MARIAN ESPINAL

[Pintor i col·leccionista]

EPISTOLARI (1915 -1965)

#cartas on es cita a Picasso


data referència transcripció referències
carta ref.espinal-1919-26
Espinal, Marian
Paris
30/12/1919
espinal-1919-26

M. Espinal a pares i germanes

Paris 30-12-1919 

Estimats pares i germanes: 

He rebut la lletra del papà. Ara estic pintant una natura morta (compotière i pot aux fleurs) que hi tinc feina tota aquesta setmana i per tant fins a la que vé no podré visitar a Mr Lévy. Als germans Clará tenía que visitar-los junt amb en Durán i Tortajada pro com no tenía grand interés en coneixels vareig deixar que hi anés sol l'amic esmentat. De totes maneres ja que al Sr Chefko li agradarà que'ls vagi a saludar en nom seu, hi aniré qualsevol día. He tingut moltes ocasions de que se'm presentessin diferents artistes i sempre les he fugides. M'agrada anar sol i m'empipen les "penyas". Demés ja fa díes que el meu amic Durán i T va marxar per a venir a Barna. El pintors catalans Humbert* i Togores** també son aqui, aquet darrer ha perdut 15 Kg en cinc mesos. Se guanya la vida restaurant quadros antics lo que li produeix just per a viurer. Com es un xicot molt bo i de grand talent vareig preguntar-li si pintava força als ratos que li deixava el restaurar; contestant-me tot trist que com havia d'esmerçar tot lo que guanyava en alimentar-se ell i un seu germà petit no li arribaven per pintunes els guanys. Allavors un dia vareig agafar-lo i junts anarem a una casa de pintures, on vareig comprar-li pinzells, tela i colors. Va quedar parat. Va abraçar-me, i quasi plorant me digué que'm devia la vida i que si venia cap quadro de lo que fes, ens partiríem la quantitat. D'aixo ja fa díes. Darrerament vareig trovar-lo junt també amb l'Humbert, a casa en Perez-Jorba –poeta i director de l'Instant a Paris i alt empleiat del Banc del Rio de la Plata qual senyor ens donà un the i ens dedicà els seus llibres– i me digué que anés al seu taller que veuría lo que pintaba. Aquet Togores es d'aquella familia del mateix nom que eren propietaris de la torra del Pi, que ara té el sr Par, a Serdanyola. De mol ric ha devingut mol pobre i per torna als deu o dotze anys sorti d'una malaltía que'l deixà sor. Té uns 24 anys. Jo estic segur que d'aquí un o dos anys s'haurà imposat amb la seva pintura, puig que després d'en Sunyer es dels pintors catalans de més talent, i quant hom s'imposa an aqui Paris mai més ha de pensar en les garrofes. Aquesta carta no le dongueu a llegir a dingú que pugui coneixel, puig si ell sapigués per altres que he fet aixó o alló per ell, sabeu, no fóra bonic. (es company de la Courbet, també)

Vareig anar a l'Opera on han començat la temporada de Ballets Russos. Es extra. Decorats i figurins per Picasso, Matisse, Derain etc. Coreografia per Léonide Massine. Penso anar-hi tantes vegades com pugui. Mme Bravais i el Dr. també vos desitgen un bon any nou. Per si'm trovés amb cap compromís me convindria que m'enviessiu quartos. Aquell quadro de Terrassa encar no me l'han pagat. No he visitat al cubista Boada perque no'm vaga. Ho faré de totes maneres. 

M'alegra mol saber que la mamà està mol millor i que tots estigueu bons. 

Estic força content d'aixo darrer que pinto. Hi sento un progrés. Fa una setmana que no fa gens de fred. M'he tornat a posar l'abric de gabardina i encar no he tingut necessitat del trajo groixut. Preparem per a demà vespre un "reveillon" chez Mme Bravais. M'he vist obligat a pagar part del xampany. Adeu. Ja sabeu que no vos oblida vostre

Marian


Nota:

* Manuel Humbert i Esteve (Barcelona, 1890 - Cubelles, 1975) fou un pintor i dibuixant. Visqué gairebé tota la vida entre les ciutats de Barcelona i París, on exposà les seves obres amb regularitat. Humbert es va relacionar amb molts artistes, entre els quals cal destacar el pintor Amedeo Modigliani, qui li va fer un retrat pintat a l’oli.

** Josep de Togores i Llach (Cerdanyola, 1893 - Barcelona, 1970) va ser un pintor i dibuixant. A tretze anys va patir una meningitis i es queda sord, la qual cosa el portà a interessar-se per la pintura. Gràcies a una beca, el 1907 marxà a París, on va rebre l’impacte de l'obra de Paul Cézanne. De tornada a Barcelona, va ser acceptat com a membre de l'Agrupació Courbet, i un cop acabada la Primera Guerra Mundial marxà de nou a París. Durant els anys vint va entrar en contacte amb el grup surrealista i va obtenir cert reconeixement a Europa. El 1932, de nou a Barcelona, va establir relació amb Francesc Cambó. A partir d'aleshores la seva activitat artística es va reduir a la pintura de retrats de membres de l'alta societat catalana.

noms citats:

Clarà, germans

Duran i Tortajada, Miquel

Humbert, Manuel

Pérez Jorba, Joan

Togores, Josep de

________________

altres referències:

Agrupació Courbet

Ballets Russos

Derain, André

L'Instant

Massine, Léonide

Matisse, Henri

Picasso, Pablo

carta ref.espinal-1921-28
Espinal, Marian
Paris
23/05/1921
espinal-1921-28

M. Espinal a pares i germanes

Estimats pares i germanes, avans d'ahir vaig rebrer 300 pts i vos en dono les gracies. Avans ja havia rebut lletra del papà i si no he contestat més aviat es perqué sempre que ho vaig a fer ve un o altre a destorbar-me. Ahir a la tarda vaig anar a cal Andreu ¡Quin tallerás! 

Avui matí ha vingut ell i hem anat a seguir marxants i a l'Exposició que acaba d'obrir en Picasso. Els nuvis deuent estar molt atrafegats, doncs encar no m'han vingut a veurer. Espero que aixis que sabeu el resultat del fallo de la C M m'envieu un telegrama. Estic de pega de no poguer anar a Londres, pro com que podia estar molts pocs dies ho deixarem per una altre vegada.

En aquets moments arriba en Lluis (...) i hem ve a buscar per anar a sopar en un lloc baratet. En Sunyer ja torna a ser a Sitges després d'haver fet el retrat d'en Garriga. Jo estic completament desorientat. Potser es de tants camins que vaig a pendre i tots bons.

El cas que es que he estripat una serie de cosas. Demà començaré un cuadro que ting pensat. Es pateix molt, molt.

Continuo bé.

Me'n vaig a sopar Adeu i fins a un altre i Vos abraça vostre

Marian Anton

noms citats:

Andreu, Marià

Garriga, Lluís

Sunyer, Joaquim

________________

altres referències:

Picasso

carta ref.espinal-1921-29
Espinal, Marian
Paris
30/05/1921
espinal-1921-29

M. Espinal a pares i germanes

Estimats pares i germanes,

Acabo de rebrer lletra vostra. No estic malalt ni res de lo que penseu. Lo que si estic [és] intranquil, ja que ha passat el 24 i encar no se res. M'alegra que la mamá s'hagi arribat a Terrassa i desitjo li hagi provat força. Les noces de plata quand se celebrarán, doncs? La meva enhorabona. L'altre dia em visitaren els nuvis i crec que avui marxen cap a Suissa. Ara acabo d'arribar d'una venta de cuadros cubistes i a 20.000 frs s'ha pagat un de Picasso. El cubisme no baixa, el dia que tingui necessitat me'n posaré a fer. Per ara res mes. Ja sabeu que vos estima vostre

Marian Anton

Penseu que a primers de mes he de pagar el lloguer

altres referències:

Picasso

carta ref.cabot-1927-5
Cabot, Just
Barcelona
28/09/1927
cabot-1927-5

Just Cabot a M. Espinal

Barcelona 28 setembre 1927 

Amic Espinal 

T'hauria d'haver escrit més aviat, encara que només fos per quedar bé. Però se m'ha girat molta feina pel cantó de Calella i he hagut de fer-hi una colla de viatges i em sembla, però, que ja s'està acabant. Com és natural, hi he vist en Serra, que a penes ha pintat res, no sé si una sola tela i encara m'agradaria veure-la. A l'hivern perquè està malalt i a l'estiu perquè es dona a la diversió, a la vagància i a alegrar-se tant sovint com pot (sobretot havent-hi qui paga el xampany), fa tan poca feina com pot.

El Rebull ha estat uns dies a Barcelona, a cobrar de l'Ajuntament i a firmar la contracta. Està d'allò més content. En Viladomat ha reprès el treball amb força empenta, segons sembla. Ja li convenia. En Carles sembla que no s'ha tornat boig, com un fals rumor volia fer creure. Segurament van ensumar la veritat: era una especulació. 

La temporada està molt avançada i em sembla que no podré tornar a Tossa i em sap molt de greu. És tan lluny que l'escapada ha de ser de més d'un dia. Tenia intenció de venir per la Mercè, però era indispensable que passés aquelles festes a Calella per un afer que ja t'explicaré qualsevol dia. I com que em penso que aviat deuràs acabar la "villégiature", ja ens veurem a Barcelona o a Sandanyola.

El 8 del mes vinent s'inaugura el Saló de Tardor. Ja t'hi deuen haver invitat, em penso. 

Noi, no passa res; això de l'estiu és mortal. Els safaretxos s'armen a les colònies (i són safaretxos que no ens interessen) i a Barcelona no es parla de res, ni de la pròxima (???) caiguda del Directori,* que segons notícies de Madrid no pot tardar gaire. 

I, parlant de coses que em deies en la teva darrera lletra, no vaig trobar que les sirenes de Tossa duguessin les faldilles excessivament llargues. Per mi, ja se les poden anar escurçant tant com vulguin, encara que no em sigui possible fruir gaire sovint de l'espectacle. Però pensant que hi ha amics meus que tenen aquesta sort ja estic content.

Ja deu haver vingut el Moraguetes per aquí dalt, tan "volcànic" com sempre (volcànic de cor quan pensa, li parlen o veu l'Anneta Bou i volcànic de cutis tota la vida). Estic convençut que els seus grans segueixen la llei, que ens explicaven a classe de física, dels vasos comunicants, i quan se li'n buida un, un altre se li n'omple. En fi, ja s'ho farà. Que no badi, que ja té algun any i si aviat se li produeixen les arrugues de la vellesa, entre aquestes i els grans el relleu de la seva pell serà bo per emmotllar amb destí al museu anatòmic del Clínic. (Com comprendràs, si l'al·ludit volta per Tossa, aquest tros de carta no li interessa gens, més ben dit, no m'interessa a mi que el conegui, perquè encara que ell faci broma dient-se lleig, no es pas la mateixa cosa dir-s'ho un mateix o que li ho digui un altre, sobretot si aquest, com jo, no és ni de lluny cap Apol - ni ganes; que ases que fórem, mare de déu! 

Em penso que se'm gira molta feina des del mes entrant. D'aquí un parell de dies és llançada a l'aigua La Nau, i només he parlat dos minuts escassos amb el patró Rovira i Virgili,** temps curt i en la seva major part esmerçat en la presentació (quins crits! ja saps que és sord). Sé vagament, per rumors que no arriben ni tan solament a oficiosos, que he de fer un article per setmana, parlant del que vulgui; la crítica d'art quan hi hagi de què, amb intervius amb pintors (pots comptar quines bestieses diran la majoria, quines teories més genials que descobriré i les que m'hauré d'inventar per fer-los aparèixer com a mitjanament intel·ligents!). Em sembla que si no m'expliquen aventures de taller i models .. però això no convindrà a La Nau. A més a més com que l'Esport Català es refon amb La Nau, els diumenges farem motorisme i remarques, perquè no sé quin dimoni de fama he agafat que se'm creu indispensable quan és qüestió de posar mala bava a les coses. 

Doncs mira, és un dir-t'ho a tu. Hi ha molta gent que pot saber bé de què va, convençuda que si en Brunet i jo hem estat cridats amb tots els honors a La Nau és per aquesta fama, i com que dèiem que els editorials d'en Rovira eren tan dolents, ens ha "comprat". Ara només podrem dir-ne mal entre nosaltres. 

No sé si de has vist els darrers números de La Nova Revista. Em sembla que era el d'agost que en una seccioneta de notícies en un parell de ratlles, feia saber que tu eres a Tossa "barquejant i pintant i dedicat a altres activitats que no són precisament pictòriques". En Gasch s'hi va intrigar molt i va preguntar a en Viladomat què feies i aquest li va respondre que no ho sabia ben bé, però que creia que feies tres o quatre palaus***. Si això no l'aprima, ara que es torna a engreixar, no hi ha remei a la seva obesitat. Adéu, silueta! Ell volia ser un Modigliani i resultarà un Picasso de l'època limfàtica. En Junoy em preguntava ahir si havia passat alguna cosa entre en Gasch i jo, perquè observava en el "gran crítico catalán" (1) una certa reserva com si temés que la meva situació preponderant a La Nova Revista s'exercis en perjudici d'ell, d'en Gasch. Quines ganes de donar-se importància! Tenim paparres més grosses a aixafar que Gascos qualsevol, no et sembla? 

___________________________________

(1) Últim número de La Gaceta Literaria: Pròximament publicaran, anuncien, una sèrie d'articles del "gran etc. S. G." sobre la pintura francesa moderna. Quina llista de noms es preparara!

___________________________________

 

Per si t'interessa: aquest estiu he vist, en ple Barcelona, dues dones sense mitges. L'una no té importància, era una professional bastant fastigosa, pobreta. L'altra era una noia decent, com d'uns 20 anys i feia goig. Això, que a Tossa no té importància, a la ciutat dels Rucabados, Garcesos,**** pares Vallets i altres fariseus, en té molta. L'únic inconvenient, per mi, és que amb les sabates sobre la pell no s'hi deu anar gaire bé. 

Ai, Espinal, ja plou, fa fresca sobretot a les nits, i no podré tornar a Tossa. El cant de les sirenes, de tan lluny, no m'arriba amb prou intensitat. Començo a comprovar experimentalment que no el sento a distàncies superiors a 50 km. 

Adéu, escric amb molt poc control; estic tan ensopit aquesta nit que si no és de bestieses no sé com he omplert set pàgines. 

Imagina't per acabar, totes les reverències que vulguis a Madame Espinal, de l'hospitalitat de la qual estava tan disposat a abusar (i el greu que em sap per egoisme, no haver-ho pogut fer); saluda les ja esmentades sirenes, però estic lligat com Ulisses al màstil de la nau (pura figura de retòrica homèrica; no al·ludeixo per res a la d'en Rovira) i ... ja ens veurem un dia o altre. 

Just Cabot 

Ah! com compendràs, d'allò de la visita a en [Josep] Pla a Calella, ni parlar-ne. No queda temps i em penso que no tardarà a venir a Barcelona. Per començar sé que aquesta setmana madame Pla ha estat per aquí, que vol dir que aviat acabarà l'estiueig si no l'ha acabat ja.


Nota:

* El Directori militar que presidia el general Miguel Primo de Rivera.

** Antoni Rovira i Virgili (Tarragona,1882 - Perpinyà, 1949) fou un periodista, lingüista i polític. Col·laborà en nombroses publicacions i va fundar i dirigir la Revista de Catalunya i el diari La Nau. Va militar a Esquerra Republicana de Catalunya i fou el president del Parlament de Catalunya a l'exili.

*** En aquell moment Espinal estava dirigint el projecte de la Torre Salvans, però també la reforma, juntament amb l'arquitecte Ignasi Escudé, de la masia Can Pèlags, propietat de la família Salvans i situada al teme municipal de Castellar del Vallès.

Vistes de Can Pèlags i de l’interior de la Torre Salvans   

**** Ramon Rucabado i Comerma (Barcelona, 1884 - 1966) fou un escriptor i activista. Des de les seves tribunes va defensar els principis socials i morals del cristianisme arrelat en la tradició.

Tomàs Garcés i Miravet (Barcelona, 1901 - 1993) fou un advocat, poeta, traductor i professor universitari.

noms citats:

Brunet, Manuel

Carles, Domènec

Garcés, Tomàs

Gasch, Sebastià

Junoy, Josep Mª

Moragas, Rafael

Pla, Josep

Rebull, Joan

Rovira i Virgili, Antoni

Serra, Joan

Picasso, Pablo

Rucabado, Ramon

Vallet, pare

Viladomat, Josep

 

________________

altres referències:

L'Esport Català

La Gaceta Literaria

La Nau

La Nova Revista

Modigliani, Amedeo

Primo de Rivera

Saló de Tardor

Tossa