MARIAN ESPINAL

[Pintor i col·leccionista]

EPISTOLARI (1915 -1965)

#cartes en les quals Sagarra és citat.

data referència transcripció referències
carta ref.cabot-1927-3
Cabot, Just
Barcelona
23/08/1927
cabot-1927-3

Just Cabot a M. Espinal

Barcelona, 23-25 - VIII - 27 

Amic Espinal 

Com que no tenia res per llegir al tren, vaig pensar que la millor solució fóra dormir, però no vaig poder aconseguir-ho. I com veuràs si tens paciència, m'hauria anat d'allò més bé. 

A l'Ateneu vaig veure el Moraguetes,* granellut com mai i fins feia pudor (això ja m'ho havia avisat en Serra, pero jo no l'havia sentida mai). Dar-li el "feix de records" de l'Anneta Bou i posar-se "ximple" va ser tot u. Va dir-me que el mes vinent, per allà la Mercè, vindrà a Tossa, i que si jo hi tornava abans, que donés dos feixos de records a l'Anneta (son paraules d'ell), per més expressivitat, "li fiqués mà". Com que jo encara tardaré alguns dies a venir, et transmeto els encàrrecs. El primer és de fàcil complir; el segon, com que el fas per delegació, millor dit per subdelegació, no faltaràs als teus deures de casat i pare de família (*). 

(*) aquesta opinió no m'atreviria a defensar-la massa. Es una qüestió en la qual el vot decisiu el té la Maria. A més a més, faltaria saber l'opinió de l'Anneta, que em sembla que no la dissimularia gaire. 

_______________________

Ara, tot és que ella hi consenti. Ja t'arreglaràs. Jo, la veritat, no gosaria, ni el Moraguetes tampoc, perquè si ho provés estic segur que veuríem per la sorra tot un assortit de "pièces dettachées pour Moraguetes", com diuen els catàlegs. 

Sortint de l'Ateneu, vaig trobar els següents senyors, tots junts: Ragasol, Sagarra, Ventalló, Armengou, Planas** (souteneur) i un germà gran (persona decent) d'aquest. La conversa va ser tan interessant i apassionada, que es va acabar a quarts de sis, amb claror de dia. Com que és molt llarga, ho deixo per ľúltim. Llavors vaig pensar que podia anar-me'n a Cerdanyola, i així vaig fer-ho, però no tenia tren fins a les 8 i 12, i vaig anar al parc a llegir La Publi. A Cerdanyola vaig dormir un parell d' hores i altra vegada a Barcelona  — i a ľestació, el Viladomat que anava amunt. Ens aturem i surt en Lena que venia al mateix tren que jo i no ens havíem vist. 

En Viladomat va arribar a les sis del matí a Cerdanyola, sense adormir-se, i encara va fer menjar pols a un[s] 10 Citroën. Li acabaven de fer un encàrrec per Manlleu: una commemoració del bisbe Aguilar, fill d'aqueix poble, no hi cabia de content i el vaig deturar en sec:

–menys auto i més taller. 

L'Oscar es va alegrar molt d'aquesta interrupció i vam començar l'ofensiva. El Viladomat vinga dir que només treia l'auto els diumenges... (sinó que es veu que per ell cada dia deu ser diumenge), etc, etc.

Ah, no me'n recordava. Arribant a Cerdanyola, a aquella hora del matí, es va adonar que havia fet el viatge a Tossa i tornava amb el suport de la molla trencat. Aquest noi ens pendrà mal. En Lena desitja que esclafi el cotxe i així, no tenint pessetes per una reparació important, l'haurà d'arraconar fins que tingui algun encàrrec llest i cobrat. 

He vist en Llor. L'han d'operar aviat; havia estat operat d'hèrnia i se li ha reproduit. Si li és possible vindrà a passar la convalescència a Tossa. Diu que ja t'escriurà. 

He estar a casa l'Elias. Una menuda molt sana i bonica, que es dirà Mercè. Tot va anar bé, sinó que va durar molt. M'han explicat una cosa del Rebull*** que m'ha fet molta gràcia. El van veure i van parlar i, és clar, ja se sap de què es parla amb preferencia a casa d'una partera. En Rebull, parlant de l'embaràs de la seva diguem-ne dona va dir que l'embaràs li havia durat, mireu si és curios, "nou mesos menys dues hores". El record de la precisió! Ves a saber si un home tan desordenat en totes les seves coses, porta un dietaria exacte de la seva vida matrimonial.

I prou per avui.

Saluda a la teva senyora, petons a les nanes i molts records a les sirenes de Tossa i al metge Font.

Fins a la vista.

Just Cabot 

P.S.

Pots desmentir formalment allò de la compra de La Publi pel P. Miquel d'Esplugues, i pel P. Vallet. S.J.,**** com també es rumoreja. 

Allò de la conversa amb en Sagarra etc. no val la pena d'explicar-ho llargament. El punt central dels sermons fou: digues si quan algú ens digui que ets m…. li hem de trencar la cara o bé hem de deixar-te de saludar. Sembla que li va fer bastant d'efecte. No sabem, però, si durarà ni què farà.


* Rafael Moragas i Maseras (Barcelona, 1883 - Estrasburg, 1966) fou un escriptor, periodista, crític musical i uns dels fundadors de l'Associació Wagneriana de Barcelona. Va escriure a La Publicitat, Pèl & Ploma i Papitu. Entre 1912 i 1939 va exercir com a director artístic del Gran Teatre del Liceu i va ser l'autor de diferents decorats i escenografies per a obres de Wagner. El 1939 es va exiliar a França.

** Eduard Ragasol i Sarrà (Caldes de Montbui, 1901 - Mèxic, 1962) fou un advocat i polític. Milità a Acció Catalana, formació amb la qual va concórrer a les eleccions generals espanyoles de 1936 dins el Front d'Esquerres, sent-ne elegit diputat. El 1939 s'exilià a França i el 1947 va traslladar la seva residència a Mèxic.

Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau (Barcelona, 1894 - 1961) fou un poeta, novel·lista, dramaturg, periodista i traductor. Va ser membre de l'Institut d'Estudis Catalans i de la Reial Acadèmia de Bones Lletres. Va traduir al català La Divina Comèdia i vint-i-vuit obres de Shakespeare. Entre les seves obres, algunes de les quals van arribar a ser molt populars, cal esmentar les peces teatrals El cafè de la Marina o La ferida lluminosa i la novel·la Vida privada.

Josep Maria Planes i Martí (Manresa, 1907 - Barcelona,1936) fou un periodista, dramaturg i traductor. Després d'haver-se iniciat com a periodista en diferents publicacions locals, va fer el salt col·laborant a La Nau, Mirador i La Publicitat. Fou director de la revista satírica El Be Negre i autor dels reculls de cròniques Nits de Barcelona i Gàngsters de Barcelona, en els quals denunciava les connexions de la FAI amb la delinqüència comuna. En esclatar la guerra, fou detingut i assassinat per un escamot de la FAI.

*** Joan Rebull Torroja (Reus,1899 - Barcelona, 1981) fou un escultor. La seva escultura, en la qual les seves figures manifesten un hieratisme que tanmateix no els resta vitalitat, va anar oscil·lant des d’un classicisme arrelat en el noucentisme cap a un simbolisme al·legòric.

**** Miquel d'Esplugues és el nom religiós que va adoptar l'escriptor i frare caputxí Pere Campreciós i Bosch (Esplugues de Llobregat, 1870 - Barcelona, 1934). El 1907 va fundar i dirigir la revista Estudis Franciscans. Persona de confiança de Francesc Cambó, va exercir la seva influència sobre els cercles propers a la Lliga Regionalista.

Francesc de Paula Vallet (Barcelona,1883 - Madrid, 1947) fou un sacerdot jesuïta, ordenat per l'arquebisbe Vidal i Barraquer, conegut pels seus exercicis espirituals per a homes. El 1928 deixà la Companyia de Jesús i funda la comunitat de Cooperadores Parroquiales de Cristo Rey, la seu de la qual seria traslladada a Pozuelo de Alarcón el 1945.

noms citats:

Armengou, Ignasi

Elias (Apa), Feliu

Lena, Oscar

Llor, Miquel

Moragas, Rafael

Planas

Rebull, Joan

Ragasol, Eduard

Sagarra, Josep Mª

Serra, Joan

Ventalló, Joaquim

Viladomat, Josep

 

 

________________

altres referències:

L'Ateneu

Bisbe Aguilar

La Publicitat

carta ref.cabot-1927-4
Cabot, Just
Barcelona
03/09/1927
cabot-1927-4

Just Cabot a M. Espinal

CAFE DE LA RAMBLA

Barcelona 3 setembre 1927

Amic Espinal 

T'escric per passar l'estona, perquè m'he d'esperar en aquest cafè del qual amb lletres de l'Apa veus el nom aquí dalt ⤴ i ja no sé què llegir. 

Parlem d'autos. El del Mate [Josep Viladomat] és a Manlleu, en mal estat de salut. Va anar-hi per allò de la commemoració al bisbe Aguilar i va haver de tornar en tren, que per a ell és anar molt "a menos". Es diu si té una esquerda al bloc. Se sap del cert que, encara que remandrinats els cilindres, varen deixar-li els cèrcols vells, estiregassats perquè vinguessin justos, però, és clar, ja no feien molla. Com veus, això ha estat providencial i ara, va dir me ell, treballa força, perquè a més a més dels encàrrecs que ja sabíem, encara li n'han caigut de nous. Vaig donar-li bons consells, tan bons que sentint-me'ls jo mateix em feia l'efecte que em creixia una barba blanca tota patriarcal. 

He fet 600 km. en un Chrysler Six. Molt bon cotxe, que tot ho fa a la directa, que s'embala en poquíssims metres i que pren els viratges sense gens de patinada. És clar que duent el cotxe del darrera tot ple i dues rodes de recanvi, el contrapès es considerable. Un 32 Hispano no ens ha pogut batre mai gràcies a la major seguretat del Chrysler en els viratges. Per afegidura molt ben suspès: un matalàs amb rodes. Si el Viladomat té tants encàrrecs, se n'haurà de comprar un. (Però encara li queda molt de temps per pensar-s'hi.) 

Vist en Cortès sortit de la cura de repòs. Ara fa mig repòs. Ell diu que li ha anat d'allò més bé. 

Notícies de Montjuïch. En Nogués i l'Utrillo han sortit en un 32 Hispano, cobrant a més a més del sou 50 pts. diàries de dietes, per recollir dades de les arquitectures típiques de les diverses regions d'Espanya. Segons es diu, han de veure tants pobles (42 o 45) en pocs dies, que els toca fer cada dia no m'han sabut dir quants kms; en resum que van a passejar, perquè amb una col·lecció de postals, o de fotos de La Esfera o anant a l'Arxiu Mas, recollirien més detalls. Però la qüestió es donar-se bona donar-se vida, pagant els altres. Encara, en Bosch Roger i en Granyer,* que són els que m'ho han explicat, m'han dit que en aquesta excursió havia de pendre part el mai prou lloat Domènec Carles, però s'ha tornat neurastènic i no pot anar-hi. Diuen que va tornar de París amb, per tot equipatge, una maleta plena de fruita. No m'han pogut dar més detalls, i a fe que em sap greu, perquè val la pena de recollir totes les anècdotes d'en Carles. Si el trobes per alguna recta de carretera aprenent de conduir el seu Essex, atura'l per veure si està a punt de tornar-se boig. El dia que doni una pesseta a algú, en quedarem convençuts, i el farem tancar, puix, no sé per què, conec més alienistes que metges d'altres especialitats i tinc influència a tots els manicomis. 

En Bosch Roger i en Granyer m'han dit també que en Galí no vol recomanar a ningú per entrar a l'Exposició, mal sigui un picapedrer, perquè (diu ell) el dia que hagi de dimitir per qualsevol cosa, no vol posar a ningú en el compromís d'haver-lo de seguir en la seva actitud. Això no és més, és clar, que una excusa per no col·locar a ningú, perquè en Galí no fa cara de dimitir per impertinències que li facin aguantar. Jo faig córrer allò de l'expiació proporcionada a la falta que va cometre acceptant el càrrec i tota la història, perquè tractant-se de fer un "favor" a un "amic" no reparo en sacrificis. 

M'han quedat ganes d'escapar-me encara un parell de dies a Tossa, tant si em vols a casa teva com si me'n treus, L'únic que et demano és que una tarda agafem l'auto i anem a Calella de Palafrugell a veure en Pla. En aquest cas, faríem això: Vindrien a Tossa, pero se n'anirien a la fonda o allà on volguéssiu, l'Armengou** (el sr. Diana, perquè és ell l'editor d'en Pla i el que ha hagut de pagar les 4000 pessetes que en Ferrer de la Llibreria Italiana fermà de les edicions Diana quan el van posar a la presó, —més ben dit tenia, havia de tenir, que si les hagués tingut l'Armengou no les hauria hagut de pagar). Ja no sé on sóc. Això començava a semblar un paràgraf del filòsof cínic Francesc Pujols. Reprenguem el fil: vindrien a Tossa l'Armengou i potser en Brunet, aquests dos amb el sol fi d'anar amb tu i amb mi a Calella. Ara, entenem-nos bé: no sols no convido aquests dos a casa teva, que fóra massa barra, sinó que tan sols ni m'hi convido jo. Tossa només és una escala en el viatge a Calella de Palafrugell.

En Moraguetes no l'he vist més d'ençà de la nit mateixa de la meva arribada, com et deia en la meva lletra anterior. Diuen que sap algun xisto nou, però segueix repetint tots els vells, fins que el que l'escolta els hi acaba, per demostrar-li que també els sap. 

Segons sembla, el Sisquella ha trobat marxant, Déu li conservi, que prou falta li fa. 

L'afer Sagarra - Planas*** es el motiu de conversa de tot Barcelona i de totes les poblacions d'estiueig, a les quals els homes, que estiuegen al tren, porten les noticies de Barcelona. Ara ja ha arribat a la segona zona, a la gent que no és de l'Ateneu, ni de cap diari. 

Saluda amb tota reverència la teva senyora, acaricia, en intenció, les teves menudes i et prega que transmetis el que vulguis a les sirenes de Tossa el teu amic 

Just Cabot 

Això de les sirenes de Tossa em sembla haver-t'ho escrit ja, però m'he encapritxat amb l'expressió, com en Gasch (tocar ferro) amb allò dels esperits materialistes i altres bestieses. 

Naturalment que el dia que vingui a Tossa te l'avisaré, no perquè em prepareu cap rebuda, és clar, sinó perquè tinguis temps de dir-me que no vingui.


* Emili Bosch i Roger (Barcelona, 1894 -1980) fou un pintor i escenògraf.

Josep Granyer i Giralt (Barcelona, 1899 - 1983) fou un escultor. Cofundador del grup Els Evolucionistes, va obtenir reconeixement per les seves escultures i pels seus dibuixos, gravats i il·lustracions per a llibres de bibliòfil. El 1950 Marian Espinal li va encarregar les xilografies per al llibre Lucio o el asno, de Luciano de Samosata, que va ser traduït, anotat i prologat per Antonio Tovar. Aquest títol va inaugurar, i clausurar, la col·lecció de llibres de bibliòfil Ad Unguem.

** Ignasi Armengou i Torra (Manresa, 1895 - Buenos Aires, 1954) fou un advocat i promotor cultural. Va dirigir diferents publicacions manresanes i va escriure per al setmanari Mirador i per a Justícia Social, òrgan oficial del partit Unió Socialista de Catalunya. El 1925 funda la Llibreria Italiana i les Edicions Diana. Entre els onze llibres del catàleg d’aquesta editoral figuren les primeres obres de Josep Pla. Perseguit per la FAI a l'inici de la guerra, al igual que el seu malaurat amic Josep Mª Planes, s'exilià a París l'agost de 1936 i el 1938 marxà a l'Argentina, on va morir el 1954.

*** Inferim que es rumorejava que en Sagarra i en Planas mantenien alguna mena de relació "il·lícita".

noms citats:

Armengou, Ignasi

Bosch Roger, Emili

Brunet, Manuel

Carles, Domènec

Cortès, Joan

Elias (Apa), Feliu

Ferrer, Miquel

Galí, Francesc

Gasch, Sebastià

Granyer, Josep

Moragas, Rafael

Nogués, Xavier

Pla, Josep

Planes, Josep Ma

Pujols, Francesc

Sagarra, Josep Ma de

Sisquella, Alfred

Utrillo, Miquel

Viladomat, Josep

 

________________

altres referències:

Ateneu

Bisbe Aguilar

Edicions Diana

Libreria italiana

Arxiu Mas

Tossa

carta ref.espinal-1929-4
Espinal, Marian
Barcelona
20/12/1929
espinal-1929-4

M. Espinal a Maria Vancells

20 Desembre de 1929 

Estimada Maria: Quàn rebràs aquestes lletres suposo ja hauràs rebut la visita de la Paquita i el Josep María. Si dilluns 23 ja han tornat a Barcelona, segons lo que m'expliquin, jo vindria a passar el nadal amb tu. Altrament m'ho repartiria entre Barcelona i Terrassa i no vindria a Font-Romeu fins a darrers d'any per a inaugurar el 1930 ben plegats.

Ahir dijous m'arribà la teva lletra: celebro el millorament que m'anuncíes i que continúi. 

Vaig anar a Terrassa i l'Adelaida i la Núria segueixen be i m'encarregaren forces petons per tú. Els demés també tots bons. 

Dimecres en havent sopat, convidat pels López i a casa seva, naturalment, vàrem fer gran "potin", un bacarrat i un set i mig. Hi havia els Borralleres, Plà i Sra, Soldevila, Cabot, Sagarra i Malvehy i Sra. Com pots veurer per ara poc m'aburreixo gaire.

Els torrons que'm demanes te'ls portarà la Paquita i els petards xinesos per al petit René, ja els portaré jo.

Ara vaig a signar unes quantes lletres que m'esperen i mentrestant et dic adeu amb una abraçada ben forta

M. Espinal 

Suposo hauràs rebut 3.000 frs. 

noms citats:

Borralleras, Joaquim

Cabot, Just

Malvehy, Augusto

Pla, Josep

Sagarra, Josep Mª

Soldevila, Carles