MARIAN ESPINAL

[Pintor i col·leccionista]

EPISTOLARI (1915 -1965)

#cartes en les quals Miquel Duran és citat.

Nota biogràfica de Duran i Tortajada, Miquel

data referència transcripció referències
carta ref.espinal-1919-2
Espinal, Marian
Paris
13/10/1919
espinal-1919-2

M. Espinal a pares i germanes

París 13 Octubre 1919

Estimats pares i germanes:

Suposo haureu rebut una carta des Narbonne i un telegrama des París. Com vos deia a la carta vareig sortir de Narbonne a la 1,20 cap a Toulouse des d'on al cap de 2 hores d'arrivar (a les 6,36) varem partir per París amb un exprés que neix allà mateix. A les 8 del vespre –els meus ulls atònits– a caball d'un cotxe ja'm dirigia an aquest hotel. Al arribar a la Gr. d'Orsay tots els autos i cotxes foren presos per assalt i fou perquè vareig acceptar el preu que que'm feu el mateix cotxer –9fr– que vareig poguer prendren un. El "cocher" feu moltes marrades avans de portar-me a l'hotel Peyris i de quant en quant me deia:

–Voilà Monsiuer qu'il est bien loin, ça mérite un bon pourboire.–

Jo pensaba ni 5 centims!

Arribem a l'hotel i res, no hi ha lloc. Allavors dic que hi vaig recomenat d'en Jori, que conec an en Durán i Tortajada* que posa an aquest mateix hotel. Vaig el saludo –an en Durán– intercedeix; el mateix maitre d'hotel m'acompanya a varis establiments de "chambres a coucher"; en troven una a la Rue Trévise 15. Tot això perque a l'hotel per ara son totes plenes –les chambres. Despres tornem i sopo i quedem que de moment manjaré a l'hotel de la rue du Conservatoire i dormiré a la de Trévise "Et voilà tout".

El preu de la pensió complerta es de 18 a 25 fr. Ara cama açí cama allà me costará un ull de la cara.

He anat a visitar ja a Mr Plumet –ja domino el metro– no hi era pro hi havia la seva senyora. Me digué quant dificil fora trovar la pensio que jo desitjava pro que faríen tot lo que podrien. Varem quedar que dema o dema passat despres "le diner" hi tornaré Pour dire bon jour a Mr Plumet

Adeu puig ja es hora d'anar a le "diner" i an aqui no esperen

Vostre

Marian

Demá continuarà


* Miquel Duran i Tortajada (València, 1883 - 1947) fou un escriptor i periodista. Va ser el fundador del Diari de Sabadell –que va dirigir fins al 1916– i el director de La Publicidad del 1920 fins el 1921. Entre 1919 i 1920 va viure exiliat a París per motius polítics.

noms citats:

Duran i Tortajada, Miquel

carta ref.espinal-1919-5
Espinal, Marian
Paris
16/10/1919
espinal-1919-5

M. Espinal a pares i germanes

Paris 16-10-19 

Estimats pares i germanes:

Demà ja estare instalat en tot a la pensió Peyris; establiment "serieux", on se menja molt be on tindré una "chambre" –encar que petiteta i sota la teulada– bastant neta i clara. Com vos vareig dir en aquesta pensio hi he trovat en Duran i Tortajada, eminent periodista i corresponsal de La Publicidad a Paris el qui mi ha dit que enlloc més d'aquesta metropoli donen per tant poc preu, relativament, aliments sans i llit net. Ell ha seguit mol i aixo dels aliment jo ja ho he comprovat. Dita pensio es a la rue du Conservatoire cantonada a la Richer que te per continuació la des Petites Ecuries i es molt aprop dels museos.

Demà comensasé el retrat d'en Duran i si men surto ja el veureu al Saló de tardor de Barcelona. Fins demá, vos envia petons votre 

Marian

________________

Marge dret:

Essent un quarto sota teulada me faràn el preu de 18 fr

Línies inverses:

Vareig comprarme un paraigues: 22 fr.

Les propines son exorbitants: 50%

café amb un terros de sucre: 0,75

Una corbata val 10 fr.

Unes sabates valen 100 fr.

Paris està tant ple que no hi cap dingú més.

Als espectacles es imposible anar-hi: 17 - 20 fr.

noms citats:

Duran i Tortajada, Miquel

________________

altres referències:

La Publicidad

Saló de Tardor

carta ref.espinal-1919-7
Espinal, Marian
Paris
20/10/1919
espinal-1919-7

M. Espinal a pares i germanes

Estimats pares i germanes: Ahir feu un día veritablement meridional. Varem aprofitar-lo per a visitar el Bois de Boulogne. Erem en Duràn i Tortajada[,] en Nicinle, comerciant en pedres precioses, i jo. Al tornar varem anar a peu passant per aquelles colosals avingudes i pel no meins colosal arc de l'Estrella, per on passaren els vencedors. Son veritablement coses que emocionen.

Acabo de rebre la segona lletra de l'Abundia. Aquí encar no fa fret. Porto trajo interior de mig temps, els pantalons ratllats d'istiu i americana i ermilla no massa groixuts, per abric uso encar el de gabardina.

Estigueu a l'aguait de La Publicidad que el meu amic Duràn hi envia articles molt interessants des de París

Vos abrassa

Mariàn

noms citats:

Duran i Tortajada, Miquel

________________

altres referències:

La Publicidad

carta ref.espinal-1919-12
Espinal, Marian
Paris
06/11/1919
espinal-1919-12

M. Espinal a pares i germanes

Paris 6-11-1919 

Estimats pares i germanes: 

He rebut lletra de l'Abundia i una postal del papà. Celebro que tots estigueu bé i que la mamà vagi millor.

 Ja vareig legir el discurs d'en Cambo. Fixeuvos que tot lo que jo vos deia sobre sindicalisme i que vos semblavan incongruencies no son sinó realitats a resoldre segons el grand "leader". Segueixo estant al tanto del "lockout". Els diaris de Barcelona no'ns arriven i hem de comprar els de Madrid.

Estigueu a l'aguait de la Publicidad puig el meu amic Duran i Tortajada hi envia des de Paris, croniques molt interesants que retraten la vida actual d'aquesta Babilonia. 

En cas de que els meus amic s'oferissin per a portar-me lo que en la passada lletra vos demanava porteu-los els paquets a domicili. No consentiun que ells mateixos s'ho emportin.

El papà diu en la seva postal que quan necessiti res que avisi amb temps, doncs aqui va un estat de contes:

ingressos

1000 fr que me doná al marxar

_____________

dispendis

CONTO:

Viatge 200 fr:

—billet

—menjar

—cotxe

—mosso

—propina

55 fr

—cambra a dormir 5 dies i amb propina

22 fr:

—paraigua

380 fr

—Hôtel Peyris octubre

—Blanchiseuse

—vi propines etc

100 fr

—Entregat a comte Pensió nova

 

NO CONTO:

—locomoció

—Postals

—segells

—guants

—pluma estílo

—pinzells i teles

—revistes

—diari

—quina

—raspalls sabates

—llustre         "

—teatres

—concerts

—entrades expos.

—taxis

—llibres de pintura

—catalegs museus

—comunicacions

—retrats per la prefectura

___________________

Tot això m'ho pago amb les 1000 pts meves que al canvi me donaren 1600 o no se quants francs.

Lo quem costará del 1 al 15 a l'hotel Peyris amb blanchiseuse i el 25% de propina

295 fr

Dispendi total 1052 fr

(com vos vareig dir des del 16 viuré a la nova pensió de Mme. A. Bravais. 14 Rue Le Sueur al preu de 500 fr sense la blanchisseuse ni propines o gastos especials) 

Quant m'envieu quartos, feu-ho amb pessetes al mens me guanyaré el canvi. Me sembla que amb 500 per mes fora una cosa enraonada. 

D'aqui uns dies anirem a Verdun amb l'amic Duran i T. i altre aderits. Dos dies d'excursio. Jo vos ho escriuré. 

Vareig rebrer lletra d'en Blai Net i de l'arquitecte [Puig Gairalt].* També del Sr. Fco Salvans i M Nualart. 

Diumenge i dilluns va nevar. Era molt bonic. En canvi dimars va fer un sol que encantava i vareig aprofitar-ho per a passejar pels jardins. Ahir i avui no ha fet gaire fred. Com veieu el clima es molt desigual. 

Aqui vos incloc un dibuix de la meva cambra actual.

 

 

Estic buscant una academia on anar a dibuixar un parell d'hores cada dia.

Me trobo amb grand dificultat per a pronunciar bé el francés o més ben dit el parisienc. Es molt difícil. 

Avui he rebut a la prefectura de Policia la carta d'identitat mitjasant la qual puc restar tranquil per França. 

Segueixo trovant-me molt bé, si aixó continua arribaré a esser qualque cosa. 

Visito tambe el Gobelins i quant estigui instalat definitivament fare forçes progectes de tapiços i alfombres que mes endevant a Catalunya prodré excutar.

Fa pocs dies s'obri el Saló de Tardor al Grand Palais. Hi ha els artistes moderns de més renomenada. Tots els dies hi vaig. L'entrada es pagant. Vos desitjo força salut i que el "lock-out" no sigui res. Rebeu l'abraç de vostre 

Marian

noms citats:

Duran i Tortajada, Miquel

Net, Blai

Nualart, N.

Salvans, Francisco

 

________________

altres referències:

Cambó, Francesc

Lock-out

La Publicidad

Saló de Tardor

carta ref.espinal-1919-26
Espinal, Marian
Paris
30/12/1919
espinal-1919-26

M. Espinal a pares i germanes

Paris 30-12-1919 

Estimats pares i germanes: 

He rebut la lletra del papà. Ara estic pintant una natura morta (compotière i pot aux fleurs) que hi tinc feina tota aquesta setmana i per tant fins a la que vé no podré visitar a Mr Lévy. Als germans Clará tenía que visitar-los junt amb en Durán i Tortajada pro com no tenía grand interés en coneixels vareig deixar que hi anés sol l'amic esmentat. De totes maneres ja que al Sr Chefko li agradarà que'ls vagi a saludar en nom seu, hi aniré qualsevol día. He tingut moltes ocasions de que se'm presentessin diferents artistes i sempre les he fugides. M'agrada anar sol i m'empipen les "penyas". Demés ja fa díes que el meu amic Durán i T va marxar per a venir a Barna. El pintors catalans Humbert* i Togores** també son aqui, aquet darrer ha perdut 15 Kg en cinc mesos. Se guanya la vida restaurant quadros antics lo que li produeix just per a viurer. Com es un xicot molt bo i de grand talent vareig preguntar-li si pintava força als ratos que li deixava el restaurar; contestant-me tot trist que com havia d'esmerçar tot lo que guanyava en alimentar-se ell i un seu germà petit no li arribaven per pintunes els guanys. Allavors un dia vareig agafar-lo i junts anarem a una casa de pintures, on vareig comprar-li pinzells, tela i colors. Va quedar parat. Va abraçar-me, i quasi plorant me digué que'm devia la vida i que si venia cap quadro de lo que fes, ens partiríem la quantitat. D'aixo ja fa díes. Darrerament vareig trovar-lo junt també amb l'Humbert, a casa en Perez-Jorba –poeta i director de l'Instant a Paris i alt empleiat del Banc del Rio de la Plata qual senyor ens donà un the i ens dedicà els seus llibres– i me digué que anés al seu taller que veuría lo que pintaba. Aquet Togores es d'aquella familia del mateix nom que eren propietaris de la torra del Pi, que ara té el sr Par, a Serdanyola. De mol ric ha devingut mol pobre i per torna als deu o dotze anys sorti d'una malaltía que'l deixà sor. Té uns 24 anys. Jo estic segur que d'aquí un o dos anys s'haurà imposat amb la seva pintura, puig que després d'en Sunyer es dels pintors catalans de més talent, i quant hom s'imposa an aqui Paris mai més ha de pensar en les garrofes. Aquesta carta no le dongueu a llegir a dingú que pugui coneixel, puig si ell sapigués per altres que he fet aixó o alló per ell, sabeu, no fóra bonic. (es company de la Courbet, també)

Vareig anar a l'Opera on han començat la temporada de Ballets Russos. Es extra. Decorats i figurins per Picasso, Matisse, Derain etc. Coreografia per Léonide Massine. Penso anar-hi tantes vegades com pugui. Mme Bravais i el Dr. també vos desitgen un bon any nou. Per si'm trovés amb cap compromís me convindria que m'enviessiu quartos. Aquell quadro de Terrassa encar no me l'han pagat. No he visitat al cubista Boada perque no'm vaga. Ho faré de totes maneres. 

M'alegra mol saber que la mamà està mol millor i que tots estigueu bons. 

Estic força content d'aixo darrer que pinto. Hi sento un progrés. Fa una setmana que no fa gens de fred. M'he tornat a posar l'abric de gabardina i encar no he tingut necessitat del trajo groixut. Preparem per a demà vespre un "reveillon" chez Mme Bravais. M'he vist obligat a pagar part del xampany. Adeu. Ja sabeu que no vos oblida vostre

Marian


* Manuel Humbert i Esteve (Barcelona, 1890 - Cubelles, 1975) fou un pintor i dibuixant. Visqué gairebé tota la vida entre les ciutats de Barcelona i París, on exposà les seves obres amb regularitat. Humbert es va relacionar amb molts artistes, entre els quals cal destacar el pintor Amedeo Modigliani, qui li va fer un retrat pintat a l’oli.

** Josep de Togores i Llach (Cerdanyola, 1893 - Barcelona, 1970) va ser un pintor i dibuixant. A tretze anys va patir una meningitis i es queda sord, la qual cosa el portà a interessar-se per la pintura. Gràcies a una beca, el 1907 marxà a París, on va rebre l’impacte de l'obra de Paul Cézanne. De tornada a Barcelona, va ser acceptat com a membre de l'Agrupació Courbet, i un cop acabada la Primera Guerra Mundial marxà de nou a París. Durant els anys vint va entrar en contacte amb el grup surrealista i va obtenir cert reconeixement a Europa. El 1932, de nou a Barcelona, va establir relació amb Francesc Cambó. A partir d'aleshores la seva activitat artística es va reduir a la pintura de retrats de membres de l'alta societat catalana.

noms citats:

Clarà, germans

Duran i Tortajada, Miquel

Humbert, Manuel

Pérez Jorba, Joan

Togores, Josep de

________________

altres referències:

Agrupació Courbet

Ballets Russos

Derain, André

L'Instant

Massine, Léonide

Matisse, Henri

Picasso, Pablo