MARIAN ESPINAL

[Pintor i col·leccionista]

EPISTOLARI (1915 -1965)

#cartes en les quals Josep Viladomat és citat.

data referència transcripció referències
carta ref.cabot-1926-2
Cabot, Just
Barcelona
03/03/1926
cabot-1926-2

Just Cabot a M. Espinal

Barcelona, 3 de març de 1926 

Molt senyor meu i distingit artista:

A en Joaquim Ventalló sembla que li agradaria molt venir diumenge vinent, dia 7, a dinar. A mi m'és igual aquest diumenge com un altre. Pensava pujar diumenge, i així vaig prometre-ho a en Viladomat l'altre dia que va estar aquí a veure l'Apa

Si a tu que no et ve bé aquest dia, escriu-ho amb temps perquè puguem suspendre els preparatius.

No cal que t'amoins gaire a compondre el menú: escudella, carn d'olla i una truita. Mentre hi hagi cafè i conyac (per al Ventalló aquest darrer), ja estarem satisfets. Ben mirat hauria de haver dit que només amb la teva companyia ja n'estem de satisfets; pero això ja ho saps de sobres. 

Tots bons? Me n'alegro. 

Fins diumenge? 

Vols res de Barcelona? 

Perdona la barra. 

Teu afm.

Just Cabot

noms citats:

Elias (Apa), Feliu

Ventalló, Joaquim

Viladomat, Josep

carta ref.cabot-1926-4
Cabot, Just
Barcelona
07/04/1926
cabot-1926-4

Just Cabot a M. Espinal

Barcelona, 7 d'abril 1926. 

Amic Espinal 

Fa molts dies que no ens hem vist i és hora que, almenys, t'escrigui, tot deixant per a algun diumenge una visita de tarda. Com que aquest diumenge no sé quin serà, ara et faré saber una cosa que em penso que t'agradarà. 

Potser has llegit a La Veu que un periodista havia donat al senyor del Río còpia d'una carta que un escriptor català resident a Berlín havia endreçat al baró de Viver,* la qual carta no fou llegida però sembla que parlava de la projectada destrucció de la Rambla i estava escrita en termes impublicables. A La Veu, naturalment, se la saben de memòria, aquesta carta, perquè l'han rebuda a hores d'ara quasi tots els diaris de Barcelona. Com que l'autor vol que es difongui i no és probable que la vegis impresa, aquí va. 

«Senyor Redactor Municipal de ....... Barcelona. 

Berlin. Charlottenburg - 21 de març de 1926. 

Distingit senyor. Trobarà adjunta còpia d'una carta que he tingut el deure d'adreçar als Srs. Barón de Viver i Francisco de P. Nebot.**

Com que és possible que els al·ludit senyors, amb la modèstia que els caracteritza, se la guardessin per ells, essent que aquesta carta està, naturalment, destinada a assolir el màxim de difusió compatible amb les circumstàncies, em permeto de trametre-li'n un exemplar que li estimaré faci circular entre les seves relacions-.

Aprofito l'avinentesa per oferir-li, amb l'expressió del meu agraïment, el testimoni de la meva distingida consideració. 

Eugeni Xammar» 

Naturalmente que, com que n'ha hagut d'escriure tantes, són còpies a màquina, però la firma és autògrafa del barrut d'en Xammar.*** Ara vet aquí la carta que cal que es difongui. 

«126, Kantstrasse - Berlin-Charlottenburg.

21 de març de 1926. 

Barón de Viver 

Francisco de P. Nebot. 

Segons sembla la Rambla de Barcelona serà feta malbé aviat i vostes seran els responsables d'aquest crim contra Catalunya i contra la catalanitat de Barcelona.

Res no pot oposar-se, ara com ara, a que es faci la voluntat de gentussa com vostès, lladres de camí ral, protegits per la llei i per la força. Però seria massa si a hores d'ara no hi hagués un català per dir-los-hi ço que tots els catalans dignes pensen de vostès. l aquest català independent seré jo. I els adreçaré l'únic insult del qual els botiflers són dignes: vostès, Barón de Viver i Francisco de P. Nebot, són dos fills de puta.

No tinc motiu per suposar que vostès, personalment, representin res més que el màxim de la covardia i de la baixesa. Però si per atzar hi hagués en aquesta apreciació una milionesima d'error, no facin compliments. Facin-me saber, si són servits, quan seran a Berlín, a París, a Suïssa, i podran tenir el gust de sentir-se dir fills de puta a la cara.» 

I res més. El pretext és fluix, i en Xammar n'ha deixat escapar de millors, però el cas es dir-los-ho i no amb un anònim, sinó firmant i posant-hi l'adreça. 

Fins a la pròxima vegada que ens veiem, saluda a la teva senyora i tot desitjant que la teva descendència actual i futura vagi com millor i més bé pugui etc etc el teu amic

Just Cabot 

P.S. 

He rebut una patriòtica postal del Viladomat, més ben dit, n'he rebut tres, dos de les quals he de repartir. Eren els retrats de tres dels heroics aviadors.**** Que potser tu has rebut el retrat del quart? Adéu. 

C. 


* Darius Romeu i Freixa (1886 - 1970), segon baró de Viver, fou regidor del Consistori Municipal barceloní l'any 1920. El 1924, durant el règim dictatorial de Primo de Rivera, va assumir la conselleria de Cultura de la Mancomunitat, institució a la qual va ajudar a dissoldre. Va ser alcalde de Barcelona entre 1925 i 1929. Durant el seu mandat va impulsar projectes urbanístics de gran importància, com bé poden ser la prolongació de l'avinguda Diagonal fins a Esplugues, la urbanització de la plaça Catalunya, l'inici de la zona franca del port, la primera campanya contra el barraquisme, la cobertura de la via fèrria del carrer Balmes o la seva intervenció en l'Exposició Internacional de l'any 1929, per la qual fou agraciat per Alfons XIII amb la grandesa d'Espanya.

** Francesc de Paula Nebot i Torrens (Barcelona, 1883 - 1965) fou catedràtic de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, director de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona i tinent d'alcalde d'Obres Públiques de l'Ajuntament de Barcelona. Mentre exercia el càrrec municipal va dur a terme el projecte de la plaça Catalunya (1924-1926). També va ser l'autor, juntament amb Eusebi Bona (1919-1924), de la remodelació del Palau Reial de Pedralbes, i va projectar, entre altres edificis, el cinema Coliseum (1922-1923) i la façana de l'edifici de la Telefònica.

*** Eugeni Xammar i Puigventós (Barcelona, 1888 - l'Ametlla del Vallès, 1973) fou un periodista, diplomàtic de carrera, que visqué gran part de la seva vida fora de Catalunya treballant com a corresponsal a Europa durant els anys de la Primera i la Segona Guerra Mundial i també a Buenos Aires, París, Madrid, Londres, Berlín, Washington o Ginebra. Va col·laborar a La Publicitat, La Veu de Catalunya o Mirador, però també en medis sud-americans i en el diari madrileny Ahora. Es va mostrar molt crític amb tots aquells que, tot i compartir les seves idees liberals, no van mostrar una clara bel·ligerància amb el règim de Franco, en especial amb els intel·lectuals que col·laboraven en la revista Destino, malgrat ser una publicació que es presentava com a un referent liberal, catalanista i democràtic de l’època.

****Cabot es refereix a La Esquadrilla Elcano. Pilotada pels militars Eduardo González Gallarza (1898-1986), Joaquín Loriga Taboada (1895-1927) i Rafael Martínez Estévez, va partir de l'aeròdrom de Cuatro Vientos de Madrid el 5 d'abril de 1926. El 13 de maig de 1926 va arribar a Manila tan sols un dels tres avions, el pilotat per Gallarza i Loriga, després d’haver recorregut 17.100 km en 106 hores i 15 minuts de vol.

noms citats:

Baró de Viver

Nebot, Francisco de P.

Del Rio 

Viladomat, Josep

Xammar, Eugeni

________________

altres referències:

La Veu de Catalunya

carta ref.cabot-1926-5
Cabot, Just
Barcelona
12/04/1926
cabot-1926-5

Just Cabot a M. Espinal

Barcelona, 12 - IV - 1926 

Amic Espinal: 

Rebuda la teva carta. El Ventalló i jo que l'hem llegida t'adrecem la més cordial enhorabona perquè l'accident del Peugeot no ha malmès la teva integritat física (encara que t'hagi malmès l'econòmica). 

Hi ha notícies fresques d'avui mateix que cal que sàpigues. Aquest matí ha estat detingut en Rafael Benet. No se sap per què exactament, pero puc dar-te l'explicació més versemblant.

Dimecres a la nit fou detingut en Miquel Ferrer propietari (encara que no hagi pagat) de la Llibreria Italiana. Era un dels caps més visibles de l'organització i feia cosa d'un any que estava reclamat per l'autoritat militar. Però ell tan tranquil. Té feina per estona perquè està complicat de totes les complicacions d'aquests temps. L'endemà matí feren un registre, amb resultats positius, a la Llibreria Italiana. Hi trobaren abundància de publicacions clandestines, cartes, documents —demana. Res, per a la policia, un bon servei. A més a més en la dita llibreria hi havia tot sovint cada reunió que, junt amb les altres coses a dalt dites, el més estrany del cas és que hagin tardat tant a fer aquesta detenció. La feina va ser per als Maragall i l'Editorial Barcino, puix que l'ordre de clausura anava per la botiga del nº 3 del carrer Petritxol. Maragall i Barcino segueixen oberts.

A proposit d'això. Fa cosa d'un mes, un tal Sánchez Mazas,* que escriu animalades des d'Itàlia a l'ABC, estava tot indignat amb l'Ettore de Zuani (un professor de l'Escola Italiana que viu a Barcelona) per les coses antiespanyoles que escrivia en periòdics feixistes d'Italia. I el tal Sánchez —després de dir que ell a Gènova havia parlat amb en Carner** quan hi era de vicecònsol i de pintar-lo com un fervent espanyolista (com se'l devia rifar de cap a peus !)— assenyalava la Llibreria Italiana com un focus de separatisme actiu i conspiració. Si aquesta fama, justa per altra banda, havia arribat a Itàlia i d'aquí a Madrid, encara no havia arribat al Passeig d'Isabel II. 

El Ferrer ha estat un ase, un ASE, no sols per no haver guillat abans, havent pogut fer-ho de sobres, sinó perquè és molt fàcil que tenint tot allò a la botiga hagi compromès una colla de gent, entre la qual en R. Benet, director, com saps, de La Ciutat i la Casa. Almenys així fa pensar-ho. 

Amés a més d'altres registres, ahir se'n féu un a casa seva. Li trobaren fulles i segells, segons es diu, però no l'han detingut fins al matí d'avui.

A les 10 tocades el Ventalló corria per agafar un tramvia a la Pl. de la Universitat i l'ha vist esperant-se, amb dos tipus al darrera i s'ha pensat que fossin policies i no li ha dit res. Han pujat al mateix tramvia. En Benet ha entrat a asseure's i els dos policies i en Ventalló s'han quedat a la plataforma del darrera. Potser si hi hagués hagut lloc en Ventalló hauria entrat a parlar amb ell —perquè no estava segur que en Benet anés detingut— i a hores d'ara potser també estaria tancat.

Circula el rumor que en Viladomat ja ha tornat de Madrid.

Us he de pujar a veure pero no sé quan, perquè aquest mes no m'hi veig de cap ull de feina i els diumenges clapo per tota la setmana. 

No sé si coneixes un tal Artigas, arquitecte, que viu a Pedralbes. Havia estat regidor del directori. També ha estat detingut, perquè segons diuen tenia un retrat del primo* amb un rètol que deia: "El hombre que faltó a su palabra", penjat al despatx. 

Adéu, que també són les 12 i pieu

Molts records a tothom i fins que ens veiem. 

T. a. 

Just Cabot 

P.S. 

Semblen esvaïts els temors d'una junta esquirol al ‘Ateneu

Un consell:

Avans que en Dalmau us mati per allò de l'exposició, feu-lo agafar. 

Una promesa

Quan vingui et pujaré llibres.


* Rafael Sánchez Mazas (Coria, 1894 - Madrid, 1966) fou un escriptor i membre fundador de Falange Española. El 1929 va ser conseller de Primo de Rivera, i acabada la guerra civil va ser ministre sense cartera en el govern de Franco. Un any més tard va renunciar al càrrec per pròpia iniciativa. Entre les seves novel·les cal destacar La vida nueva de Pedrito de Andía i Rosa Krüger.

** Josep Carner i Puig-Oriol (Barcelona, 1884 - Brussel·les 1970), fou un poeta, periodista, autor de teatre i traductor, considerat el màxim representant de la poesia del Noucentisme. A través dels seus articles publicats a La Veu va contribuir a la renovació de l'estil del periodisme literari i polític. El 1921 va ingressar a la carrera diplomàtica i marxà a Gènova per actuar com a vicecònsol d'Espanya. També va exercir càrrecs a San José, Le Havre, Hendaia, Beirut, Brussel·les i París. Durant la guerra civil es mantingué fidel a la República i en acabar la contesa va iniciar el camí de l'exili, que només va trencar el 1970, durant una visita fugaç a Barcelona.

*** Primo de Rivera.

noms citats:

Artigas Albertí, Vicenç

Benet, Rafael

Carner, Josep

Dalmau, Josep

Ferrer, Miquel

Primo de Rivera

Sánchez Mazas, Rafael

Ventalló, Joaquim

Viladomat, Josep

Zuani, Ettore de

________________

altres referències:

ABC

Ateneu

Editorial Barcino

La ciutat i la casa

Llibreria Italiana

Maragall

 

carta ref.cabot-1926-7
Cabot, Just
Barcelona
09/09/1926
cabot-1926-7

Just Cabot a M. Espinal

Barcelona, 9 setembre 1926 

Il·lustre artista i caríssim amic 

Diumenge vinent, dia 12, el Viladomat i jo tenim pensat de venir-te a veure, amb l'esperança que ens vingis a buscar a l'estació amb el Fiat. Tot aixó ho varem pensar de memòria, sense una guia de ferrocarrils a la mà. Un cop consultada aquesta, he vist que el tren que surt de Barcelona a les 5 del matí arriba a dos quarts de 8. Tanmateix és massa aviat. Li proposaré d'agafar el que surt a les 8 i arriba a Blanes a les 10 i 9 minuts. T'esperarem des d'aquesta hora en aquella taverna que hi ha tocant a l'estació (no vindrà ďun quart.) Així ni tu ni nosaltres no ens haurem de llevar tan indecentment aviat.

Perquè la "gorra" no et sigui tan pesada, si el Viladomat té èxit en la seva anada de demà a Terrassa, et portarà "pasta".

Si t'hem de fer nosa, encara tens temps d'avisar-nos perquè interrompem el viatge.

Amb les més reverents salutacions a la teva senyora i un petó a les nanes.

T. Afm.

Just Cabot


Imatge del Fiat al qual fa referència Just Cabot. La nena és l'Adelaida Espinal, la filla gran del pintor.

noms citats:

Viladomat, Josep

carta ref.masvila-1926-2
Masriera (Masvila), Frederic
Barcelona
11/12/1926
masvila-1926-2

Masvila a M. Espinal

Barcelona - 11-Dbre - 1926 

Car amic Espinal;

En primer lloc, rebeu el meu salud afectuós i el desitj de que a casa vostra hi regni l'alegria mes gran, produida per l'esclat mes espléndit de salut excelentíssima.

Nosaltres G. a D. seguim forsa be, doncs, qualque costipat sens importancia de la mainada, no s'ha pas de catalogar en l'inventari dels mals.

Y are, passant al veritable objecte de les presents ratlles, vos diré que, apropant-se la data de la meva exposició, i procedint desde ara á enmarcar els dibuixos, n'he fet encarregar a la casa Renart que com sabeu ho fa molt be, i donará al conjunt dels dibuixos una certa uniformitat que crec molt necessaria al bon efecte de la sala.

Com que vos me diguereu que pensaveu enmarcar el vostre retrat, amb una motllura de casa Veciana, vos escric, perqué me contesteu si es que ho voleu aixís o be no vos fa res que l'enmarqui la casa Renart junt amb els altres.

Espero la vostra resposta.

Al taller (P San Joan, 133) hi soc tots els dimarts, dijous i dissabtes al matí

Amb els afectuosos recorts de tots els de casa per vostra familia, es despedeix amb recorts també per Viladomat (que vigili aquestos dies el diari que's publicarán aviat les bases per el monument á Sant Francesc) vostre amic que estreny vostre ma

Frederic Masriera

noms citats:

Viladomat, Josep

________________

altres referències:

Sala Renart

carta ref.cabot-1927-1
Cabot, Just
Barcelona
21/03/1927
cabot-1927-1

Just Cabot a M. Espinal

Barcelona, 21 - III - 27

Amic Espinal:

De part d'en Junoy,* tan aviat com puguis, si pot ser demà millor que demà passat, envia'm a la impremta fotos de les teves obres. Dic fotos perquè en Junoy només en vol publicar una, però triada entre algunes. El quadro que a ell li agradaria més de publicar és l'interior amb les teves dona i germana.**

Això és el que corre més pressa, ja que els gravats necessiten dies per assecar-se i la revista fa de mal enquadernar si encara són molls.

Igualment m'ha encarit que et demanés ninotets per a peus de pàgina,*** com els d'En Sunyer i en Ricart que hauràs vist.

Em posaràs als peus de la teva senyora (fórmula Pujols).

Ton afm.

Just Cabot

A la nit veuré el Viladomat a l'Or del Rhin


* Josep Maria Junoy i Muns (Barcelona, 1887 - 1955) fou un periodista, poeta i dibuixant. Intel·lectual catòlic, va editar les obres de Chesterton traduïdes al català. En el camp literari va ajudar a introduir a Catalunya l'avantguarda europea a través de la revista Trossos, de la qual en va se el director entre 1916 i 1917. Junoy és conegut com a autor del cal·ligrama Oda a Guynemer (1917). Considerat el primer cal·ligrama en llengua catalana, el poema mostra els trets característics de la primera avantguarda a Catalunya, quan la poesia fusionava la forma cubista amb les idees futuristes.

** A propòsit de l'exposició d'Espinal a la Sala Parés, Cabot va escriure una ressenya a La Nova Revista del mes d'abril de 1927, una versió manuscrita de la qual es pot llegir a la carta cabot-1927-2. Aquell número també va incloure la reproducció del quadre al qual Cabot fa esment i que aquí reproduïm.

*** Dels ninotets per a peus de pàgina, Espinal en va fer amb tota seguretat més d'un. De publicats, però, només hem sabut trobat el que figura a La Nova Revista, Vol. III, núm. 2, p. 23

noms citats:

Junoy, Josep Mª

Pujols, Francesc

Ricart, EC

Sunyer, Joaquim

Viladomat, Josep

________________

altres referències:

La Nova Revista

Wagner

carta ref.cabot-1927-3
Cabot, Just
Barcelona
23/08/1927
cabot-1927-3

Just Cabot a M. Espinal

Barcelona, 23-25 - VIII - 27 

Amic Espinal 

Com que no tenia res per llegir al tren, vaig pensar que la millor solució fóra dormir, però no vaig poder aconseguir-ho. I com veuràs si tens paciència, m'hauria anat d'allò més bé. 

A l'Ateneu vaig veure el Moraguetes,* granellut com mai i fins feia pudor (això ja m'ho havia avisat en Serra, pero jo no l'havia sentida mai). Dar-li el "feix de records" de l'Anneta Bou i posar-se "ximple" va ser tot u. Va dir-me que el mes vinent, per allà la Mercè, vindrà a Tossa, i que si jo hi tornava abans, que donés dos feixos de records a l'Anneta (son paraules d'ell), per més expressivitat, "li fiqués mà". Com que jo encara tardaré alguns dies a venir, et transmeto els encàrrecs. El primer és de fàcil complir; el segon, com que el fas per delegació, millor dit per subdelegació, no faltaràs als teus deures de casat i pare de família (*). 

(*) aquesta opinió no m'atreviria a defensar-la massa. Es una qüestió en la qual el vot decisiu el té la Maria. A més a més, faltaria saber l'opinió de l'Anneta, que em sembla que no la dissimularia gaire. 

_______________________

Ara, tot és que ella hi consenti. Ja t'arreglaràs. Jo, la veritat, no gosaria, ni el Moraguetes tampoc, perquè si ho provés estic segur que veuríem per la sorra tot un assortit de "pièces dettachées pour Moraguetes", com diuen els catàlegs. 

Sortint de l'Ateneu, vaig trobar els següents senyors, tots junts: Ragasol, Sagarra, Ventalló, Armengou, Planas** (souteneur) i un germà gran (persona decent) d'aquest. La conversa va ser tan interessant i apassionada, que es va acabar a quarts de sis, amb claror de dia. Com que és molt llarga, ho deixo per ľúltim. Llavors vaig pensar que podia anar-me'n a Cerdanyola, i així vaig fer-ho, però no tenia tren fins a les 8 i 12, i vaig anar al parc a llegir La Publi. A Cerdanyola vaig dormir un parell d' hores i altra vegada a Barcelona  — i a ľestació, el Viladomat que anava amunt. Ens aturem i surt en Lena que venia al mateix tren que jo i no ens havíem vist. 

En Viladomat va arribar a les sis del matí a Cerdanyola, sense adormir-se, i encara va fer menjar pols a un[s] 10 Citroën. Li acabaven de fer un encàrrec per Manlleu: una commemoració del bisbe Aguilar, fill d'aqueix poble, no hi cabia de content i el vaig deturar en sec:

–menys auto i més taller. 

L'Oscar es va alegrar molt d'aquesta interrupció i vam començar l'ofensiva. El Viladomat vinga dir que només treia l'auto els diumenges... (sinó que es veu que per ell cada dia deu ser diumenge), etc, etc.

Ah, no me'n recordava. Arribant a Cerdanyola, a aquella hora del matí, es va adonar que havia fet el viatge a Tossa i tornava amb el suport de la molla trencat. Aquest noi ens pendrà mal. En Lena desitja que esclafi el cotxe i així, no tenint pessetes per una reparació important, l'haurà d'arraconar fins que tingui algun encàrrec llest i cobrat. 

He vist en Llor. L'han d'operar aviat; havia estat operat d'hèrnia i se li ha reproduit. Si li és possible vindrà a passar la convalescència a Tossa. Diu que ja t'escriurà. 

He estar a casa l'Elias. Una menuda molt sana i bonica, que es dirà Mercè. Tot va anar bé, sinó que va durar molt. M'han explicat una cosa del Rebull*** que m'ha fet molta gràcia. El van veure i van parlar i, és clar, ja se sap de què es parla amb preferencia a casa d'una partera. En Rebull, parlant de l'embaràs de la seva diguem-ne dona va dir que l'embaràs li havia durat, mireu si és curios, "nou mesos menys dues hores". El record de la precisió! Ves a saber si un home tan desordenat en totes les seves coses, porta un dietaria exacte de la seva vida matrimonial.

I prou per avui.

Saluda a la teva senyora, petons a les nanes i molts records a les sirenes de Tossa i al metge Font.

Fins a la vista.

Just Cabot 

P.S.

Pots desmentir formalment allò de la compra de La Publi pel P. Miquel d'Esplugues, i pel P. Vallet. S.J.,**** com també es rumoreja. 

Allò de la conversa amb en Sagarra etc. no val la pena d'explicar-ho llargament. El punt central dels sermons fou: digues si quan algú ens digui que ets m…. li hem de trencar la cara o bé hem de deixar-te de saludar. Sembla que li va fer bastant d'efecte. No sabem, però, si durarà ni què farà.


* Rafael Moragas i Maseras (Barcelona, 1883 - Estrasburg, 1966) fou un escriptor, periodista, crític musical i uns dels fundadors de l'Associació Wagneriana de Barcelona. Va escriure a La Publicitat, Pèl & Ploma i Papitu. Entre 1912 i 1939 va exercir com a director artístic del Gran Teatre del Liceu i va ser l'autor de diferents decorats i escenografies per a obres de Wagner. El 1939 es va exiliar a França.

** Eduard Ragasol i Sarrà (Caldes de Montbui, 1901 - Mèxic, 1962) fou un advocat i polític. Milità a Acció Catalana, formació amb la qual va concórrer a les eleccions generals espanyoles de 1936 dins el Front d'Esquerres, sent-ne elegit diputat. El 1939 s'exilià a França i el 1947 va traslladar la seva residència a Mèxic.

Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau (Barcelona, 1894 - 1961) fou un poeta, novel·lista, dramaturg, periodista i traductor. Va ser membre de l'Institut d'Estudis Catalans i de la Reial Acadèmia de Bones Lletres. Va traduir al català La Divina Comèdia i vint-i-vuit obres de Shakespeare. Entre les seves obres, algunes de les quals van arribar a ser molt populars, cal esmentar les peces teatrals El cafè de la Marina o La ferida lluminosa i la novel·la Vida privada.

Josep Maria Planes i Martí (Manresa, 1907 - Barcelona,1936) fou un periodista, dramaturg i traductor. Després d'haver-se iniciat com a periodista en diferents publicacions locals, va fer el salt col·laborant a La Nau, Mirador i La Publicitat. Fou director de la revista satírica El Be Negre i autor dels reculls de cròniques Nits de Barcelona i Gàngsters de Barcelona, en els quals denunciava les connexions de la FAI amb la delinqüència comuna. En esclatar la guerra, fou detingut i assassinat per un escamot de la FAI.

*** Joan Rebull Torroja (Reus,1899 - Barcelona, 1981) fou un escultor. La seva escultura, en la qual les seves figures manifesten un hieratisme que tanmateix no els resta vitalitat, va anar oscil·lant des d’un classicisme arrelat en el noucentisme cap a un simbolisme al·legòric.

**** Miquel d'Esplugues és el nom religiós que va adoptar l'escriptor i frare caputxí Pere Campreciós i Bosch (Esplugues de Llobregat, 1870 - Barcelona, 1934). El 1907 va fundar i dirigir la revista Estudis Franciscans. Persona de confiança de Francesc Cambó, va exercir la seva influència sobre els cercles propers a la Lliga Regionalista.

Francesc de Paula Vallet (Barcelona,1883 - Madrid, 1947) fou un sacerdot jesuïta, ordenat per l'arquebisbe Vidal i Barraquer, conegut pels seus exercicis espirituals per a homes. El 1928 deixà la Companyia de Jesús i funda la comunitat de Cooperadores Parroquiales de Cristo Rey, la seu de la qual seria traslladada a Pozuelo de Alarcón el 1945.

noms citats:

Armengou, Ignasi

Elias (Apa), Feliu

Lena, Oscar

Llor, Miquel

Moragas, Rafael

Planas

Rebull, Joan

Ragasol, Eduard

Sagarra, Josep Mª

Serra, Joan

Ventalló, Joaquim

Viladomat, Josep

 

 

________________

altres referències:

L'Ateneu

Bisbe Aguilar

La Publicitat

carta ref.cabot-1927-5
Cabot, Just
Barcelona
28/09/1927
cabot-1927-5

Just Cabot a M. Espinal

Barcelona 28 setembre 1927 

Amic Espinal 

T'hauria d'haver escrit més aviat, encara que només fos per quedar bé. Però se m'ha girat molta feina pel cantó de Calella i he hagut de fer-hi una colla de viatges i em sembla, però, que ja s'està acabant. Com és natural, hi he vist en Serra, que a penes ha pintat res, no sé si una sola tela i encara m'agradaria veure-la. A l'hivern perquè està malalt i a l'estiu perquè es dona a la diversió, a la vagància i a alegrar-se tant sovint com pot (sobretot havent-hi qui paga el xampany), fa tan poca feina com pot.

El Rebull ha estat uns dies a Barcelona, a cobrar de l'Ajuntament i a firmar la contracta. Està d'allò més content. En Viladomat ha reprès el treball amb força empenta, segons sembla. Ja li convenia. En Carles sembla que no s'ha tornat boig, com un fals rumor volia fer creure. Segurament van ensumar la veritat: era una especulació. 

La temporada està molt avançada i em sembla que no podré tornar a Tossa i em sap molt de greu. És tan lluny que l'escapada ha de ser de més d'un dia. Tenia intenció de venir per la Mercè, però era indispensable que passés aquelles festes a Calella per un afer que ja t'explicaré qualsevol dia. I com que em penso que aviat deuràs acabar la "villégiature", ja ens veurem a Barcelona o a Sandanyola.

El 8 del mes vinent s'inaugura el Saló de Tardor. Ja t'hi deuen haver invitat, em penso. 

Noi, no passa res; això de l'estiu és mortal. Els safaretxos s'armen a les colònies (i són safaretxos que no ens interessen) i a Barcelona no es parla de res, ni de la pròxima (???) caiguda del Directori,* que segons notícies de Madrid no pot tardar gaire. 

I, parlant de coses que em deies en la teva darrera lletra, no vaig trobar que les sirenes de Tossa duguessin les faldilles excessivament llargues. Per mi, ja se les poden anar escurçant tant com vulguin, encara que no em sigui possible fruir gaire sovint de l'espectacle. Però pensant que hi ha amics meus que tenen aquesta sort ja estic content.

Ja deu haver vingut el Moraguetes per aquí dalt, tan "volcànic" com sempre (volcànic de cor quan pensa, li parlen o veu l'Anneta Bou i volcànic de cutis tota la vida). Estic convençut que els seus grans segueixen la llei, que ens explicaven a classe de física, dels vasos comunicants, i quan se li'n buida un, un altre se li n'omple. En fi, ja s'ho farà. Que no badi, que ja té algun any i si aviat se li produeixen les arrugues de la vellesa, entre aquestes i els grans el relleu de la seva pell serà bo per emmotllar amb destí al museu anatòmic del Clínic. (Com comprendràs, si l'al·ludit volta per Tossa, aquest tros de carta no li interessa gens, més ben dit, no m'interessa a mi que el conegui, perquè encara que ell faci broma dient-se lleig, no es pas la mateixa cosa dir-s'ho un mateix o que li ho digui un altre, sobretot si aquest, com jo, no és ni de lluny cap Apol - ni ganes; que ases que fórem, mare de déu! 

Em penso que se'm gira molta feina des del mes entrant. D'aquí un parell de dies és llançada a l'aigua La Nau, i només he parlat dos minuts escassos amb el patró Rovira i Virgili,** temps curt i en la seva major part esmerçat en la presentació (quins crits! ja saps que és sord). Sé vagament, per rumors que no arriben ni tan solament a oficiosos, que he de fer un article per setmana, parlant del que vulgui; la crítica d'art quan hi hagi de què, amb intervius amb pintors (pots comptar quines bestieses diran la majoria, quines teories més genials que descobriré i les que m'hauré d'inventar per fer-los aparèixer com a mitjanament intel·ligents!). Em sembla que si no m'expliquen aventures de taller i models .. però això no convindrà a La Nau. A més a més com que l'Esport Català es refon amb La Nau, els diumenges farem motorisme i remarques, perquè no sé quin dimoni de fama he agafat que se'm creu indispensable quan és qüestió de posar mala bava a les coses. 

Doncs mira, és un dir-t'ho a tu. Hi ha molta gent que pot saber bé de què va, convençuda que si en Brunet i jo hem estat cridats amb tots els honors a La Nau és per aquesta fama, i com que dèiem que els editorials d'en Rovira eren tan dolents, ens ha "comprat". Ara només podrem dir-ne mal entre nosaltres. 

No sé si de has vist els darrers números de La Nova Revista. Em sembla que era el d'agost que en una seccioneta de notícies en un parell de ratlles, feia saber que tu eres a Tossa "barquejant i pintant i dedicat a altres activitats que no són precisament pictòriques". En Gasch s'hi va intrigar molt i va preguntar a en Viladomat què feies i aquest li va respondre que no ho sabia ben bé, però que creia que feies tres o quatre palaus***. Si això no l'aprima, ara que es torna a engreixar, no hi ha remei a la seva obesitat. Adéu, silueta! Ell volia ser un Modigliani i resultarà un Picasso de l'època limfàtica. En Junoy em preguntava ahir si havia passat alguna cosa entre en Gasch i jo, perquè observava en el "gran crítico catalán" (1) una certa reserva com si temés que la meva situació preponderant a La Nova Revista s'exercis en perjudici d'ell, d'en Gasch. Quines ganes de donar-se importància! Tenim paparres més grosses a aixafar que Gascos qualsevol, no et sembla? 

___________________________________

(1) Últim número de La Gaceta Literaria: Pròximament publicaran, anuncien, una sèrie d'articles del "gran etc. S. G." sobre la pintura francesa moderna. Quina llista de noms es preparara!

___________________________________

 

Per si t'interessa: aquest estiu he vist, en ple Barcelona, dues dones sense mitges. L'una no té importància, era una professional bastant fastigosa, pobreta. L'altra era una noia decent, com d'uns 20 anys i feia goig. Això, que a Tossa no té importància, a la ciutat dels Rucabados, Garcesos,**** pares Vallets i altres fariseus, en té molta. L'únic inconvenient, per mi, és que amb les sabates sobre la pell no s'hi deu anar gaire bé. 

Ai, Espinal, ja plou, fa fresca sobretot a les nits, i no podré tornar a Tossa. El cant de les sirenes, de tan lluny, no m'arriba amb prou intensitat. Començo a comprovar experimentalment que no el sento a distàncies superiors a 50 km. 

Adéu, escric amb molt poc control; estic tan ensopit aquesta nit que si no és de bestieses no sé com he omplert set pàgines. 

Imagina't per acabar, totes les reverències que vulguis a Madame Espinal, de l'hospitalitat de la qual estava tan disposat a abusar (i el greu que em sap per egoisme, no haver-ho pogut fer); saluda les ja esmentades sirenes, però estic lligat com Ulisses al màstil de la nau (pura figura de retòrica homèrica; no al·ludeixo per res a la d'en Rovira) i ... ja ens veurem un dia o altre. 

Just Cabot 

Ah! com compendràs, d'allò de la visita a en [Josep] Pla a Calella, ni parlar-ne. No queda temps i em penso que no tardarà a venir a Barcelona. Per començar sé que aquesta setmana madame Pla ha estat per aquí, que vol dir que aviat acabarà l'estiueig si no l'ha acabat ja.


* El Directori militar que presidia el general Miguel Primo de Rivera.

** Antoni Rovira i Virgili (Tarragona,1882 - Perpinyà, 1949) fou un periodista, lingüista i polític. Col·laborà en nombroses publicacions i va fundar i dirigir la Revista de Catalunya i el diari La Nau. Va militar a Esquerra Republicana de Catalunya i fou el president del Parlament de Catalunya a l'exili.

*** En aquell moment Espinal estava dirigint el projecte de la Torre Salvans, però també la reforma, juntament amb l'arquitecte Ignasi Escudé, de la masia Can Pèlags, propietat de la família Salvans i situada al teme municipal de Castellar del Vallès.

Vistes de Can Pèlags i de l’interior de la Torre Salvans   

**** Ramon Rucabado i Comerma (Barcelona, 1884 - 1966) fou un escriptor i activista. Des de les seves tribunes va defensar els principis socials i morals del cristianisme arrelat en la tradició.

Tomàs Garcés i Miravet (Barcelona, 1901 - 1993) fou un advocat, poeta, traductor i professor universitari.

noms citats:

Brunet, Manuel

Carles, Domènec

Garcés, Tomàs

Gasch, Sebastià

Junoy, Josep Mª

Moragas, Rafael

Pla, Josep

Rebull, Joan

Rovira i Virgili, Antoni

Serra, Joan

Picasso, Pablo

Rucabado, Ramon

Vallet, pare

Viladomat, Josep

 

________________

altres referències:

L'Esport Català

La Gaceta Literaria

La Nau

La Nova Revista

Modigliani, Amedeo

Primo de Rivera

Saló de Tardor

Tossa

carta ref.humbert-1927-3
Humbert, Manuel
Barcelona
30/11/1927
humbert-1927-3

Manuel Humbert a M. Espinal

Barcelona 30 de Novembre de 1927

Amic Espinal

M'he enterat ara mateix de la mort del vostre pare. Tristament sorprés per la vostra desgracia vos envio la expressió del meu condol.

Allunyat una mica aquets dias, a causa del meu treball, de la vida de la ciutat, no es extrany que m'hagi enterat ab retrás de tant trista nova.

Cregueu que de tot cor vos acompanyo en el vostre sentiment

Rebeu una forta estreta de ma y maneu lo que volgueu al vostre affm amic

Manuel Humbert

He volgut veureos aquets ultims temps per parlarvos del asunto del Sr Salvans pero no he tingut la sort de veureos. Ja vos escriuré mes tart si no'ns trobem algun dia. En Viladomat em va dir alguna cosa que'm fa creure que dit senyor pot haber quedat descontent y no ho voldria de cap manera.

noms citats:

Salvans, Francisco

Viladomat, Josep

carta ref.llor-1933-1
Llor, Miquel
Barcelona
23/08/1933
llor-1933-1

Miquel Llor a M. Espinal

AJUNTAMENT DE BARCELONA 

SECCIÓ DE CULTURA 

23 - Agost - 1933 

Amic Espinal. 

Com que estic en vigílies d'anar-me'n a Itàlia i com que diverses vegades en Viladomat m'ha expressat el seu desig de venir-hi, vist que tu ets qui molt sovint pensa i compta a benefici seu, m'interessa que em diguis si puc refiar-me'n per als primers dies de setembre. En Ventalló creu que no percebrà cap quantitat abans d'un mes o un mes i mig o dos. Jo no puc esperar tant ni retardar 

més les meves vacances, ni tampoc estic segur que, arribat el cas, aquell xicot faci el viatge. 

Si vens a Barcelona digues-me'n el que creguis procedent, o escriu-me o fes-m'ho dir, ben aviat. Gràcies. 

Espero que tots els teus passaran un bon estiu i que s'accentua la millora en la teva esposa.

Afmt

Llor 

Plaça de la República, 2 3r. 

Tèl. 11862

noms citats:

Viladomat, Josep

Ventalló, Joaquim

carta ref.sisquella-1934-1
Sisquella, Alfred
Sitges
30/01/1934
sisquella-1934-1

Alfred Sisquella a M. Espinal

Amic Espinal

Com tens la Senyora? 

He anat moltes vegades a Barcelona pro (...) trobarnos.

Em trasllado de casa; a Sitges mateix, Interinament, faré que em volgueu amb vosaltres a Cerdanyola

Recordo que quan tornares de Italia, parlo de bastants anys enrera, vingueres molt entusiasmat de Pietro della Francesca. A mi també és el fragment que m'agradat més. Ja en parlarem

A casa la Sra. Malvehy he tornat a veurer el Retrat que li vares fer. M'agradat més are que 10 anys enrrera. Que es bona senyal. En faig un que no estarà pas tan bé.

Recort a en Viladomat, en Mimò i demés amics

Teu

Sisquella

Sitges 30 I 1934


* Reproduïm el retrat al qual Sisquella fa referència.

noms citats:

Malvehy, Cecília

Mimó, Jaume

Viladomat, Josep