MARIAN ESPINAL

[Pintor i col·leccionista]

EPISTOLARI (1915 -1965)

#cartes en les quals Marian Espinal és citat.

data referència transcripció referències
carta ref.4-mans-1923-1
Quatre mans
Paris
23/08/1923
4-mans-1923-1

Quatre mans a M. Espinal

La Rotonde - dijous 23 

Dedicada á Espinal

hombre de fama y gran caudal 

Espinalipssis. 

Veus com ens recordem de tu? Continuem rotondejant. Els microbis s'amaguen -per ara- sota una inmaculada capa de blanc "Ripolin" - La concurrencia, tan estrafalaria com vulguis, però un xic mes neta. El cristo* s'ha europeitzat i passa alguna hora de la tarda a fora de La Rotonde. Estem voltats de pintura i de pintaires. En Mercadé cada vegada que demana un café li participen que ha venut un altre quadre. No'ls ven molt car però com que'(...) empalma sovint està molt animat.

Picasso fa quadres repetits i molt regrossos.

En Fabian et saluda.

[Text invertit:]

En Guerin està escrivint una sardana…….. La id. de Guerin

_______________

En Ricart olvida dirvos que el Cristo s'ha europeizat tant que fa de macarró. La seva dona fa el "truc". Pel public estan separats pero li porta pelas d'amagat.

L'amo de La Rotonda te ademés l'Olympia (Després diran que es al Louvre) (Quin Manet!!) Es un petit Espinal

La Torre Eiffel sembla que hagi crescut desde que no podem compararla. 

En Sala s'ens ha casat. Mes sobre el Cristo: s'ha engreixat una mica perque s'ha fotut el gos. Las pussas diuen que van fer la salsa molt bona. 

En Mercadé arruinat. S'ho ha gastat tot en fer arreglar las mollas del sofá (ja veyeu que no es un sofá de duro) 

[Marge lateral dret:]

Signatures de Lluís Garriga, Lluís Mercadé, EC Ricart i Josep Duñach

_______________

[Cara posterior (esquerra):]

[Diferents dibuixos humorístics acompanyats de varies notes.]

[Peu del dibuix del cotxe** al marge superior:]

Aquet dibuix es de l'Ingres sino que no es firmat

[Marge lateral esquerra:]

Hem vist unes sabates que son una ganga

[a la dreta del dibuix de l'home d'esquena:]***

En Sala diu***:

Aixo de que tingui una espatlla mes baixa que l'altra es de tant portar la creu. A veure si en Sala també es decantarà portant la creu…………….matrimonial

[Marge inferior:]

I parlant del Cristo: En Fabian ha exposat aquell Calvari***** als independents.

[Senyalant el dibuix del cap:]******

aviat parlará el francès: fixa't que ja obra l'ull

[Cara posterior (dreta):]

Diferents dibuixos humorístics acompanyats de varies notes.

[Dos terços superiors:]

¡Para que querré la gloria despues de muerto!

sacatrapos Barriga (Ga…..) Coliflor (Paul-Fort) El que hace cacharros (En Sala) El Frias (Othon-Friesz)

la chupanta (la soplanta)

……..una lámpara que te la rosca dechirée  ¡¡El Céspir!! (Shakespeare) Chufita (Foujita) El sofà - El camapè

Mi amigo Jú

Un chato ALABASSETA BIBA MI AMIGO BREAL

J. DUÑACH

[Terç inferior:]

Bon jour amic Espinal, Efectivament en (...) que li enviara lo que voste va encarregar à l'amic Ricart. Doncs que deixi passar la Conferencia perque aixi esta molt conferencial. (...) Ya sap que l'aprecia son affm. amic 

Ynglada*******


Notes:

* Sobrenom amb el qual es refereixen a Fabián de Castro.

** Automòbil de Lluís Garriga que a la carta es veu representat en forma de caricatura.

*** Caricatura de Fabián de Castro.

**** Referent al dibuix.

***** Imatge del Calvari al qual fan esment.

****** Caricatura de Fabián de Castro.

******* Pere Ynglada i Sallent (Santiago de Cuba, 1881 - Barcelona, 1958) fou un dibuixant. Sota el pseudònim Yda fou col·laborador de Papitu i de L'Esquella de la Torratxa. Va residir a París durant trenta anys, ciutat en la qual va freqüentar el pintor Juan Gris i altres artistes. També va tenir relació d'amistat amb Josep Sunyer i Josep Maria Junoy. El subjecte dels seus dibuixos eren principalment escenes urbanes, de cabaret i de circ, però també els animals, en especial els cavalls.

noms citats:

Castro, Fabian de

Duñach, Josep

Espinal, Marian

Foujita

Garriga, Lluís

Guerin

Mercadé, Lluís

Picasso, Pablo

Ricart, EC

Sala, Rafael

Ynglada. Pere

________________

altres referències:

La Rotonde

carta ref.lopez-pico-1927-1
López Picó, Josep Maria
01/01/1927
(data estimada)
lopez-pico-1927-1

J.M. Lopez Picó a M. Espinal

Salutació de maduresa*

Colliu, al cim més alt, les englantines

que l'art coronen, Mariá Espinal;

i, en respirar les netedats divines,

veieu el guany del camí fet que us val

perquè la llum hagi tornat joguines,

gojós i gloriós del seny cabal,

les penes i els fliblons de les espines

del vostre esforç, si n'heu sentit el mal

JM Lopez-Picó


Josep Maria López-Picó (Barcelona, 1886 - 1959) fou un poeta, funcionari de la diputació de Barcelona i secretari perpetu de la Societat Econòmica d'Amics del País. Molt amic de Josep Carner i mestre de Carles Riba, fundà, amb Joaquim Folguera, La Revista i la col·lecció de les Publicacions de «La Revista». També va col·laborar amb Un enemic del Poble.

* Poema que Josep Mª Lopez-Picó va dedicar a Marian Espinal.

noms citats:

Espinal, Marian

carta ref.cabot-1927-2
Cabot, Just
Barcelona
04/04/1927
cabot-1927-2

Just Cabot a M. Espinal

Barcelona, 4 - IV - 27 

Amic Espinal: 

Dijous és el sopar al pintor Joan Serra organitzat pel Moraguetes. A can Maragall et confirmaran la data, molt segura però, i podràs inscriure-t'hi. 

Si et va bé, un dia d'aquests que vinguis a Barcelona, que pot ser dijous matí, passa per can Pich a veure si guarden els diners amb què paguen les crítiques d'art. S'han de cobrar els mesos de gener i febrer. Com que el de març, no varem es escriure res més que allò de Les Arts i els Artistes que no ha estat publicat perquè tu, amb tota raó, vas donar ordre de tirar-ho al cove, si no et paguen el març no et facis fort a voler-ho cobrar. Els diners em vindran més bé ara que quinze dies enrera o que d'aquí un més. Ara és un moment oportú per ingressar-los a la meva butxaca.

Quan rebis això, dimarts, haurà sortit la crítica d'en Serra. En Moraguetes va assegurar-m'ho. No sé si t'agradarà.

Vaig trobar en Gasch* i va dir-me que la crítica d'en Dalí (el temps que bellugarà encara aquell article!) estava molt bé, i que no era cap rebentada. Res, un èxit. Diu que això de rebentada i tot el soroll va ésser culpa de l'Antonieta, aquella imitació de persona que segons males llengues, té tractes il·licits amb en Dalmau

La Nova Revista dirà de tu això que va a continuació, a més a més del que diu en Junoy en "Els nostres gravats": 

«Una exposició que comprèn obres realitzades de 1919 a 1926 és l'exteriorització d'un examen de consciència, una confessió pública. És natural, doncs, que hi trobem, sobretot tractant-se d'un jove, obres de diferents tendències. M. A. Espinal, pintor d'un finíssim sentit crític, ha vist massa bona pintura pels museus d'Europa per no recollir-ne ensenyances. Aquests set anys, i uns quants més d'anteriors, han estat de provatures, de suggestions: feina a despendre's del primer mestratge rebut, temporada de París, exemple dels holandesos, com a més importants. Ara, fixat a Catalunya, Martí i Alsina l'ha influït. Tot això, però, no vol dir imitacions capricioses, sinó tasca de recerca d'ell mateix. Reixirà el nostre pintor en aquesta fusió de l'imponderable amb la solidesa del millor Martí i Alsina? El seu paisatge de Tossa es ressent d'aquesta lluita. En dos paisatges d'igual empenta, que no ha exposat per no considerar-los prou acabats, el pintor trevalla en el mateix sentit. Nosaltres no sabríem demanar-li que es decantés, resoltament, del cantó que nosaltres preferim, perquè no tenim cap autoritat per fer-ho. Però posats a emetre una opinió personal, ja que Espinal, són paraules seves, "pinta en català", l'empenyaríem pel camí darrerament triat».

Saluda la teva senyora amb tots respectes i espera veure't el dia del sopar, el teu amic (i col·laborador)

Just Cabot


* Sebastià Gasch i Carreras (Barcelona, 1897 - 1980) fou un crític d'art i cinema. Mentre treballava com a bibliotecari del Cercle Artístic de Sant Lluc, va conèixer Joan Miró, amb qui va travar amistat i al qual va donar suport en els seus inicis. Va col·laborar a Gaseta de les Arts, D'Ací i d'Allà i L'Amic de les Arts, publicació des de la qual va difondre les idees de les avantguardes europees. El 1928 va signar amb Salvador Dalí i Lluís Montanyà el Manifest Groc. A més de la crítica d'art també va exercir com a crític de music-hall a La Publicitat i Mirador, i com a crític de cinema a L'Opinió. Després de la guerra civil va viure a París i el 1942 va tornar a Barcelona. El 1946 inicià la seva col·laboració en la revista Destino.

noms citats:

Dalí, Salvador

Dalmau, Josep

Espinal, Marian

Gasch, Sebastià

Junoy, Josep Ma

Martí Alsina, Ramón

Moragas, Rafael

Serra, Joan

 

________________

altres referències:

La Nova Revista

carta ref.esclasans-1949-2
Esclasans, Agustí
Barcelona
24/12/1949
(data estimada)
esclasans-1949-2

Agustí Esclasans a M. Espinal

AL GRAN PINTOR MARIÀN ESPINAL, DESITJANT-LI BONES FESTES 

CATALUNYA 

Tot el martiri de les pàtries lentes 

crema en la nit del teu destí fatal, 

Catalunya que vas a les palpentes 

pels camins d'un misteri funeral.

 

Tot l'oblit de les pàtries somnolentes 

vetlla el teu seny, entre l'orgull i el mal, 

com si el dit d'una destra que no esmentes 

et guiés vers l'horror del cadafal.

 

Passen els segles, i en les hores plenes 

canta el dring dels grillons i les cadenes, 

tràgica veu del fang del teu passat…

 

Alça les ales vers la llum dels iris, 

pàtria malalta, fita de martiris, 

oh Catalunya, poble dissortat!

 

Esclasans

1939-1940. 

5ª galeria. Cel·la 486. 

Presó Cel·lular de Barcelona. 

____________________________________________

PRÓLEG DEL LLIBRE INÈDIT "25 SONETS MORALS", ESCRIT A LA PRESÓ)

noms citats:

Espinal, Marian

carta ref.gudiol-1959-1
Gudiol, Josep
Barcelona
02/07/1959
gudiol-1959-1

Josep Gudiol a Crisanto Lasterra

INSTITUTO AMATLLER DE ARTE HISPANICO 

PASEO DE GRACIA, 41 • TELEF. 22 37 14 

BARCELONA 

2 de Julio 1959 

Sr. D. Crisanto de Lasterra 

Director del Museo de Bellas Artes - Bilbao 

Mi querido amigo: 

De nuevo vino a verme Don Mariano Espinal para que gestionara la venta de su colección de pintura gótica, esta vez con acuerdo unánime de la familia. Aun teniendo en cuenta, por las causas que a su tiempo le comuniqué, la brusca interrupción de las negociaciones que respecto a la misma se tuvieron con el Museo de Bilbao, considero un deber de amigo el darle cuenta a vd., antes que a nadie, de la nueva oferta. 

Piden ahora cuatro millones de pesetas por el conjunto, con la intención de dividir la serie en lotes en el caso de que no aparezca un comprador para la totalidad de la colección. 

confidencialmente puedo decirle que están dispuestos a aceptar una oferta de tres millones por el conjunto y aun unos plazos razonables para el pago. Consideran que el aumento de esta valoracion queda plenamente justificado en las circunstancias actuales de nuestra economia. 

Le ruego me conteste lo más pronto que le sea posible puesto que las vacaciones se nos están echando encima. 

Con afectuosos recuerdos para su señora y para don Lorenzo Hurtado de Saracho, reciba el cordial saludo de su amigo 

José Gudiol 

noms citats:

Espinal, Marian

Hurtado de Saracho, Lorenzo

Lasterra, Crisanto

________________

altres referències:

Instituto Amatller de arte Hispánico

Museo de Bellas Artes de Bilbao