MARIAN ESPINAL

[Pintor i col·leccionista]

EPISTOLARI (1915 -1965)

#cartas on es cita a La Publicitat


data referència transcripció referències
carta ref.llorens-artigas-1918-1
Llorens Artigas, Josep
31/05/1918 llorens-artigas-1918-1

J. Llorens Artigas a M. Espinal

Volgut amic: Rebudes les teves postals. La primera no va esser contestada perque no portava l'adressa. A La Veu va sortir una nota que portava la teva entrada a la "Courbet". Despres vaig  dedicar un dilluns a la escultura de l'exposició, el proper dilluns dia 7 parlaré d'en Delaunay;* a La Publi no crec que l'Apa parli de l'exposició, mes aviat en parlarà de del Vell i Nou, ja estaré al aguait. En Sandiumenge, l'última nit que vaig veuret a tu, li va saber greu que no t'hagues presentat; el teu paisatge li agrada molt, va demanar el preu per a un seu parent, el diumenge al matí els individus de la Courbet et buscaven per a cel·lebrar la teva entrada amb una mica de platxeri. Queda ajornat per a quan tornis. La (...) va endavant jo ajudo a retallar les plantilles per a enllestir aviat. En Ricart es a Valencia, en Miró aviat guillarà, solament els misers com jo restarem a ciutat en "cumplimiento" del deber.

Afectuosament

J LLorens


Nota:

Josep Llorens i Artigas (Barcelona, 1892 - 1980) fou un ceramista i crític d’art. La seva ceràmica es mostra despullada de tot ornament i presta una atenció especial a la forma i la textura. Col·laborà amb Dufy, Marquet, Braque i molt especialment amb el seu amic Joan Miró. Va ser professor de l'Escola Massana i va publicar diferents llibres.

* Robert Delaunay (París, 1885 - Montpellier, 1941) fou un pintor avantguardista. Juntament amb la seva dona, Sonia Delaunay, va impulsar l'orfisme, un nou corrent derivat del cubisme en el qual el monocromatisme i les formes geomètriques van ser substituïts pels colors brillants i les figures circulars. L'orfisme fou també qualificat com a cubisme abstracte o rayonnisme.

noms citats:

Elias, Feliu

Miró, Joan

Ricart, EC

________________

altres referències:

Delaunay, Robert

La Publicitat

La Veu

Vell i Nou

carta ref.miro-1919-1
Miró, Joan
Barcelona
07/11/1919
miro-1919-1

Joan Miró a M. Espinal

Amic Espinal: Estic molt content d'haver rebut noves teves. En Ricart suposo vindrà a veure't aviat. Ara es [a] Castelló a ser padrí d'una nebodeta seva, al retornar suposo les empendrà cap a Paris. Engresca'l i dona-li coratge. Jo estic amb tractes amb uns senyors que'm volen organitzar una exposició meva a Paris per aquesta temporada. Son gent molt relacionada a Paris. Tan aviat com sàpiga la data de la meva exposició decidiré el dia de veni-m'en a la Q. d'Orsay. Quan sàpiga a les galeries a on dec exposar i detalls d'aixó ja te n'enteraré. Esperant amb dalit el moment de reveure't a França, ben aviat. T'estreny la mà ton bon amic

J. Miró

Barna,

7-Nobre. 1919

Text invertit*:

amb la vida ja he gastat 1000 fr aquest mes i no he fet res. Obiols ara avans en Millàs. Els primers numeros no feien massa bonic. Tot es capelleta, 60 fr per lliçó, ja n'havia vist en una revista d'art americana i a can Guillaume. Si vols els passaré a veure amb en Durán (...) al seu taller puig en D té ganes de parlar de V à la Publi ¿quin dia? aixís l'hi escriure

records a l'Humbert.


Nota:

Joan Miró i Ferrà (Barcelona 1893 - Palma de Mallorca, 1983) va ser un pintor, escultor, gravador, ceramista i un dels màxims representants del surrealisme.

* El text invertit es podria tractar d’un esborrany. Sorprèn, però, que Miró parli de francs en dues ocasions, ja que el 7 de novembre de 1919 el pintor encara no havia posat els peus a França.

   

noms citats:

Duran

Humbert, Manuel

Millàs-Raurell, Josep Ma

Obiols, Josep

Ricart, EC

________________

altres referències:

La Publicidad

carta ref.cabot-1927-3
Cabot, Just
Barcelona
23/08/1927
cabot-1927-3

Just Cabot a M. Espinal

Barcelona, 23-25 - VIII - 27 

Amic Espinal 

Com que no tenia res per llegir al tren, vaig pensar que la millor solució fóra dormir, però no vaig poder aconseguir-ho. I com veuràs si tens paciència, m'hauria anat d'allò més bé. 

A l'Ateneu vaig veure el Moraguetes,* granellut com mai i fins feia pudor (això ja m'ho havia avisat en Serra, pero jo no l'havia sentida mai). Dar-li el "feix de records" de l'Anneta Bou i posar-se "ximple" va ser tot u. Va dir-me que el mes vinent, per allà la Mercè, vindrà a Tossa, i que si jo hi tornava abans, que donés dos feixos de records a l'Anneta (son paraules d'ell), per més expressivitat, "li fiqués mà". Com que jo encara tardaré alguns dies a venir, et transmeto els encàrrecs. El primer és de fàcil complir; el segon, com que el fas per delegació, millor dit per subdelegació, no faltaràs als teus deures de casat i pare de família (*). 

(*) aquesta opinió no m'atreviria a defensar-la massa. Es una qüestió en la qual el vot decisiu el té la Maria. A més a més, faltaria saber l'opinió de l'Anneta, que em sembla que no la dissimularia gaire. 

_______________________

Ara, tot és que ella hi consenti. Ja t'arreglaràs. Jo, la veritat, no gosaria, ni el Moraguetes tampoc, perquè si ho provés estic segur que veuríem per la sorra tot un assortit de "pièces dettachées pour Moraguetes", com diuen els catàlegs. 

Sortint de l'Ateneu, vaig trobar els següents senyors, tots junts: Ragasol, Sagarra, Ventalló, Armengou, Planas** (souteneur) i un germà gran (persona decent) d'aquest. La conversa va ser tan interessant i apassionada, que es va acabar a quarts de sis, amb claror de dia. Com que és molt llarga, ho deixo per ľúltim. Llavors vaig pensar que podia anar-me'n a Cerdanyola, i així vaig fer-ho, però no tenia tren fins a les 8 i 12, i vaig anar al parc a llegir La Publi. A Cerdanyola vaig dormir un parell d' hores i altra vegada a Barcelona  — i a ľestació, el Viladomat que anava amunt. Ens aturem i surt en Lena que venia al mateix tren que jo i no ens havíem vist. 

En Viladomat va arribar a les sis del matí a Cerdanyola, sense adormir-se, i encara va fer menjar pols a un[s] 10 Citroën. Li acabaven de fer un encàrrec per Manlleu: una commemoració del bisbe Aguilar, fill d'aqueix poble, no hi cabia de content i el vaig deturar en sec:

–menys auto i més taller. 

L'Oscar es va alegrar molt d'aquesta interrupció i vam començar l'ofensiva. El Viladomat vinga dir que només treia l'auto els diumenges... (sinó que es veu que per ell cada dia deu ser diumenge), etc, etc.

Ah, no me'n recordava. Arribant a Cerdanyola, a aquella hora del matí, es va adonar que havia fet el viatge a Tossa i tornava amb el suport de la molla trencat. Aquest noi ens pendrà mal. En Lena desitja que esclafi el cotxe i així, no tenint pessetes per una reparació important, l'haurà d'arraconar fins que tingui algun encàrrec llest i cobrat. 

He vist en Llor. L'han d'operar aviat; havia estat operat d'hèrnia i se li ha reproduit. Si li és possible vindrà a passar la convalescència a Tossa. Diu que ja t'escriurà. 

He estar a casa l'Elias. Una menuda molt sana i bonica, que es dirà Mercè. Tot va anar bé, sinó que va durar molt. M'han explicat una cosa del Rebull*** que m'ha fet molta gràcia. El van veure i van parlar i, és clar, ja se sap de què es parla amb preferencia a casa d'una partera. En Rebull, parlant de l'embaràs de la seva diguem-ne dona va dir que l'embaràs li havia durat, mireu si és curios, "nou mesos menys dues hores". El record de la precisió! Ves a saber si un home tan desordenat en totes les seves coses, porta un dietaria exacte de la seva vida matrimonial.

I prou per avui.

Saluda a la teva senyora, petons a les nanes i molts records a les sirenes de Tossa i al metge Font.

Fins a la vista.

Just Cabot 

P.S.

Pots desmentir formalment allò de la compra de La Publi pel P. Miquel d'Esplugues, i pel P. Vallet. S.J.,**** com també es rumoreja. 

Allò de la conversa amb en Sagarra etc. no val la pena d'explicar-ho llargament. El punt central dels sermons fou: digues si quan algú ens digui que ets m…. li hem de trencar la cara o bé hem de deixar-te de saludar. Sembla que li va fer bastant d'efecte. No sabem, però, si durarà ni què farà.


Nota:

* Rafael Moragas i Maseras (Barcelona, 1883 - Estrasburg, 1966) fou un escriptor, periodista, crític musical i uns dels fundadors de l'Associació Wagneriana de Barcelona. Va escriure a La Publicitat, Pèl & Ploma i Papitu. Entre 1912 i 1939 va exercir com a director artístic del Gran Teatre del Liceu i va ser l'autor de diferents decorats i escenografies per a obres de Wagner. El 1939 es va exiliar a França.

** Eduard Ragasol i Sarrà (Caldes de Montbui, 1901 - Mèxic, 1962) fou un advocat i polític. Milità a Acció Catalana, formació amb la qual va concórrer a les eleccions generals espanyoles de 1936 dins el Front d'Esquerres, sent-ne elegit diputat. El 1939 s'exilià a França i el 1947 va traslladar la seva residència a Mèxic.

Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau (Barcelona, 1894 - 1961) fou un poeta, novel·lista, dramaturg, periodista i traductor. Va ser membre de l'Institut d'Estudis Catalans i de la Reial Acadèmia de Bones Lletres. Va traduir al català La Divina Comèdia i vint-i-vuit obres de Shakespeare. Entre les seves obres, algunes de les quals van arribar a ser molt populars, cal esmentar les peces teatrals El cafè de la Marina o La ferida lluminosa i la novel·la Vida privada.

Josep Maria Planes i Martí (Manresa, 1907 - Barcelona,1936) fou un periodista, dramaturg i traductor. Després d'haver-se iniciat com a periodista en diferents publicacions locals, va fer el salt col·laborant a La Nau, Mirador i La Publicitat. Fou director de la revista satírica El Be Negre i autor dels reculls de cròniques Nits de Barcelona i Gàngsters de Barcelona, en els quals denunciava les connexions de la FAI amb la delinqüència comuna. En esclatar la guerra, fou detingut i assassinat per un escamot de la FAI.

*** Joan Rebull Torroja (Reus,1899 - Barcelona, 1981) fou un escultor. La seva escultura, en la qual les seves figures manifesten un hieratisme que tanmateix no els resta vitalitat, va anar oscil·lant des d’un classicisme arrelat en el noucentisme cap a un simbolisme al·legòric.

**** Miquel d'Esplugues és el nom religiós que va adoptar l'escriptor i frare caputxí Pere Campreciós i Bosch (Esplugues de Llobregat, 1870 - Barcelona, 1934). El 1907 va fundar i dirigir la revista Estudis Franciscans. Persona de confiança de Francesc Cambó, va exercir la seva influència sobre els cercles propers a la Lliga Regionalista.

Francesc de Paula Vallet (Barcelona,1883 - Madrid, 1947) fou un sacerdot jesuïta, ordenat per l'arquebisbe Vidal i Barraquer, conegut pels seus exercicis espirituals per a homes. El 1928 deixà la Companyia de Jesús i funda la comunitat de Cooperadores Parroquiales de Cristo Rey, la seu de la qual seria traslladada a Pozuelo de Alarcón el 1945.

noms citats:

Armengou, Ignasi

Elias (Apa), Feliu

Lena, Oscar

Llor, Miquel

Moragas, Rafael

Planas

Rebull, Joan

Ragasol, Eduard

Sagarra, Josep Mª

Serra, Joan

Ventalló, Joaquim

Viladomat, Josep

 

 

________________

altres referències:

L'Ateneu

Bisbe Aguilar

La Publicitat

carta ref.cabot-1927-6
Cabot, Just
07/11/1927 cabot-1927-6

Just Cabot a M. Espinal

7. XI. 27 

Sr. Marian A. Espinal 

Conseller artístic d'algun milionari*

Amic Espinal 

L'amic Quim Borralleres, com ja raps, entreté el seu desvagament perpetu fent d'intermediari, conciliador, xerrant, organitzant sopars, i altres activitats per l'estil. Com també deus saber, ve a ser com una mena de cònsol de Prats de Llussanès a Barcelona. En funcions, doncs, del seu càrrec, una família de Prats li ha encarregat de trobar comprador per a una peça de roba, en perfecte estat de conservació, de tul teixit mecànicament però amb brodats a mà. No sé quin antiquari ja en dona (...) o 70 duros, però el Quim, vetllant pels interessos dels seus representats, creu que un particular podrà dar-li'n més, ensems que aquest estalviarà si ho compra sense intervenció d'antiquari. No he vist la peça ni sé ben bé de què es tracta, mes recordant que a Blanes et miraves tant aquelles estovalles d'altar, he pensat si t'interessarà per tu o per algun representat teu, l'ocasió present. Si un dia véns a Barcelona, passa per l'Ateneu a l'hora que el Borralleres hi és. Té la roba guardada en el seu calaix de l'Ateneu i la podràs veure. Si no t'interessa, sense veure-la i tot, m'ho dius o l'hi dius. 

Em penso que deus rebre La Nau, i fins i tot els números endarrerits, i deus haver vist una anècdota sobre en Dalí, que va provocar una carta del Montanyà,** i aquest vespre en surt una d'en Dalí mateix, un seguit de poca-soltes de l'Esclasans contestant la carta d'en Montanyà, i l'anunci que no publiquen la d'en Gasch perquè és escrita en to incorrecte. El "gran critico catalàn" l'envià en forma de "lector diu..." per a La Publi, però en Rovira s'ha oposat a deixar-la sortir ja que és assumpte de La Nau, i a més a més parla d' "un tal Sr. Gols", d'incompetència, mala fe, "aquest Sr. Gols", etc. Res, estil Gasch pur. Anuncià que el número vinent de L'amic d'en Dalí, vull dir de les Arts, parlarà extensament d'aquesta qüestió. L'Apa ha dit a en Gols que no se'n parli més, que això és el que volen els Gasch i els Gasquets, fer soroll perquè la gent s'adoni d'ells. En Gols té ganes de replicar a en Gasch molt picant. L'hi ajudaré, d'amagat, perquè el meu nom ni cap al·lusió no han sortit encara. Ni ganes, perquè vaig criant més mala bava cada dia, però l'expel·leixo xerrant més que escrivint. 

Al número d'aquest mes de L. N. R. [La Nova Revista] hi aniran, per mica que hi càpiguen, dos dibuixos teus. ¿Et faria gràcia, si la pàgina s'hi presta, que anessin sota una crítica del Saló de Tardor que ha escrit el C. Fagès de Climent,*** que cada dia és més ase? Ja la llegiràs i em diràs tot el mal que te'n sembla. Si no fos que en Junoy no sap a qui encarregar-la, i jo no vull fer-la perquè ja tinc prou feina a la mateixa revista i no faria res més que repetir les poques coses que dic a La Nau.

Res, t'hauré de venir a veure qualsevol diumenge per xafardejar llarga estona, sinó que tinc molta feina durant aquest mes perquè els de casa han decidit de canviar de pis, ja que en el que fins ara hem viscut només hi érem interinament, una interinitat de 15 anys només!

És molt tard i em sembla que no tinc res més per dir-te, sinó que vegis el Borralleres (o em diguis a mi) si allò t'interessa o no i donar records a la teva senyora, a les nanes, etc.

Teu afm. - 

Just Cabot


Nota:

* Francisco Salvans

** Lluís Montanyà i Angelet (Barcelona, 1903 - Ginebra, 1985) fou un escriptor i periodista. Treballà com a redactor de L'Amic de les Arts i el 1928 va signar amb Salvador Dalí i Sebastià Gasch el Manifest Groc.

*** Carles Fages de Climent (Figueres, 1902 - 1968) fou un escriptor, poeta i crític d'art i literari.

noms citats:

Borralleras, Quim

Dalí, Salvador

Elias (Apa), Feliu

Esclasans, Agustí

Fagès de Climent, Carles

Gasch, Sebastià

Junoy, Josep Mª

Montanyà, Lluis

Rovira i Virgili, Antoni

________________

altres referències:

L'Amic de les Arts

La Nau

La Nova Revista

La Publicitat