Nualart, N.

Salvans, Francisco

 

________________

altres referències:

Cambó, Francesc

Lock-out

La Publicidad

Saló de Tardor

carta ref.llorens-artigas-1920-3
Llorens Artigas, Josep
Barcelona
15/03/1920
(data estimada)
llorens-artigas-1920-3

J. Llorens Artigas a M. Espinal

Amic Espinal:

El meu cunyat et portava el calés i no va trovar-te a casa teva. Avui m'ha dit te'ls ha enviat. Mil vegades perdó per aquest contratemps que t'han fet tenir aquest diner entretingut.

He escrit an'e Miro, Ricart i Tubau a n'aquet darrer li parlava de l'exposicio pel que fa referencia al escultors Duñars, Vives etc.

Per tu dec dirte que hi ha Temps d'enviar l'obra fins el dia 10 d'abril però el butlleti te d'enviar-se avans del dia 1er. Segurament els de les Arts i els Artistes t'enviaran un butlleti pro per si no ho fessin i tens interés en enviar (que jo t'aconsello ho facis per poc que puguis) l'envio a casa teva i que m'avisin que jo'm cuidaria de tot.   

Al Saló de Tardor vinent segons queda el President i el Vice-President an en R. Canals que vingue oficialment hi haura una sala destinada al comité de l'Exposició d'enguany que hi portara una selecció de les obres exposades separades per entitats que cada una escollirà ella mateixa les obres a enviar aqui a Paris.   

Be plego perque es tart. Escriure aviat referent això, i sense això ja saps les noticies teves sempre son ben rebudes.

Teu i affm

Llorens i Artigas

noms citats:

Canals, Ricard

Dunyac, Josep

Miró, Joan

Ricart, EC

Tubau

Vives, Màrius

________________

altres referències:

Les Arts i els Artistes

Saló de Tardor

carta ref.borralleras-1921-1
Borralleras, Joaquim
Barcelona
14/12/1921
borralleras-1921-1

J. Borralleras a M. Espinal

ATENEO BARCELONES

14 desem, 1921

Cher Espinal:

Ja deveu estar enterat que'ls Amics de les Arts fem el saló de Tardor. Confiem que nos enviareu. L'exposició s'obrirà per cap-d'any. Voldriem reproduir una de les coses que'ns envieu en el cataleg. Necessitem doncs, per tota la setmana entrant, una fotografia. Ho fareu, oi? Sobreto no falleu.

Vostre

Quim Borralleras


Nota:

Joaquim Borralleras i Grau (Barcelona, 1880 - 1946) fou un promotor d’activitats literàries i artístiques barcelonines i un dels animadors de l’Associació Wagneriana de Barcelona, a més del Premi Joan Crexells de narrativa i de la penya de l’Ateneu Barcelonès, que va formar amb Josep Maria de Sagarra, Francesc Pujols, Alexandre Plana i d’altres.

 

altres referències:

Amics de les Arts

Saló de Tardor

carta ref.Maragall-1926-1
Maragall, Joan Anton
Barcelona
01/09/1926
(data estimada)
Maragall-1926-1

Joan Anton Maragall a M. Espinal

ESTABLIMENTS MARAGALL

Sr, Marian Espinal.

Tossa de Mar,

Amic Espinal,

Sento moltissim la nova que em doneu de no poguer concorrer al Salo de Tardor i us pregaria que encara que sigui fent un esforc, o encara que sigui amb una tela ja venuda (no exposada) poguessiu concorrer en aquest Salo, on podeu tenir la seguretat que el vostre nom hi faria bona manca,

Hem fet una cosa triada, res de grans barrejes, i vostre nom no pot mancar'hi, no deu mancar'hi, per lo tant, confio que encara que sia en les condicions que us he dit, d'una o altra manera hi sereu. No cal que us digui com quedarieu ben col·locat entre tots i amb un lloc de preferencia.

Vostre ben afectuosament

Joan Anton Maragall


Nota:

Joan-Anton Maragall i Noble (Barcelona 1902 - 1993), fill del poeta Joan Maragall, fou un polític i marxant d’art.

altres referències:

Saló de Tardor

Sala Parés

carta ref.colom-1926-1
Colom, Joan
La Bisbal
15/10/1926
(data estimada)
colom-1926-1

Joan Colom a M. Espinal

Amic Espinal

Sé que vareu esser aqui a La Bisbal cuan jo n'era absent. Aprofitant el mal temps vaig anar a Barcelona aont tenia quelcom a fer.

Sento molt no habervos vist i passar unas hores xarran ab vostre companyia.

Travalleu força? No sé qui va dirme que el cuadro gros de mar l'heu abandonat a causa de les males condicions que estaven per a travallar. Es llástima puig era quelcom molt ben començat i prometia força. 

Jo sempre prefereixo travallar ab bons condicions de llum i fer quelcom de banal á un tema bonic pero anguniós de fer. Sé tota la lluita que s'esmerça i el poc resultat que s'en treu. Els reflexos son enemics terribles.

He vist el Saló de Tardor. En general molt fluig, com solen esser aquesta mena d'exposicions.

Els vostres pressecs son deliciosos[,] es sens dubte el millor troç de pintura de l'Exposicio. Es sensible i de molta calitat. 

En Duran Camps ha fet un mitg nu de suro. Ell que sempre parla de les cualitats! Pero senyor com diable hi ha gent que usa les mateixes paraules que un hom i fan certes coses! En Dalí,* fa jocs malabars, imitant'ho tot des dels primitius italians a n'en Picasso. Sort que es jove i pot perdre temps encare. Es llastima pero, perque crec que té condicions. L'Apa, una natura morta, un vas negre i llibres, sobre fondo de tapissaria segle XVIII. Es alló de esgotar el tema. Diable i com es apurat tot aixo. Potser no hi ha menester de tant. En fi es interesant. En Mir un cosa de Vilanova, barques, gent a la platja. Dolent, de serie, vulgarissim. En Sunyer, un retrat de senyora ab un nen a la falda. Quina miseria fisiologica! Sembla una acuarela, prim, molt color de rosa, blauets, tot plegat fa angunia i es d'alló mes gratuit. En Benet a trobat uns tons mes atmosferics en un abre gros sobre el cel. Tons mes envolcallats d'aire, pero es llastima que es fatigui tan aviat i no lluiti, per aquest cami no farà gaire cosa que s'ho valgui. En Mercader, joier, aquellas cosas sordes i sensa color, mastegades, feixugues i horribles a veurer, per el meu gust. Sembla que'm rasquin el cap ab un vidre. No puc soportar'ho. En Lluis entossudit ab la nota que va trobar l'any passat i sembla que fassi tots els esforços pera no sortirsen. D'en Carles dos coses francament dolentes. Imita ara els paisatges romantics,.. d'anticuari, pero sensa l'esperit de l'epoca ni la gracia. Dos cuadrets bufons de l'Ivo. Un Vayreda tot vent, força bonic i es tot lo que recordo. Ah si, una masia de Tossa sensa cap importancia. M'agrada molt mes fent figura. Com que no vaig tenir el gust de veuros i parlar, ho faig per carta. Veniu un dia que no sia gaire aprofitable. Vos ho agrairé molt. Vos estreny la má vostre amic

J. Colom


Nota:

Joan Colom i Agustí (Arenys de Mar, 1879 - 1969) fou un pintor que va partir de l'impressionisme i evolucionà cap al realisme per finalitzar realitzant pintures de paisatge. També fou gravador i dibuixant. Va col·laborar en el setmanari Papitu amb el pseudònim de Picarol.

* Salvador Dalí i Domènech (Figueres, 1904 - 1989) fou un pintor i escriptor que esdevingué un dels màxims exponents del moviment surrealista.

noms citats:

Benet, Rafael

Carles, Domènec

Dalí, Salvador

Durancamps, Rafael

Elias (Apa), Feliu

Mercader, Ramon

Mir, Joaquim

Pascual, Ivo

Picasso, Pablo

Sunyer, Joaquim

Vayreda, Francesc

________________

altres referències:

Saló de tardor

carta ref.cabot-1927-5
Cabot, Just
Barcelona
28/09/1927
cabot-1927-5

Just Cabot a M. Espinal

Barcelona 28 setembre 1927 

Amic Espinal 

T'hauria d'haver escrit més aviat, encara que només fos per quedar bé. Però se m'ha girat molta feina pel cantó de Calella i he hagut de fer-hi una colla de viatges i em sembla, però, que ja s'està acabant. Com és natural, hi he vist en Serra, que a penes ha pintat res, no sé si una sola tela i encara m'agradaria veure-la. A l'hivern perquè està malalt i a l'estiu perquè es dona a la diversió, a la vagància i a alegrar-se tant sovint com pot (sobretot havent-hi qui paga el xampany), fa tan poca feina com pot.

El Rebull ha estat uns dies a Barcelona, a cobrar de l'Ajuntament i a firmar la contracta. Està d'allò més content. En Viladomat ha reprès el treball amb força empenta, segons sembla. Ja li convenia. En Carles sembla que no s'ha tornat boig, com un fals rumor volia fer creure. Segurament van ensumar la veritat: era una especulació. 

La temporada està molt avançada i em sembla que no podré tornar a Tossa i em sap molt de greu. És tan lluny que l'escapada ha de ser de més d'un dia. Tenia intenció de venir per la Mercè, però era indispensable que passés aquelles festes a Calella per un afer que ja t'explicaré qualsevol dia. I com que em penso que aviat deuràs acabar la "villégiature", ja ens veurem a Barcelona o a Sandanyola.

El 8 del mes vinent s'inaugura el Saló de Tardor. Ja t'hi deuen haver invitat, em penso. 

Noi, no passa res; això de l'estiu és mortal. Els safaretxos s'armen a les colònies (i són safaretxos que no ens interessen) i a Barcelona no es parla de res, ni de la pròxima (???) caiguda del Directori,* que segons notícies de Madrid no pot tardar gaire. 

I, parlant de coses que em deies en la teva darrera lletra, no vaig trobar que les sirenes de Tossa duguessin les faldilles excessivament llargues. Per mi, ja se les poden anar escurçant tant com vulguin, encara que no em sigui possible fruir gaire sovint de l'espectacle. Però pensant que hi ha amics meus que tenen aquesta sort ja estic content.

Ja deu haver vingut el Moraguetes per aquí dalt, tan "volcànic" com sempre (volcànic de cor quan pensa, li parlen o veu l'Anneta Bou i volcànic de cutis tota la vida). Estic convençut que els seus grans segueixen la llei, que ens explicaven a classe de física, dels vasos comunicants, i quan se li'n buida un, un altre se li n'omple. En fi, ja s'ho farà. Que no badi, que ja té algun any i si aviat se li produeixen les arrugues de la vellesa, entre aquestes i els grans el relleu de la seva pell serà bo per emmotllar amb destí al museu anatòmic del Clínic. (Com comprendràs, si l'al·ludit volta per Tossa, aquest tros de carta no li interessa gens, més ben dit, no m'interessa a mi que el conegui, perquè encara que ell faci broma dient-se lleig, no es pas la mateixa cosa dir-s'ho un mateix o que li ho digui un altre, sobretot si aquest, com jo, no és ni de lluny cap Apol - ni ganes; que ases que fórem, mare de déu! 

Em penso que se'm gira molta feina des del mes entrant. D'aquí un parell de dies és llançada a l'aigua La Nau, i només he parlat dos minuts escassos amb el patró Rovira i Virgili,** temps curt i en la seva major part esmerçat en la presentació (quins crits! ja saps que és sord). Sé vagament, per rumors que no arriben ni tan solament a oficiosos, que he de fer un article per setmana, parlant del que vulgui; la crítica d'art quan hi hagi de què, amb intervius amb pintors (pots comptar quines bestieses diran la majoria, quines teories més genials que descobriré i les que m'hauré d'inventar per fer-los aparèixer com a mitjanament intel·ligents!). Em sembla que si no m'expliquen aventures de taller i models .. però això no convindrà a La Nau. A més a més com que l'Esport Català es refon amb La Nau, els diumenges farem motorisme i remarques, perquè no sé quin dimoni de fama he agafat que se'm creu indispensable quan és qüestió de posar mala bava a les coses. 

Doncs mira, és un dir-t'ho a tu. Hi ha molta gent que pot saber bé de què va, convençuda que si en Brunet i jo hem estat cridats amb tots els honors a La Nau és per aquesta fama, i com que dèiem que els editorials d'en Rovira eren tan dolents, ens ha "comprat". Ara només podrem dir-ne mal entre nosaltres. 

No sé si de has vist els darrers números de La Nova Revista. Em sembla que era el d'agost que en una seccioneta de notícies en un parell de ratlles, feia saber que tu eres a Tossa "barquejant i pintant i dedicat a altres activitats que no són precisament pictòriques". En Gasch s'hi va intrigar molt i va preguntar a en Viladomat què feies i aquest li va respondre que no ho sabia ben bé, però que creia que feies tres o quatre palaus***. Si això no l'aprima, ara que es torna a engreixar, no hi ha remei a la seva obesitat. Adéu, silueta! Ell volia ser un Modigliani i resultarà un Picasso de l'època limfàtica. En Junoy em preguntava ahir si havia passat alguna cosa entre en Gasch i jo, perquè observava en el "gran crítico catalán" (1) una certa reserva com si temés que la meva situació preponderant a La Nova Revista s'exercis en perjudici d'ell, d'en Gasch. Quines ganes de donar-se importància! Tenim paparres més grosses a aixafar que Gascos qualsevol, no et sembla? 

___________________________________

(1) Últim número de La Gaceta Literaria: Pròximament publicaran, anuncien, una sèrie d'articles del "gran etc. S. G." sobre la pintura francesa moderna. Quina llista de noms es preparara!

___________________________________

 

Per si t'interessa: aquest estiu he vist, en ple Barcelona, dues dones sense mitges. L'una no té importància, era una professional bastant fastigosa, pobreta. L'altra era una noia decent, com d'uns 20 anys i feia goig. Això, que a Tossa no té importància, a la ciutat dels Rucabados, Garcesos,**** pares Vallets i altres fariseus, en té molta. L'únic inconvenient, per mi, és que amb les sabates sobre la pell no s'hi deu anar gaire bé. 

Ai, Espinal, ja plou, fa fresca sobretot a les nits, i no podré tornar a Tossa. El cant de les sirenes, de tan lluny, no m'arriba amb prou intensitat. Començo a comprovar experimentalment que no el sento a distàncies superiors a 50 km. 

Adéu, escric amb molt poc control; estic tan ensopit aquesta nit que si no és de bestieses no sé com he omplert set pàgines. 

Imagina't per acabar, totes les reverències que vulguis a Madame Espinal, de l'hospitalitat de la qual estava tan disposat a abusar (i el greu que em sap per egoisme, no haver-ho pogut fer); saluda les ja esmentades sirenes, però estic lligat com Ulisses al màstil de la nau (pura figura de retòrica homèrica; no al·ludeixo per res a la d'en Rovira) i ... ja ens veurem un dia o altre. 

Just Cabot 

Ah! com compendràs, d'allò de la visita a en [Josep] Pla a Calella, ni parlar-ne. No queda temps i em penso que no tardarà a venir a Barcelona. Per començar sé que aquesta setmana madame Pla ha estat per aquí, que vol dir que aviat acabarà l'estiueig si no l'ha acabat ja.


Nota:

* El Directori militar que presidia el general Miguel Primo de Rivera.

** Antoni Rovira i Virgili (Tarragona,1882 - Perpinyà, 1949) fou un periodista, lingüista i polític. Col·laborà en nombroses publicacions i va fundar i dirigir la Revista de Catalunya i el diari La Nau. Va militar a Esquerra Republicana de Catalunya i fou el president del Parlament de Catalunya a l'exili.

*** En aquell moment Espinal estava dirigint el projecte de la Torre Salvans, però també la reforma, juntament amb l'arquitecte Ignasi Escudé, de la masia Can Pèlags, propietat de la família Salvans i situada al teme municipal de Castellar del Vallès.

Vistes de Can Pèlags i de l’interior de la Torre Salvans   

**** Ramon Rucabado i Comerma (Barcelona, 1884 - 1966) fou un escriptor i activista. Des de les seves tribunes va defensar els principis socials i morals del cristianisme arrelat en la tradició.

Tomàs Garcés i Miravet (Barcelona, 1901 - 1993) fou un advocat, poeta, traductor i professor universitari.

noms citats:

Brunet, Manuel

Carles, Domènec

Garcés, Tomàs

Gasch, Sebastià

Junoy, Josep Mª

Moragas, Rafael

Pla, Josep

Rebull, Joan

Rovira i Virgili, Antoni

Serra, Joan

Picasso, Pablo

Rucabado, Ramon

Vallet, pare

Viladomat, Josep

 

________________

altres referències:

L'Esport Català

La Gaceta Literaria

La Nau

La Nova Revista

Modigliani, Amedeo

Primo de Rivera

Saló de Tardor

Tossa