MARIAN ESPINAL

[Pintor i col·leccionista]

EPISTOLARI (1915 -1965)

#cartes en les quals Miquel Ferrer és citat.

data referència transcripció referències
carta ref.cabot-1926-5
Cabot, Just
Barcelona
12/04/1926
cabot-1926-5

Just Cabot a M. Espinal

Barcelona, 12 - IV - 1926 

Amic Espinal: 

Rebuda la teva carta. El Ventalló i jo que l'hem llegida t'adrecem la més cordial enhorabona perquè l'accident del Peugeot no ha malmès la teva integritat física (encara que t'hagi malmès l'econòmica). 

Hi ha notícies fresques d'avui mateix que cal que sàpigues. Aquest matí ha estat detingut en Rafael Benet. No se sap per què exactament, pero puc dar-te l'explicació més versemblant.

Dimecres a la nit fou detingut en Miquel Ferrer propietari (encara que no hagi pagat) de la Llibreria Italiana. Era un dels caps més visibles de l'organització i feia cosa d'un any que estava reclamat per l'autoritat militar. Però ell tan tranquil. Té feina per estona perquè està complicat de totes les complicacions d'aquests temps. L'endemà matí feren un registre, amb resultats positius, a la Llibreria Italiana. Hi trobaren abundància de publicacions clandestines, cartes, documents —demana. Res, per a la policia, un bon servei. A més a més en la dita llibreria hi havia tot sovint cada reunió que, junt amb les altres coses a dalt dites, el més estrany del cas és que hagin tardat tant a fer aquesta detenció. La feina va ser per als Maragall i l'Editorial Barcino, puix que l'ordre de clausura anava per la botiga del nº 3 del carrer Petritxol. Maragall i Barcino segueixen oberts.

A proposit d'això. Fa cosa d'un mes, un tal Sánchez Mazas,* que escriu animalades des d'Itàlia a l'ABC, estava tot indignat amb l'Ettore de Zuani (un professor de l'Escola Italiana que viu a Barcelona) per les coses antiespanyoles que escrivia en periòdics feixistes d'Italia. I el tal Sánchez —després de dir que ell a Gènova havia parlat amb en Carner** quan hi era de vicecònsol i de pintar-lo com un fervent espanyolista (com se'l devia rifar de cap a peus !)— assenyalava la Llibreria Italiana com un focus de separatisme actiu i conspiració. Si aquesta fama, justa per altra banda, havia arribat a Itàlia i d'aquí a Madrid, encara no havia arribat al Passeig d'Isabel II. 

El Ferrer ha estat un ase, un ASE, no sols per no haver guillat abans, havent pogut fer-ho de sobres, sinó perquè és molt fàcil que tenint tot allò a la botiga hagi compromès una colla de gent, entre la qual en R. Benet, director, com saps, de La Ciutat i la Casa. Almenys així fa pensar-ho. 

Amés a més d'altres registres, ahir se'n féu un a casa seva. Li trobaren fulles i segells, segons es diu, però no l'han detingut fins al matí d'avui.

A les 10 tocades el Ventalló corria per agafar un tramvia a la Pl. de la Universitat i l'ha vist esperant-se, amb dos tipus al darrera i s'ha pensat que fossin policies i no li ha dit res. Han pujat al mateix tramvia. En Benet ha entrat a asseure's i els dos policies i en Ventalló s'han quedat a la plataforma del darrera. Potser si hi hagués hagut lloc en Ventalló hauria entrat a parlar amb ell —perquè no estava segur que en Benet anés detingut— i a hores d'ara potser també estaria tancat.

Circula el rumor que en Viladomat ja ha tornat de Madrid.

Us he de pujar a veure pero no sé quan, perquè aquest mes no m'hi veig de cap ull de feina i els diumenges clapo per tota la setmana. 

No sé si coneixes un tal Artigas, arquitecte, que viu a Pedralbes. Havia estat regidor del directori. També ha estat detingut, perquè segons diuen tenia un retrat del primo* amb un rètol que deia: "El hombre que faltó a su palabra", penjat al despatx. 

Adéu, que també són les 12 i pieu

Molts records a tothom i fins que ens veiem. 

T. a. 

Just Cabot 

P.S. 

Semblen esvaïts els temors d'una junta esquirol al ‘Ateneu

Un consell:

Avans que en Dalmau us mati per allò de l'exposició, feu-lo agafar. 

Una promesa

Quan vingui et pujaré llibres.


* Rafael Sánchez Mazas (Coria, 1894 - Madrid, 1966) fou un escriptor i membre fundador de Falange Española. El 1929 va ser conseller de Primo de Rivera, i acabada la guerra civil va ser ministre sense cartera en el govern de Franco. Un any més tard va renunciar al càrrec per pròpia iniciativa. Entre les seves novel·les cal destacar La vida nueva de Pedrito de Andía i Rosa Krüger.

** Josep Carner i Puig-Oriol (Barcelona, 1884 - Brussel·les 1970), fou un poeta, periodista, autor de teatre i traductor, considerat el màxim representant de la poesia del Noucentisme. A través dels seus articles publicats a La Veu va contribuir a la renovació de l'estil del periodisme literari i polític. El 1921 va ingressar a la carrera diplomàtica i marxà a Gènova per actuar com a vicecònsol d'Espanya. També va exercir càrrecs a San José, Le Havre, Hendaia, Beirut, Brussel·les i París. Durant la guerra civil es mantingué fidel a la República i en acabar la contesa va iniciar el camí de l'exili, que només va trencar el 1970, durant una visita fugaç a Barcelona.

*** Primo de Rivera.

noms citats:

Artigas Albertí, Vicenç

Benet, Rafael

Carner, Josep

Dalmau, Josep

Ferrer, Miquel

Primo de Rivera

Sánchez Mazas, Rafael

Ventalló, Joaquim

Viladomat, Josep

Zuani, Ettore de

________________

altres referències:

ABC

Ateneu

Editorial Barcino

La ciutat i la casa

Llibreria Italiana

Maragall

 

carta ref.cabot-1927-4
Cabot, Just
Barcelona
03/09/1927
cabot-1927-4

Just Cabot a M. Espinal

CAFE DE LA RAMBLA

Barcelona 3 setembre 1927

Amic Espinal 

T'escric per passar l'estona, perquè m'he d'esperar en aquest cafè del qual amb lletres de l'Apa veus el nom aquí dalt ⤴ i ja no sé què llegir. 

Parlem d'autos. El del Mate [Josep Viladomat] és a Manlleu, en mal estat de salut. Va anar-hi per allò de la commemoració al bisbe Aguilar i va haver de tornar en tren, que per a ell és anar molt "a menos". Es diu si té una esquerda al bloc. Se sap del cert que, encara que remandrinats els cilindres, varen deixar-li els cèrcols vells, estiregassats perquè vinguessin justos, però, és clar, ja no feien molla. Com veus, això ha estat providencial i ara, va dir me ell, treballa força, perquè a més a més dels encàrrecs que ja sabíem, encara li n'han caigut de nous. Vaig donar-li bons consells, tan bons que sentint-me'ls jo mateix em feia l'efecte que em creixia una barba blanca tota patriarcal. 

He fet 600 km. en un Chrysler Six. Molt bon cotxe, que tot ho fa a la directa, que s'embala en poquíssims metres i que pren els viratges sense gens de patinada. És clar que duent el cotxe del darrera tot ple i dues rodes de recanvi, el contrapès es considerable. Un 32 Hispano no ens ha pogut batre mai gràcies a la major seguretat del Chrysler en els viratges. Per afegidura molt ben suspès: un matalàs amb rodes. Si el Viladomat té tants encàrrecs, se n'haurà de comprar un. (Però encara li queda molt de temps per pensar-s'hi.) 

Vist en Cortès sortit de la cura de repòs. Ara fa mig repòs. Ell diu que li ha anat d'allò més bé. 

Notícies de Montjuïch. En Nogués i l'Utrillo han sortit en un 32 Hispano, cobrant a més a més del sou 50 pts. diàries de dietes, per recollir dades de les arquitectures típiques de les diverses regions d'Espanya. Segons es diu, han de veure tants pobles (42 o 45) en pocs dies, que els toca fer cada dia no m'han sabut dir quants kms; en resum que van a passejar, perquè amb una col·lecció de postals, o de fotos de La Esfera o anant a l'Arxiu Mas, recollirien més detalls. Però la qüestió es donar-se bona donar-se vida, pagant els altres. Encara, en Bosch Roger i en Granyer,* que són els que m'ho han explicat, m'han dit que en aquesta excursió havia de pendre part el mai prou lloat Domènec Carles, però s'ha tornat neurastènic i no pot anar-hi. Diuen que va tornar de París amb, per tot equipatge, una maleta plena de fruita. No m'han pogut dar més detalls, i a fe que em sap greu, perquè val la pena de recollir totes les anècdotes d'en Carles. Si el trobes per alguna recta de carretera aprenent de conduir el seu Essex, atura'l per veure si està a punt de tornar-se boig. El dia que doni una pesseta a algú, en quedarem convençuts, i el farem tancar, puix, no sé per què, conec més alienistes que metges d'altres especialitats i tinc influència a tots els manicomis. 

En Bosch Roger i en Granyer m'han dit també que en Galí no vol recomanar a ningú per entrar a l'Exposició, mal sigui un picapedrer, perquè (diu ell) el dia que hagi de dimitir per qualsevol cosa, no vol posar a ningú en el compromís d'haver-lo de seguir en la seva actitud. Això no és més, és clar, que una excusa per no col·locar a ningú, perquè en Galí no fa cara de dimitir per impertinències que li facin aguantar. Jo faig córrer allò de l'expiació proporcionada a la falta que va cometre acceptant el càrrec i tota la història, perquè tractant-se de fer un "favor" a un "amic" no reparo en sacrificis. 

M'han quedat ganes d'escapar-me encara un parell de dies a Tossa, tant si em vols a casa teva com si me'n treus, L'únic que et demano és que una tarda agafem l'auto i anem a Calella de Palafrugell a veure en Pla. En aquest cas, faríem això: Vindrien a Tossa, pero se n'anirien a la fonda o allà on volguéssiu, l'Armengou** (el sr. Diana, perquè és ell l'editor d'en Pla i el que ha hagut de pagar les 4000 pessetes que en Ferrer de la Llibreria Italiana fermà de les edicions Diana quan el van posar a la presó, —més ben dit tenia, havia de tenir, que si les hagués tingut l'Armengou no les hauria hagut de pagar). Ja no sé on sóc. Això començava a semblar un paràgraf del filòsof cínic Francesc Pujols. Reprenguem el fil: vindrien a Tossa l'Armengou i potser en Brunet, aquests dos amb el sol fi d'anar amb tu i amb mi a Calella. Ara, entenem-nos bé: no sols no convido aquests dos a casa teva, que fóra massa barra, sinó que tan sols ni m'hi convido jo. Tossa només és una escala en el viatge a Calella de Palafrugell.

En Moraguetes no l'he vist més d'ençà de la nit mateixa de la meva arribada, com et deia en la meva lletra anterior. Diuen que sap algun xisto nou, però segueix repetint tots els vells, fins que el que l'escolta els hi acaba, per demostrar-li que també els sap. 

Segons sembla, el Sisquella ha trobat marxant, Déu li conservi, que prou falta li fa. 

L'afer Sagarra - Planas*** es el motiu de conversa de tot Barcelona i de totes les poblacions d'estiueig, a les quals els homes, que estiuegen al tren, porten les noticies de Barcelona. Ara ja ha arribat a la segona zona, a la gent que no és de l'Ateneu, ni de cap diari. 

Saluda amb tota reverència la teva senyora, acaricia, en intenció, les teves menudes i et prega que transmetis el que vulguis a les sirenes de Tossa el teu amic 

Just Cabot 

Això de les sirenes de Tossa em sembla haver-t'ho escrit ja, però m'he encapritxat amb l'expressió, com en Gasch (tocar ferro) amb allò dels esperits materialistes i altres bestieses. 

Naturalment que el dia que vingui a Tossa te l'avisaré, no perquè em prepareu cap rebuda, és clar, sinó perquè tinguis temps de dir-me que no vingui.


* Emili Bosch i Roger (Barcelona, 1894 -1980) fou un pintor i escenògraf.

Josep Granyer i Giralt (Barcelona, 1899 - 1983) fou un escultor. Cofundador del grup Els Evolucionistes, va obtenir reconeixement per les seves escultures i pels seus dibuixos, gravats i il·lustracions per a llibres de bibliòfil. El 1950 Marian Espinal li va encarregar les xilografies per al llibre Lucio o el asno, de Luciano de Samosata, que va ser traduït, anotat i prologat per Antonio Tovar. Aquest títol va inaugurar, i clausurar, la col·lecció de llibres de bibliòfil Ad Unguem.

** Ignasi Armengou i Torra (Manresa, 1895 - Buenos Aires, 1954) fou un advocat i promotor cultural. Va dirigir diferents publicacions manresanes i va escriure per al setmanari Mirador i per a Justícia Social, òrgan oficial del partit Unió Socialista de Catalunya. El 1925 funda la Llibreria Italiana i les Edicions Diana. Entre els onze llibres del catàleg d’aquesta editoral figuren les primeres obres de Josep Pla. Perseguit per la FAI a l'inici de la guerra, al igual que el seu malaurat amic Josep Mª Planes, s'exilià a París l'agost de 1936 i el 1938 marxà a l'Argentina, on va morir el 1954.

*** Inferim que es rumorejava que en Sagarra i en Planas mantenien alguna mena de relació "il·lícita".

noms citats:

Armengou, Ignasi

Bosch Roger, Emili

Brunet, Manuel

Carles, Domènec

Cortès, Joan

Elias (Apa), Feliu

Ferrer, Miquel

Galí, Francesc

Gasch, Sebastià

Granyer, Josep

Moragas, Rafael

Nogués, Xavier

Pla, Josep

Planes, Josep Ma

Pujols, Francesc

Sagarra, Josep Ma de

Sisquella, Alfred

Utrillo, Miquel

Viladomat, Josep

 

________________

altres referències:

Ateneu

Bisbe Aguilar

Edicions Diana

Libreria italiana

Arxiu Mas

Tossa