MARIAN ESPINAL

[Pintor i col·leccionista]

EPISTOLARI (1915 -1965)

#cartas on es cita a La Veu


data referència transcripció referències
carta ref.espinal-1918-10
Espinal, Marian
Madrid
30/05/1918
espinal-1918-10

M. Espinal als seus pares

Estimats pares: Estic molt bé per ara i qual sort vos desitjo.

Els nubis arribaran dissapte, després del seu llarg viatge.

Qualsevol dia d'aquets aniré a Palau a veure els tapiçós.

Fins demá no obtindré el permís per a copiar quadres al Museo.

M'escriu el Rogeli* que va tant poca gent a l'exposició de Belles arts. Doncs que feu?

No parla pas de mi la Publi, o la Veu de Dilluns?

Petons a l'avia i a la nena.

M'alegro no hagi sigut res lo de l'Abundia.

Vostre

Marian

Que vos ensemble d'aquestes majas eh? Que hi diu Mamà? Aixo es pintar!


Nota:

* Rogelio Armengol

altres referències:

La Publicidad

La Veu de Catalunya

carta ref.llorens-artigas-1918-1
Llorens Artigas, Josep
31/05/1918 llorens-artigas-1918-1

J. Llorens Artigas a M. Espinal

Volgut amic: Rebudes les teves postals. La primera no va esser contestada perque no portava l'adressa. A La Veu va sortir una nota que portava la teva entrada a la "Courbet". Despres vaig  dedicar un dilluns a la escultura de l'exposició, el proper dilluns dia 7 parlaré d'en Delaunay;* a La Publi no crec que l'Apa parli de l'exposició, mes aviat en parlarà de del Vell i Nou, ja estaré al aguait. En Sandiumenge, l'última nit que vaig veuret a tu, li va saber greu que no t'hagues presentat; el teu paisatge li agrada molt, va demanar el preu per a un seu parent, el diumenge al matí els individus de la Courbet et buscaven per a cel·lebrar la teva entrada amb una mica de platxeri. Queda ajornat per a quan tornis. La (...) va endavant jo ajudo a retallar les plantilles per a enllestir aviat. En Ricart es a Valencia, en Miró aviat guillarà, solament els misers com jo restarem a ciutat en "cumplimiento" del deber.

Afectuosament

J LLorens


Nota:

Josep Llorens i Artigas (Barcelona, 1892 - 1980) fou un ceramista i crític d’art. La seva ceràmica es mostra despullada de tot ornament i presta una atenció especial a la forma i la textura. Col·laborà amb Dufy, Marquet, Braque i molt especialment amb el seu amic Joan Miró. Va ser professor de l'Escola Massana i va publicar diferents llibres.

* Robert Delaunay (París, 1885 - Montpellier, 1941) fou un pintor avantguardista. Juntament amb la seva dona, Sonia Delaunay, va impulsar l'orfisme, un nou corrent derivat del cubisme en el qual el monocromatisme i les formes geomètriques van ser substituïts pels colors brillants i les figures circulars. L'orfisme fou també qualificat com a cubisme abstracte o rayonnisme.

noms citats:

Elias, Feliu

Miró, Joan

Ricart, EC

________________

altres referències:

Delaunay, Robert

La Publicitat

La Veu

Vell i Nou

carta ref.cabot-1926-4
Cabot, Just
Barcelona
07/04/1926
cabot-1926-4

Just Cabot a M. Espinal

Barcelona, 7 d'abril 1926. 

Amic Espinal 

Fa molts dies que no ens hem vist i és hora que, almenys, t'escrigui, tot deixant per a algun diumenge una visita de tarda. Com que aquest diumenge no sé quin serà, ara et faré saber una cosa que em penso que t'agradarà. 

Potser has llegit a La Veu que un periodista havia donat al senyor del Río còpia d'una carta que un escriptor català resident a Berlín havia endreçat al baró de Viver,* la qual carta no fou llegida però sembla que parlava de la projectada destrucció de la Rambla i estava escrita en termes impublicables. A La Veu, naturalment, se la saben de memòria, aquesta carta, perquè l'han rebuda a hores d'ara quasi tots els diaris de Barcelona. Com que l'autor vol que es difongui i no és probable que la vegis impresa, aquí va. 

«Senyor Redactor Municipal de ....... Barcelona. 

Berlin. Charlottenburg - 21 de març de 1926. 

Distingit senyor. Trobarà adjunta còpia d'una carta que he tingut el deure d'adreçar als Srs. Barón de Viver i Francisco de P. Nebot.**

Com que és possible que els al·ludit senyors, amb la modèstia que els caracteritza, se la guardessin per ells, essent que aquesta carta està, naturalment, destinada a assolir el màxim de difusió compatible amb les circumstàncies, em permeto de trametre-li'n un exemplar que li estimaré faci circular entre les seves relacions-.

Aprofito l'avinentesa per oferir-li, amb l'expressió del meu agraïment, el testimoni de la meva distingida consideració. 

Eugeni Xammar» 

Naturalmente que, com que n'ha hagut d'escriure tantes, són còpies a màquina, però la firma és autògrafa del barrut d'en Xammar.*** Ara vet aquí la carta que cal que es difongui. 

«126, Kantstrasse - Berlin-Charlottenburg.

21 de març de 1926. 

Barón de Viver 

Francisco de P. Nebot. 

Segons sembla la Rambla de Barcelona serà feta malbé aviat i vostes seran els responsables d'aquest crim contra Catalunya i contra la catalanitat de Barcelona.

Res no pot oposar-se, ara com ara, a que es faci la voluntat de gentussa com vostès, lladres de camí ral, protegits per la llei i per la força. Però seria massa si a hores d'ara no hi hagués un català per dir-los-hi ço que tots els catalans dignes pensen de vostès. l aquest català independent seré jo. I els adreçaré l'únic insult del qual els botiflers són dignes: vostès, Barón de Viver i Francisco de P. Nebot, són dos fills de puta.

No tinc motiu per suposar que vostès, personalment, representin res més que el màxim de la covardia i de la baixesa. Però si per atzar hi hagués en aquesta apreciació una milionesima d'error, no facin compliments. Facin-me saber, si són servits, quan seran a Berlín, a París, a Suïssa, i podran tenir el gust de sentir-se dir fills de puta a la cara.» 

I res més. El pretext és fluix, i en Xammar n'ha deixat escapar de millors, però el cas es dir-los-ho i no amb un anònim, sinó firmant i posant-hi l'adreça. 

Fins a la pròxima vegada que ens veiem, saluda a la teva senyora i tot desitjant que la teva descendència actual i futura vagi com millor i més bé pugui etc etc el teu amic

Just Cabot 

P.S. 

He rebut una patriòtica postal del Viladomat, més ben dit, n'he rebut tres, dos de les quals he de repartir. Eren els retrats de tres dels heroics aviadors.**** Que potser tu has rebut el retrat del quart? Adéu. 

C. 


Nota:

* Darius Romeu i Freixa (1886 - 1970), segon baró de Viver, fou regidor del Consistori Municipal barceloní l'any 1920. El 1924, durant el règim dictatorial de Primo de Rivera, va assumir la conselleria de Cultura de la Mancomunitat, institució a la qual va ajudar a dissoldre. Va ser alcalde de Barcelona entre 1925 i 1929. Durant el seu mandat va impulsar projectes urbanístics de gran importància, com bé poden ser la prolongació de l'avinguda Diagonal fins a Esplugues, la urbanització de la plaça Catalunya, l'inici de la zona franca del port, la primera campanya contra el barraquisme, la cobertura de la via fèrria del carrer Balmes o la seva intervenció en l'Exposició Internacional de l'any 1929, per la qual fou agraciat per Alfons XIII amb la grandesa d'Espanya.

** Francesc de Paula Nebot i Torrens (Barcelona, 1883 - 1965) fou catedràtic de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, director de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona i tinent d'alcalde d'Obres Públiques de l'Ajuntament de Barcelona. Mentre exercia el càrrec municipal va dur a terme el projecte de la plaça Catalunya (1924-1926). També va ser l'autor, juntament amb Eusebi Bona (1919-1924), de la remodelació del Palau Reial de Pedralbes, i va projectar, entre altres edificis, el cinema Coliseum (1922-1923) i la façana de l'edifici de la Telefònica.

*** Eugeni Xammar i Puigventós (Barcelona, 1888 - l'Ametlla del Vallès, 1973) fou un periodista, diplomàtic de carrera, que visqué gran part de la seva vida fora de Catalunya treballant com a corresponsal a Europa durant els anys de la Primera i la Segona Guerra Mundial i també a Buenos Aires, París, Madrid, Londres, Berlín, Washington o Ginebra. Va col·laborar a La Publicitat, La Veu de Catalunya o Mirador, però també en medis sud-americans i en el diari madrileny Ahora. Es va mostrar molt crític amb tots aquells que, tot i compartir les seves idees liberals, no van mostrar una clara bel·ligerància amb el règim de Franco, en especial amb els intel·lectuals que col·laboraven en la revista Destino, malgrat ser una publicació que es presentava com a un referent liberal, catalanista i democràtic de l’època.

****Cabot es refereix a La Esquadrilla Elcano. Pilotada pels militars Eduardo González Gallarza (1898-1986), Joaquín Loriga Taboada (1895-1927) i Rafael Martínez Estévez, va partir de l'aeròdrom de Cuatro Vientos de Madrid el 5 d'abril de 1926. El 13 de maig de 1926 va arribar a Manila tan sols un dels tres avions, el pilotat per Gallarza i Loriga, després d’haver recorregut 17.100 km en 106 hores i 15 minuts de vol.

noms citats:

Baró de Viver

Nebot, Francisco de P.

Del Rio 

Viladomat, Josep

Xammar, Eugeni

________________

altres referències:

La Veu de Catalunya