MARIAN ESPINAL

[Pintor i col·leccionista]

EPISTOLARI (1915 -1965)

#cartes en les quals Manuel Humbert és citat.

data referència transcripció referències
carta ref.miro-1919-1
Miró, Joan
Barcelona
07/11/1919
miro-1919-1

Joan Miró a M. Espinal

Amic Espinal: Estic molt content d'haver rebut noves teves. En Ricart suposo vindrà a veure't aviat. Ara es [a] Castelló a ser padrí d'una nebodeta seva, al retornar suposo les empendrà cap a Paris. Engresca'l i dona-li coratge. Jo estic amb tractes amb uns senyors que'm volen organitzar una exposició meva a Paris per aquesta temporada. Son gent molt relacionada a Paris. Tan aviat com sàpiga la data de la meva exposició decidiré el dia de veni-m'en a la Q. d'Orsay. Quan sàpiga a les galeries a on dec exposar i detalls d'aixó ja te n'enteraré. Esperant amb dalit el moment de reveure't a França, ben aviat. T'estreny la mà ton bon amic

J. Miró

Barna,

7-Nobre. 1919

Text invertit*:

amb la vida ja he gastat 1000 fr aquest mes i no he fet res. Obiols ara avans en Millàs. Els primers numeros no feien massa bonic. Tot es capelleta, 60 fr per lliçó, ja n'havia vist en una revista d'art americana i a can Guillaume. Si vols els passaré a veure amb en Durán (...) al seu taller puig en D té ganes de parlar de V à la Publi ¿quin dia? aixís l'hi escriure

records a l'Humbert.


Joan Miró i Ferrà (Barcelona 1893 - Palma de Mallorca, 1983) va ser un pintor, escultor, gravador, ceramista i un dels màxims representants del surrealisme.

* El text invertit es podria tractar d’un esborrany. Sorprèn, però, que Miró parli de francs en dues ocasions, ja que el 7 de novembre de 1919 el pintor encara no havia posat els peus a França.

   

noms citats:

Duran

Humbert, Manuel

Millàs-Raurell, Josep Ma

Obiols, Josep

Ricart, EC

________________

altres referències:

La Publicidad

carta ref.perez-jorba-1919-1
Pérez Jorba, Joan
Paris
12/12/1919
perez-jorba-1919-1

Pérez Jorba a M. Espinal

Estimat Sr.

Si demà passat, diumenge, no te res que fer i vol venir a pendre el te a casa, hi haurà en Millàs-Raurell i probablement l'Humbert i en Togores.

L'esperaré a les cinc de la tarda

El saluda atentament seu aff.

J. Perez Jorba

Paris 12 -12 - 1919


Joan Pérez Jorba (Barcelona, 1878 - Voutenary-sur-Cure, 1928) fou un periodista, traductor i crític literari. A començaments de segle marxà a París, des d'on col·laborà amb diferents diaris i publicacions. Entre 1918-1919 fundà la revista franco-catalana L’Instant.

noms citats:

Humbert, Manuel

Millàs-Raurell, Josep Ma

Togores, Josep de

carta ref.espinal-1919-26
Espinal, Marian
Paris
30/12/1919
espinal-1919-26

M. Espinal a pares i germanes

Paris 30-12-1919 

Estimats pares i germanes: 

He rebut la lletra del papà. Ara estic pintant una natura morta (compotière i pot aux fleurs) que hi tinc feina tota aquesta setmana i per tant fins a la que vé no podré visitar a Mr Lévy. Als germans Clará tenía que visitar-los junt amb en Durán i Tortajada pro com no tenía grand interés en coneixels vareig deixar que hi anés sol l'amic esmentat. De totes maneres ja que al Sr Chefko li agradarà que'ls vagi a saludar en nom seu, hi aniré qualsevol día. He tingut moltes ocasions de que se'm presentessin diferents artistes i sempre les he fugides. M'agrada anar sol i m'empipen les "penyas". Demés ja fa díes que el meu amic Durán i T va marxar per a venir a Barna. El pintors catalans Humbert* i Togores** també son aqui, aquet darrer ha perdut 15 Kg en cinc mesos. Se guanya la vida restaurant quadros antics lo que li produeix just per a viurer. Com es un xicot molt bo i de grand talent vareig preguntar-li si pintava força als ratos que li deixava el restaurar; contestant-me tot trist que com havia d'esmerçar tot lo que guanyava en alimentar-se ell i un seu germà petit no li arribaven per pintunes els guanys. Allavors un dia vareig agafar-lo i junts anarem a una casa de pintures, on vareig comprar-li pinzells, tela i colors. Va quedar parat. Va abraçar-me, i quasi plorant me digué que'm devia la vida i que si venia cap quadro de lo que fes, ens partiríem la quantitat. D'aixo ja fa díes. Darrerament vareig trovar-lo junt també amb l'Humbert, a casa en Perez-Jorba –poeta i director de l'Instant a Paris i alt empleiat del Banc del Rio de la Plata qual senyor ens donà un the i ens dedicà els seus llibres– i me digué que anés al seu taller que veuría lo que pintaba. Aquet Togores es d'aquella familia del mateix nom que eren propietaris de la torra del Pi, que ara té el sr Par, a Serdanyola. De mol ric ha devingut mol pobre i per torna als deu o dotze anys sorti d'una malaltía que'l deixà sor. Té uns 24 anys. Jo estic segur que d'aquí un o dos anys s'haurà imposat amb la seva pintura, puig que després d'en Sunyer es dels pintors catalans de més talent, i quant hom s'imposa an aqui Paris mai més ha de pensar en les garrofes. Aquesta carta no le dongueu a llegir a dingú que pugui coneixel, puig si ell sapigués per altres que he fet aixó o alló per ell, sabeu, no fóra bonic. (es company de la Courbet, també)

Vareig anar a l'Opera on han començat la temporada de Ballets Russos. Es extra. Decorats i figurins per Picasso, Matisse, Derain etc. Coreografia per Léonide Massine. Penso anar-hi tantes vegades com pugui. Mme Bravais i el Dr. també vos desitgen un bon any nou. Per si'm trovés amb cap compromís me convindria que m'enviessiu quartos. Aquell quadro de Terrassa encar no me l'han pagat. No he visitat al cubista Boada perque no'm vaga. Ho faré de totes maneres. 

M'alegra mol saber que la mamà està mol millor i que tots estigueu bons. 

Estic força content d'aixo darrer que pinto. Hi sento un progrés. Fa una setmana que no fa gens de fred. M'he tornat a posar l'abric de gabardina i encar no he tingut necessitat del trajo groixut. Preparem per a demà vespre un "reveillon" chez Mme Bravais. M'he vist obligat a pagar part del xampany. Adeu. Ja sabeu que no vos oblida vostre

Marian


* Manuel Humbert i Esteve (Barcelona, 1890 - Cubelles, 1975) fou un pintor i dibuixant. Visqué gairebé tota la vida entre les ciutats de Barcelona i París, on exposà les seves obres amb regularitat. Humbert es va relacionar amb molts artistes, entre els quals cal destacar el pintor Amedeo Modigliani, qui li va fer un retrat pintat a l’oli.

** Josep de Togores i Llach (Cerdanyola, 1893 - Barcelona, 1970) va ser un pintor i dibuixant. A tretze anys va patir una meningitis i es queda sord, la qual cosa el portà a interessar-se per la pintura. Gràcies a una beca, el 1907 marxà a París, on va rebre l’impacte de l'obra de Paul Cézanne. De tornada a Barcelona, va ser acceptat com a membre de l'Agrupació Courbet, i un cop acabada la Primera Guerra Mundial marxà de nou a París. Durant els anys vint va entrar en contacte amb el grup surrealista i va obtenir cert reconeixement a Europa. El 1932, de nou a Barcelona, va establir relació amb Francesc Cambó. A partir d'aleshores la seva activitat artística es va reduir a la pintura de retrats de membres de l'alta societat catalana.

noms citats:

Clarà, germans

Duran i Tortajada, Miquel

Humbert, Manuel

Pérez Jorba, Joan

Togores, Josep de

________________

altres referències:

Agrupació Courbet

Ballets Russos

Derain, André

L'Instant

Massine, Léonide

Matisse, Henri

Picasso, Pablo

carta ref.espinal-1920-3
Espinal, Marian
Paris
14/01/1920
espinal-1920-3

M. Espinal a pares i germanes

Estimats pares i germanes: Ja he acabat la natura morta i avui he comprat una gran tela per a pintar-hi un "aprés dejeneur aux Bois de Bologne". Es un paisatge del bosc de Bolonia on a primer terme hi posaré cinc figures que acaben de fer una dinada.

Ahir vareig visitar a Ms. Levy. que estigué molt content de coneixem i m'encarregá mols recorts pel papà. Avui he visitat an en Togores i l'Humbert i tinc la satisfacció de comunicaros que aquest primer ja ha venut dos cuadros i varis dibuixos relativament a bon preu, havent trovat marxant que d'aqui a pocs dies ja li pasará una pensió. Estic invitat per diumenge a un the chez Ms. Plumet. Perdoneu vos escrigui en postal pro es que no tinc temps. La composició m'ocupa extraordimariament. Demà o demapassat vos escriuré lletra llarga sobre Paris, els cuadros i els marxants. Ara vos abraça vostre

Marian

noms citats:

Humbert, Manuel

Togores, Josep de

carta ref.espinal-1920-14
Espinal, Marian
Paris
16/02/1920
espinal-1920-14

M. Espinal a pares i germanes

Paris 16 Febrer 1920

Estimats pares i germanes: 

Vos participo que ha arribat a Paris en Joàn Gibert Camins, músic. Hi ve a estudiar per molt temps. Ara si que farem de la bona música. 

També he rebut letra d'en Ricart dient-me que divendres arriba. També una postal d'en Miró assabentan-me que a finals de mes encaixarem. 

Amb en Togores i l'Humbert farem una colla de catalans quiscun trevallant per la seva deria que fara bo de veurer. O i escullits puig que heu de sapiguer que aqui n'hi ha d'altres de catalans, pro sabeu, d'aquells de la "boemia" i poc ens hi fem. 

Amb en Gibert també ha arribat el distingit pintor, català també, en Mercadé, no el joier. Es dels nostres. 

En Miró diu que vos vindrà a veurer per a si voleu res.

Vet-aqui que estaba entusiasmat per a comprar-me una moto per aquest istiu que ve, puig que la necessitaré per Serdanyola des d'on podria anar a pintar el precios paisatge de Talga o l'esglesia i paisatges de St Cugat. Aprofitant el cami –em deia– amb 500 pts que'm té la mamà faràn 1200 fr més 700 del quadro del Fornells son 1900. pro he demanat catalegs de preus a varies cases i vet-aqui que la més barata val 3.500 frs equivalent a 1500 pts es una magnifica Peugeot de 3 caballs; puig pro noi no arribaría a la suma puig que sols tinc 1900 frs i amb lo que'm deu el Fornells a 2100.

El Dr de Guerin diu que'm faria molt bé un artefacte aixis puig que'm ranfortiría i inclús em faria més valent i que fins influeix en el caràcter fent-lo devenir ferm i que dels meus ulls se'n anirien més depressa les pampallugues. Això –diu– espero dir-ho al vostre pare quant vingui i que el doctor que vos recomanà que perque [jo] era nervios no'm convenien estros d'aquesta mena, diu que no es fácil que arribi a eminencia i que dat lo covart que soc que no hi ha por de que corri massa ni de que m'hi trenqui el cap.

Jo estic una mica costipat de nas, espero passarà aviat i (en cas de que'm suvencioneu per la moto) estic disposat a deixar-me fer l'operació al nas, pro aqui París. 

Bé, molts records a tothom que pregunti per mi. 

Estic veient que lo d'Espanya s'embrolla molt. El doctor espera que el papà vingui per a donar-li qualque consell. Suposo esteu bé com vos desit-jo. 

Rebeu una abraçada de voste fill i germà 

Marián

noms citats:

Gibert, Joan

Humbert, Manuel

Mercadé, Lluís

Miró, Joan

Ricart, EC

Togores, Josep de

carta ref.ricart-1920-2
Ricart, EC
Vilanova
13/07/1920
ricart-1920-2

E.C. Ricart a M. Espinal

Masia En Parellada

13 - VII - 1920 

An en Marià d'A. Espinal                                

fill adoptiu de Serdanyonópolis 

Estimat amic.

¿Que't passa que no m'escrius? ¿La tens, oi, una carta meva en la que't deia que la que'm vas dirigir a Paris vaig rebre-la a l'endemá d'arribar al poble nadiu?

¿Que fas; pintes gaire?

Jo també — dematí i tarde —  i vaig gravant els tràgics epissodis de l'España tràgica de Carmen, que creu que's una tragedia per un en prou feines ha passat de l'Ebre.

Molt be l'article Pujols* al Vell i Nou. Et felicito per le venta ¡sempre plou sobre mullat! Jo, pobre de mi, també he venut a l'Exposició: aquell bodegonet de la cindria i el cantiret de cristall. Res, una mesquinesa; tres-centes palomes. 

No he anat encare a Barcelona ni ganes tinc d'arribar-hi mentres no refresqui mes. Potser vagi a Madrid d'aqui un mes amb el meu germà que's proposa fer una excursioneta amb cotxe per aquelles terres. La calor m'esvera. Jo no vull passar mes temps sense embabiacar-me al M. del Prat i Toledo i l'Escorial. M'ho imagino de lo bo del mon. 

En Mercadé encare no te taller. 

En Plà va fent. Deu haver deixat la mansarda de rue Nt. Dame des Victoires perque l'Hotel de Rouen ja es a ca'n Pistrans i d'aqui poc hi haurà una banca o casa de cambi. Una casa de cambi obliga a un cambi de casa. 

En Kim no'm contesta i res se d'ell. L'Ynglada m'envià un petit "bouquin" que m'ofereix i en el que hi han uns boixos sencills, ignocents i barbars caracteristiques de l'imatgeria popular catalana. A Paris darrerament vaig trovar unes estampes epinalenques delicioses i mes auques. D'en Miró res en sé. Penso que deu esser en ple arid camp de Tarragona, pintant amb pincells finisims de pel de marta. 

L'Humbert estava mes trempat que un xinxol. En Garriga** comprant sempre ¿ja t'en devies enterar de la compra de uns cent Sunyer? Es important l'estok pero hi ha molta palla. En "Rafles o el ladron elegante" criticant i fent cases. Acabo de llegir la crítica a Vell i Nou de l'obra d'un escultor per mi, adotzenat que's diu Otero

¿Que ens veurem, o que? ¿I en Benet en quins mars navega? Molts recorts quan el vegis. 

Ben afectuosos també al teus pares i germanes.

Sempre ben cordialment 

L'Enric - Cristófol. 


* Francesc Pujols i Morgades (Barcelona, 1882 - Martorell, 1962) fou un escriptor i filòsof i un dels fundadors de Les Arts i els Artistes i del setmanari Papitu, del qual n'acabaria sent el director. Va escriure diferents peces teatrals i el llibre Concepte General de la Ciència Catalana, en el qual defensa l'existència d'un corrent filosòfic pròpiament català, iniciat per Ramon Llull i continuat per Ramon Sibiuda. Salvador Dalí sempre el va considerar un dels seus màxims referents. En l’article que l'autor de la carta esmenta (Artistes que han canviat en l'exposició d'enguany), Pujols parla de la pintura d’Espinal.

** Lluís Garriga Roig (Barcelona, 1880 - París, 1939) fou un col·leccionista d’art. (més informació)

 

 

noms citats:

Benet, Rafael

Borralleras, Quim

Garriga, Lluís

Humbert, Manuel

Mercadé, Lluís

Miró, Joan

Otero, Jaume

Pla, Josep

Pujols, Francesc

Rafols, Josep F.

Sunyer, Joaquim

Ynglada, Pere

________________

altres referències:

Carmen

Vell i Nou

carta ref.miro-1920-2
Miró, Joan
Montroig
01/08/1920
miro-1920-2

Joan Miró a M. Espinal

Amic Espinal: Com va l'estiu? Has començat ja l'arrencada de treball i acabat ja el taller?

Jo treballo molt ara estic acabant una tela important que n'estic molt content. Després d'aquesta ting apunts i dibuixos preparatoris per dos teles molt grosses que ting pensades i que començaré desseguida. Entremitg d'aquestes coses importants faig alguna coseta petita per distreure'm i no fatiga'm.

Cal fer quelcom més de una noteta, fina i lleugera.

Avui he rebut una carta il·lustrada que des de Paris m'envien En Mercadé i l'Humbert. En Mercadé ara deu haver arrivat ja a Barna disposat a passar-hi l'agost; ha trobat una chambre a la rue N. D des Champs que li serveix de taller, que segueix essent molt difícil de trobar. Es una carta molt rigolo, records il·lustrats de rendez-vous, lapins, blondes, chambres (final gloriós). Un dibuix de la Tour Eiffel i de la Gran Roda m'he enternit veient-ho.

Si vas a veure En Ricart estaré molt content de que us arriveu per aquí, escriviu-m'ho i jo us enteraré de la millor manera que us podem arreglar per venir. Amb vosaltres podria venir també Mn. Garriga que es un home molt aixerit. Digali i poseu-se d'acord amb ell. Digali també que jo li escrituré qualsevol día, i que el saludo.

Els meus millors records per la teva familia, i tu disposa de ton afm. amic.

Joan Miró

Mas Miró

Montroig (P. Tarragona)

1 agost 1920

noms citats:

Humbert, Manuel

Mercadé, Lluís

Ricart, EC

 

________________

altres referències:

Garriga, Mn.

carta ref.ricart-1920-3
Ricart, EC
Paris
29/11/1920
ricart-1920-3

E.C. Ricart a M. Espinal

Paris - 29 - XI - 1920

Hauries d'encriure a l'amic Espinal, li hauries d'escriure;  cada dia aixó pensava. 

En fi, tu ja sabs com s'escorra el temps aqui i no cal que pretengui excusar-me. 

Ara arribo de La Rotonde: La ronyosa gabia que tanca aquest pudriment internacional de pipes i melenas. Cada dia hi vaig i cada dia m'explico menys el perqué. La penya s'ha reduit; Sala,* Mercadé i en [Josep] Plà** de tart en tart. Aixi que pugui els tralladaré (vegi's La Revista) a qualque altre cafè tranquil i on no s'hi vegin tant els microbis fent de les seves. ¡Si això es l'hivern me'n ric de la primavera!  Treballo: completo la Carmen de La Sirène

¿Ja ho sabs que exposo a cé'n Dalmò [Galeries Dalmau]? Si, ves-hi i si tens a mà un d'aquells parents mil·lionaris*** porta-li. Dibuixos sense importancia i que no tienen nada de particular com diria R. Dario si no fos mort. 

Aquestes ratlles son solsament perque vegis que'm recordo dels amics d'allí baix. I serveixi de preludi d'una de ben extensa i detallada que't dedicaré aixis que disposi de mes temps. Tu no'm paguis amb la mateixa moneda i escriu-me. 

Fabian [de Castro], molt envellit; apesarat. Devia creure fer l'oro i el moro quan la exposició i es veu que li ha sortit el tret per la culata.

L'Humbert a Barcelona. 

En Mercadé, animat i aprofitant el temps sempre en el talleret simpatic de Notre Dame des Champs.

En Sala, gras i rodò com un matò i fent moltes peles.

Jo, ja ho veus; per ara a la Rue Del hambre,**** pero un jour viendrà que t'oferiré el domicili potser a la Rue ………. de la Monnaie

Recorts a la teva familia. 

Teu invariable 

l'Enric.C Ricart 


* Rafael Sala (Vilanova i la Geltrú, 1891 - Pasadena, 1927) fou un pintor i membre de l'Agrupació Courbet. Juntament amb el seu amic E.C. Ricart va fundar la revista d'avantguarda Themis. El 1919 marxà a Nova York, on es va relacionar amb Torres García i va conèixer a Marcel Duchamp, el qual va convèncer a la col·leccionista Katherine S. Dreier perquè adquirís una obra seva per a la Societé Anonyme, el fons d'art que anys més tard esdevindria la base de les col·leccions del futur MoMA.

** Josep Pla i Casadevall (Palafrugell, 1897 - Llofriu, 1981) fou un escriptor i periodista i figura eminent de la literatura catalana. Pla va coincidir amb Ricart a París, amb qui va establir una estreta relació d'amistat.

*** Referència a Francisco Salvans, cosí de la mare d’Espinal. Francisco Salvans Armengol (Terrassa, 1875 - 1936) va ser un industrial i polític. Després de formar-se a la Société Alsacienne de Constructions Mecàniques de Mulhouse, es va incorporar a l'empresa familiar Salvans Germans, Ponsà i Saus. Aviat es va convertir en un membre destacat de la vida econòmica i cultural de Terrassa. El 1925 va encarregar a Marian Espinal la direcció del projecte de disseny, construcció i decoració de la seva casa d’estiueig a Matadepera, un palauet conegut amb el nom de Torre Salvans.

**** L'autor de la carta ironitza amb la Rue Delambre, probablement el carrer on es trobava el seu domicili parisenc.

 

noms citats:

Castro, Fabian de

Dalmau, Josep

Humbert, Manuel

Mercadé, Lluís

Pla, Josep

Sala, Rafael

________________

altres referències:

Galeries Dalmau

La Revista

La Rotonde

Éditions La Sirène

carta ref.togores-1932-1
Togores, Josep de
Barcelona
31/07/1932
togores-1932-1

Josep de Togores a M. Espinal

31 de Juliol 932

Barcelona

Amic Espinal

Et (...) novament per les fotografies, que no trobo estiguin tan malament com dius. L'Humbert m'en va donar algunes, fa uns 8 o 10 dies. 

Sí, caldria fer un nou apat á can Catá, i am dia de sol, pero no es necesari de fer un nou homenatge, a menys que no fos a algú de vosaltres que us el mereixeu tant com jo. Guardo un gratissim recort de les hores que vaig passar a Cerdanyola am la vostra companyia. 

No cal dir que si et desideixes a venir á veurem seras el benvingut. Crec que marxaré de Barcelona cap el 15 d'Agost pero tornaré al cap de 15 dies. 

Una estreta de mans del teu amic

Togores 

Putchet 50 baixos


https://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_de_Togores_i_Llach

noms citats:

Humbert, Manuel