MARIAN ESPINAL

[Pintor i col·leccionista]

EPISTOLARI (1915 -1965)

#cartes en les quals Rafael Moragas és citat.

data referència transcripció referències
carta ref.cabot-1927-2
Cabot, Just
Barcelona
04/04/1927
cabot-1927-2

Just Cabot a M. Espinal

Barcelona, 4 - IV - 27 

Amic Espinal: 

Dijous és el sopar al pintor Joan Serra organitzat pel Moraguetes. A can Maragall et confirmaran la data, molt segura però, i podràs inscriure-t'hi. 

Si et va bé, un dia d'aquests que vinguis a Barcelona, que pot ser dijous matí, passa per can Pich a veure si guarden els diners amb què paguen les crítiques d'art. S'han de cobrar els mesos de gener i febrer. Com que el de març, no varem es escriure res més que allò de Les Arts i els Artistes que no ha estat publicat perquè tu, amb tota raó, vas donar ordre de tirar-ho al cove, si no et paguen el març no et facis fort a voler-ho cobrar. Els diners em vindran més bé ara que quinze dies enrera o que d'aquí un més. Ara és un moment oportú per ingressar-los a la meva butxaca.

Quan rebis això, dimarts, haurà sortit la crítica d'en Serra. En Moraguetes va assegurar-m'ho. No sé si t'agradarà.

Vaig trobar en Gasch* i va dir-me que la crítica d'en Dalí (el temps que bellugarà encara aquell article!) estava molt bé, i que no era cap rebentada. Res, un èxit. Diu que això de rebentada i tot el soroll va ésser culpa de l'Antonieta, aquella imitació de persona que segons males llengues, té tractes il·licits amb en Dalmau

La Nova Revista dirà de tu això que va a continuació, a més a més del que diu en Junoy en "Els nostres gravats": 

«Una exposició que comprèn obres realitzades de 1919 a 1926 és l'exteriorització d'un examen de consciència, una confessió pública. És natural, doncs, que hi trobem, sobretot tractant-se d'un jove, obres de diferents tendències. M. A. Espinal, pintor d'un finíssim sentit crític, ha vist massa bona pintura pels museus d'Europa per no recollir-ne ensenyances. Aquests set anys, i uns quants més d'anteriors, han estat de provatures, de suggestions: feina a despendre's del primer mestratge rebut, temporada de París, exemple dels holandesos, com a més importants. Ara, fixat a Catalunya, Martí i Alsina l'ha influït. Tot això, però, no vol dir imitacions capricioses, sinó tasca de recerca d'ell mateix. Reixirà el nostre pintor en aquesta fusió de l'imponderable amb la solidesa del millor Martí i Alsina? El seu paisatge de Tossa es ressent d'aquesta lluita. En dos paisatges d'igual empenta, que no ha exposat per no considerar-los prou acabats, el pintor trevalla en el mateix sentit. Nosaltres no sabríem demanar-li que es decantés, resoltament, del cantó que nosaltres preferim, perquè no tenim cap autoritat per fer-ho. Però posats a emetre una opinió personal, ja que Espinal, són paraules seves, "pinta en català", l'empenyaríem pel camí darrerament triat».

Saluda la teva senyora amb tots respectes i espera veure't el dia del sopar, el teu amic (i col·laborador)

Just Cabot


* Sebastià Gasch i Carreras (Barcelona, 1897 - 1980) fou un crític d'art i cinema. Mentre treballava com a bibliotecari del Cercle Artístic de Sant Lluc, va conèixer Joan Miró, amb qui va travar amistat i al qual va donar suport en els seus inicis. Va col·laborar a Gaseta de les Arts, D'Ací i d'Allà i L'Amic de les Arts, publicació des de la qual va difondre les idees de les avantguardes europees. El 1928 va signar amb Salvador Dalí i Lluís Montanyà el Manifest Groc. A més de la crítica d'art també va exercir com a crític de music-hall a La Publicitat i Mirador, i com a crític de cinema a L'Opinió. Després de la guerra civil va viure a París i el 1942 va tornar a Barcelona. El 1946 inicià la seva col·laboració en la revista Destino.

noms citats:

Dalí, Salvador

Dalmau, Josep

Espinal, Marian

Gasch, Sebastià

Junoy, Josep Ma

Martí Alsina, Ramón

Moragas, Rafael

Serra, Joan

 

________________

altres referències:

La Nova Revista

carta ref.cabot-1927-3
Cabot, Just
Barcelona
23/08/1927
cabot-1927-3

Just Cabot a M. Espinal

Barcelona, 23-25 - VIII - 27 

Amic Espinal 

Com que no tenia res per llegir al tren, vaig pensar que la millor solució fóra dormir, però no vaig poder aconseguir-ho. I com veuràs si tens paciència, m'hauria anat d'allò més bé. 

A l'Ateneu vaig veure el Moraguetes,* granellut com mai i fins feia pudor (això ja m'ho havia avisat en Serra, pero jo no l'havia sentida mai). Dar-li el "feix de records" de l'Anneta Bou i posar-se "ximple" va ser tot u. Va dir-me que el mes vinent, per allà la Mercè, vindrà a Tossa, i que si jo hi tornava abans, que donés dos feixos de records a l'Anneta (son paraules d'ell), per més expressivitat, "li fiqués mà". Com que jo encara tardaré alguns dies a venir, et transmeto els encàrrecs. El primer és de fàcil complir; el segon, com que el fas per delegació, millor dit per subdelegació, no faltaràs als teus deures de casat i pare de família (*). 

(*) aquesta opinió no m'atreviria a defensar-la massa. Es una qüestió en la qual el vot decisiu el té la Maria. A més a més, faltaria saber l'opinió de l'Anneta, que em sembla que no la dissimularia gaire. 

_______________________

Ara, tot és que ella hi consenti. Ja t'arreglaràs. Jo, la veritat, no gosaria, ni el Moraguetes tampoc, perquè si ho provés estic segur que veuríem per la sorra tot un assortit de "pièces dettachées pour Moraguetes", com diuen els catàlegs. 

Sortint de l'Ateneu, vaig trobar els següents senyors, tots junts: Ragasol, Sagarra, Ventalló, Armengou, Planas** (souteneur) i un germà gran (persona decent) d'aquest. La conversa va ser tan interessant i apassionada, que es va acabar a quarts de sis, amb claror de dia. Com que és molt llarga, ho deixo per ľúltim. Llavors vaig pensar que podia anar-me'n a Cerdanyola, i així vaig fer-ho, però no tenia tren fins a les 8 i 12, i vaig anar al parc a llegir La Publi. A Cerdanyola vaig dormir un parell d' hores i altra vegada a Barcelona  — i a ľestació, el Viladomat que anava amunt. Ens aturem i surt en Lena que venia al mateix tren que jo i no ens havíem vist. 

En Viladomat va arribar a les sis del matí a Cerdanyola, sense adormir-se, i encara va fer menjar pols a un[s] 10 Citroën. Li acabaven de fer un encàrrec per Manlleu: una commemoració del bisbe Aguilar, fill d'aqueix poble, no hi cabia de content i el vaig deturar en sec:

–menys auto i més taller. 

L'Oscar es va alegrar molt d'aquesta interrupció i vam començar l'ofensiva. El Viladomat vinga dir que només treia l'auto els diumenges... (sinó que es veu que per ell cada dia deu ser diumenge), etc, etc.

Ah, no me'n recordava. Arribant a Cerdanyola, a aquella hora del matí, es va adonar que havia fet el viatge a Tossa i tornava amb el suport de la molla trencat. Aquest noi ens pendrà mal. En Lena desitja que esclafi el cotxe i així, no tenint pessetes per una reparació important, l'haurà d'arraconar fins que tingui algun encàrrec llest i cobrat. 

He vist en Llor. L'han d'operar aviat; havia estat operat d'hèrnia i se li ha reproduit. Si li és possible vindrà a passar la convalescència a Tossa. Diu que ja t'escriurà. 

He estar a casa l'Elias. Una menuda molt sana i bonica, que es dirà Mercè. Tot va anar bé, sinó que va durar molt. M'han explicat una cosa del Rebull*** que m'ha fet molta gràcia. El van veure i van parlar i, és clar, ja se sap de què es parla amb preferencia a casa d'una partera. En Rebull, parlant de l'embaràs de la seva diguem-ne dona va dir que l'embaràs li havia durat, mireu si és curios, "nou mesos menys dues hores". El record de la precisió! Ves a saber si un home tan desordenat en totes les seves coses, porta un dietaria exacte de la seva vida matrimonial.

I prou per avui.

Saluda a la teva senyora, petons a les nanes i molts records a les sirenes de Tossa i al metge Font.

Fins a la vista.

Just Cabot 

P.S.

Pots desmentir formalment allò de la compra de La Publi pel P. Miquel d'Esplugues, i pel P. Vallet. S.J.,**** com també es rumoreja. 

Allò de la conversa amb en Sagarra etc. no val la pena d'explicar-ho llargament. El punt central dels sermons fou: digues si quan algú ens digui que ets m…. li hem de trencar la cara o bé hem de deixar-te de saludar. Sembla que li va fer bastant d'efecte. No sabem, però, si durarà ni què farà.


* Rafael Moragas i Maseras (Barcelona, 1883 - Estrasburg, 1966) fou un escriptor, periodista, crític musical i uns dels fundadors de l'Associació Wagneriana de Barcelona. Va escriure a La Publicitat, Pèl & Ploma i Papitu. Entre 1912 i 1939 va exercir com a director artístic del Gran Teatre del Liceu i va ser l'autor de diferents decorats i escenografies per a obres de Wagner. El 1939 es va exiliar a França.

** Eduard Ragasol i Sarrà (Caldes de Montbui, 1901 - Mèxic, 1962) fou un advocat i polític. Milità a Acció Catalana, formació amb la qual va concórrer a les eleccions generals espanyoles de 1936 dins el Front d'Esquerres, sent-ne elegit diputat. El 1939 s'exilià a França i el 1947 va traslladar la seva residència a Mèxic.

Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau (Barcelona, 1894 - 1961) fou un poeta, novel·lista, dramaturg, periodista i traductor. Va ser membre de l'Institut d'Estudis Catalans i de la Reial Acadèmia de Bones Lletres. Va traduir al català La Divina Comèdia i vint-i-vuit obres de Shakespeare. Entre les seves obres, algunes de les quals van arribar a ser molt populars, cal esmentar les peces teatrals El cafè de la Marina o La ferida lluminosa i la novel·la Vida privada.

Josep Maria Planes i Martí (Manresa, 1907 - Barcelona,1936) fou un periodista, dramaturg i traductor. Després d'haver-se iniciat com a periodista en diferents publicacions locals, va fer el salt col·laborant a La Nau, Mirador i La Publicitat. Fou director de la revista satírica El Be Negre i autor dels reculls de cròniques Nits de Barcelona i Gàngsters de Barcelona, en els quals denunciava les connexions de la FAI amb la delinqüència comuna. En esclatar la guerra, fou detingut i assassinat per un escamot de la FAI.

*** Joan Rebull Torroja (Reus,1899 - Barcelona, 1981) fou un escultor. La seva escultura, en la qual les seves figures manifesten un hieratisme que tanmateix no els resta vitalitat, va anar oscil·lant des d’un classicisme arrelat en el noucentisme cap a un simbolisme al·legòric.

**** Miquel d'Esplugues és el nom religiós que va adoptar l'escriptor i frare caputxí Pere Campreciós i Bosch (Esplugues de Llobregat, 1870 - Barcelona, 1934). El 1907 va fundar i dirigir la revista Estudis Franciscans. Persona de confiança de Francesc Cambó, va exercir la seva influència sobre els cercles propers a la Lliga Regionalista.

Francesc de Paula Vallet (Barcelona,1883 - Madrid, 1947) fou un sacerdot jesuïta, ordenat per l'arquebisbe Vidal i Barraquer, conegut pels seus exercicis espirituals per a homes. El 1928 deixà la Companyia de Jesús i funda la comunitat de Cooperadores Parroquiales de Cristo Rey, la seu de la qual seria traslladada a Pozuelo de Alarcón el 1945.

noms citats:

Armengou, Ignasi

Elias (Apa), Feliu

Lena, Oscar

Llor, Miquel

Moragas, Rafael

Planas

Rebull, Joan

Ragasol, Eduard

Sagarra, Josep Mª

Serra, Joan

Ventalló, Joaquim

Viladomat, Josep

 

 

________________

altres referències:

L'Ateneu

Bisbe Aguilar

La Publicitat

carta ref.cabot-1927-5
Cabot, Just
Barcelona
28/09/1927
cabot-1927-5

Just Cabot a M. Espinal

Barcelona 28 setembre 1927 

Amic Espinal 

T'hauria d'haver escrit més aviat, encara que només fos per quedar bé. Però se m'ha girat molta feina pel cantó de Calella i he hagut de fer-hi una colla de viatges i em sembla, però, que ja s'està acabant. Com és natural, hi he vist en Serra, que a penes ha pintat res, no sé si una sola tela i encara m'agradaria veure-la. A l'hivern perquè està malalt i a l'estiu perquè es dona a la diversió, a la vagància i a alegrar-se tant sovint com pot (sobretot havent-hi qui paga el xampany), fa tan poca feina com pot.

El Rebull ha estat uns dies a Barcelona, a cobrar de l'Ajuntament i a firmar la contracta. Està d'allò més content. En Viladomat ha reprès el treball amb força empenta, segons sembla. Ja li convenia. En Carles sembla que no s'ha tornat boig, com un fals rumor volia fer creure. Segurament van ensumar la veritat: era una especulació. 

La temporada està molt avançada i em sembla que no podré tornar a Tossa i em sap molt de greu. És tan lluny que l'escapada ha de ser de més d'un dia. Tenia intenció de venir per la Mercè, però era indispensable que passés aquelles festes a Calella per un afer que ja t'explicaré qualsevol dia. I com que em penso que aviat deuràs acabar la "villégiature", ja ens veurem a Barcelona o a Sandanyola.

El 8 del mes vinent s'inaugura el Saló de Tardor. Ja t'hi deuen haver invitat, em penso. 

Noi, no passa res; això de l'estiu és mortal. Els safaretxos s'armen a les colònies (i són safaretxos que no ens interessen) i a Barcelona no es parla de res, ni de la pròxima (???) caiguda del Directori,* que segons notícies de Madrid no pot tardar gaire. 

I, parlant de coses que em deies en la teva darrera lletra, no vaig trobar que les sirenes de Tossa duguessin les faldilles excessivament llargues. Per mi, ja se les poden anar escurçant tant com vulguin, encara que no em sigui possible fruir gaire sovint de l'espectacle. Però pensant que hi ha amics meus que tenen aquesta sort ja estic content.

Ja deu haver vingut el Moraguetes per aquí dalt, tan "volcànic" com sempre (volcànic de cor quan pensa, li parlen o veu l'Anneta Bou i volcànic de cutis tota la vida). Estic convençut que els seus grans segueixen la llei, que ens explicaven a classe de física, dels vasos comunicants, i quan se li'n buida un, un altre se li n'omple. En fi, ja s'ho farà. Que no badi, que ja té algun any i si aviat se li produeixen les arrugues de la vellesa, entre aquestes i els grans el relleu de la seva pell serà bo per emmotllar amb destí al museu anatòmic del Clínic. (Com comprendràs, si l'al·ludit volta per Tossa, aquest tros de carta no li interessa gens, més ben dit, no m'interessa a mi que el conegui, perquè encara que ell faci broma dient-se lleig, no es pas la mateixa cosa dir-s'ho un mateix o que li ho digui un altre, sobretot si aquest, com jo, no és ni de lluny cap Apol - ni ganes; que ases que fórem, mare de déu! 

Em penso que se'm gira molta feina des del mes entrant. D'aquí un parell de dies és llançada a l'aigua La Nau, i només he parlat dos minuts escassos amb el patró Rovira i Virgili,** temps curt i en la seva major part esmerçat en la presentació (quins crits! ja saps que és sord). Sé vagament, per rumors que no arriben ni tan solament a oficiosos, que he de fer un article per setmana, parlant del que vulgui; la crítica d'art quan hi hagi de què, amb intervius amb pintors (pots comptar quines bestieses diran la majoria, quines teories més genials que descobriré i les que m'hauré d'inventar per fer-los aparèixer com a mitjanament intel·ligents!). Em sembla que si no m'expliquen aventures de taller i models .. però això no convindrà a La Nau. A més a més com que l'Esport Català es refon amb La Nau, els diumenges farem motorisme i remarques, perquè no sé quin dimoni de fama he agafat que se'm creu indispensable quan és qüestió de posar mala bava a les coses. 

Doncs mira, és un dir-t'ho a tu. Hi ha molta gent que pot saber bé de què va, convençuda que si en Brunet i jo hem estat cridats amb tots els honors a La Nau és per aquesta fama, i com que dèiem que els editorials d'en Rovira eren tan dolents, ens ha "comprat". Ara només podrem dir-ne mal entre nosaltres. 

No sé si de has vist els darrers números de La Nova Revista. Em sembla que era el d'agost que en una seccioneta de notícies en un parell de ratlles, feia saber que tu eres a Tossa "barquejant i pintant i dedicat a altres activitats que no són precisament pictòriques". En Gasch s'hi va intrigar molt i va preguntar a en Viladomat què feies i aquest li va respondre que no ho sabia ben bé, però que creia que feies tres o quatre palaus***. Si això no l'aprima, ara que es torna a engreixar, no hi ha remei a la seva obesitat. Adéu, silueta! Ell volia ser un Modigliani i resultarà un Picasso de l'època limfàtica. En Junoy em preguntava ahir si havia passat alguna cosa entre en Gasch i jo, perquè observava en el "gran crítico catalán" (1) una certa reserva com si temés que la meva situació preponderant a La Nova Revista s'exercis en perjudici d'ell, d'en Gasch. Quines ganes de donar-se importància! Tenim paparres més grosses a aixafar que Gascos qualsevol, no et sembla? 

___________________________________

(1) Últim número de La Gaceta Literaria: Pròximament publicaran, anuncien, una sèrie d'articles del "gran etc. S. G." sobre la pintura francesa moderna. Quina llista de noms es preparara!

___________________________________

 

Per si t'interessa: aquest estiu he vist, en ple Barcelona, dues dones sense mitges. L'una no té importància, era una professional bastant fastigosa, pobreta. L'altra era una noia decent, com d'uns 20 anys i feia goig. Això, que a Tossa no té importància, a la ciutat dels Rucabados, Garcesos,**** pares Vallets i altres fariseus, en té molta. L'únic inconvenient, per mi, és que amb les sabates sobre la pell no s'hi deu anar gaire bé. 

Ai, Espinal, ja plou, fa fresca sobretot a les nits, i no podré tornar a Tossa. El cant de les sirenes, de tan lluny, no m'arriba amb prou intensitat. Començo a comprovar experimentalment que no el sento a distàncies superiors a 50 km. 

Adéu, escric amb molt poc control; estic tan ensopit aquesta nit que si no és de bestieses no sé com he omplert set pàgines. 

Imagina't per acabar, totes les reverències que vulguis a Madame Espinal, de l'hospitalitat de la qual estava tan disposat a abusar (i el greu que em sap per egoisme, no haver-ho pogut fer); saluda les ja esmentades sirenes, però estic lligat com Ulisses al màstil de la nau (pura figura de retòrica homèrica; no al·ludeixo per res a la d'en Rovira) i ... ja ens veurem un dia o altre. 

Just Cabot 

Ah! com compendràs, d'allò de la visita a en [Josep] Pla a Calella, ni parlar-ne. No queda temps i em penso que no tardarà a venir a Barcelona. Per començar sé que aquesta setmana madame Pla ha estat per aquí, que vol dir que aviat acabarà l'estiueig si no l'ha acabat ja.


* El Directori militar que presidia el general Miguel Primo de Rivera.

** Antoni Rovira i Virgili (Tarragona,1882 - Perpinyà, 1949) fou un periodista, lingüista i polític. Col·laborà en nombroses publicacions i va fundar i dirigir la Revista de Catalunya i el diari La Nau. Va militar a Esquerra Republicana de Catalunya i fou el president del Parlament de Catalunya a l'exili.

*** En aquell moment Espinal estava dirigint el projecte de la Torre Salvans, però també la reforma, juntament amb l'arquitecte Ignasi Escudé, de la masia Can Pèlags, propietat de la família Salvans i situada al teme municipal de Castellar del Vallès.

Vistes de Can Pèlags i de l’interior de la Torre Salvans   

**** Ramon Rucabado i Comerma (Barcelona, 1884 - 1966) fou un escriptor i activista. Des de les seves tribunes va defensar els principis socials i morals del cristianisme arrelat en la tradició.

Tomàs Garcés i Miravet (Barcelona, 1901 - 1993) fou un advocat, poeta, traductor i professor universitari.

noms citats:

Brunet, Manuel

Carles, Domènec

Garcés, Tomàs

Gasch, Sebastià

Junoy, Josep Mª

Moragas, Rafael

Pla, Josep

Rebull, Joan

Rovira i Virgili, Antoni

Serra, Joan

Picasso, Pablo

Rucabado, Ramon

Vallet, pare

Viladomat, Josep

 

________________

altres referències:

L'Esport Català

La Gaceta Literaria

La Nau

La Nova Revista

Modigliani, Amedeo

Primo de Rivera

Saló de Tardor

Tossa