MARIAN ESPINAL

[Pintor i col·leccionista]

EPISTOLARI (1915 -1965)

#cartes en les quals Joaquim Ventallo és citat.

data referència transcripció referències
carta ref.cabot-1926-2
Cabot, Just
Barcelona
03/03/1926
cabot-1926-2

Just Cabot a M. Espinal

Barcelona, 3 de març de 1926 

Molt senyor meu i distingit artista:

A en Joaquim Ventalló sembla que li agradaria molt venir diumenge vinent, dia 7, a dinar. A mi m'és igual aquest diumenge com un altre. Pensava pujar diumenge, i així vaig prometre-ho a en Viladomat l'altre dia que va estar aquí a veure l'Apa

Si a tu que no et ve bé aquest dia, escriu-ho amb temps perquè puguem suspendre els preparatius.

No cal que t'amoins gaire a compondre el menú: escudella, carn d'olla i una truita. Mentre hi hagi cafè i conyac (per al Ventalló aquest darrer), ja estarem satisfets. Ben mirat hauria de haver dit que només amb la teva companyia ja n'estem de satisfets; pero això ja ho saps de sobres. 

Tots bons? Me n'alegro. 

Fins diumenge? 

Vols res de Barcelona? 

Perdona la barra. 

Teu afm.

Just Cabot

noms citats:

Elias (Apa), Feliu

Ventalló, Joaquim

Viladomat, Josep

carta ref.cabot-1926-3
Cabot, Just
Barcelona
05/03/1926
cabot-1926-3

Just Cabot a M. Espinal

5 de març de 1926 

Amic Espinal 

En Ventalló i jo, previament assabentats de la teva carta, pujarem diumenge a Cerdanyola, en el tren que surt d'aquí a les 12 del migdia, tret que ens llevem tard i el perdem, cas en el qual pujaríem en el de dos quarts de dues. (Pero no ho crec probable.)

Enlloc de xistos per a les postres, t'explicarem una estupenda aventura policíaca (si des d'ara –les onze de la nit– fins a diumenge a l'hora d'agafar el tren no em tornen a agafar). 

"La solución domingo".

Records a tothom. Desitgem que la teva mare estigui cada dia millor. 

Fins diumenge. 

Q. Ventallló

Just Cabot 

noms citats:

Ventalló, Joaquim

carta ref.cabot-1926-5
Cabot, Just
Barcelona
12/04/1926
cabot-1926-5

Just Cabot a M. Espinal

Barcelona, 12 - IV - 1926 

Amic Espinal: 

Rebuda la teva carta. El Ventalló i jo que l'hem llegida t'adrecem la més cordial enhorabona perquè l'accident del Peugeot no ha malmès la teva integritat física (encara que t'hagi malmès l'econòmica). 

Hi ha notícies fresques d'avui mateix que cal que sàpigues. Aquest matí ha estat detingut en Rafael Benet. No se sap per què exactament, pero puc dar-te l'explicació més versemblant.

Dimecres a la nit fou detingut en Miquel Ferrer propietari (encara que no hagi pagat) de la Llibreria Italiana. Era un dels caps més visibles de l'organització i feia cosa d'un any que estava reclamat per l'autoritat militar. Però ell tan tranquil. Té feina per estona perquè està complicat de totes les complicacions d'aquests temps. L'endemà matí feren un registre, amb resultats positius, a la Llibreria Italiana. Hi trobaren abundància de publicacions clandestines, cartes, documents —demana. Res, per a la policia, un bon servei. A més a més en la dita llibreria hi havia tot sovint cada reunió que, junt amb les altres coses a dalt dites, el més estrany del cas és que hagin tardat tant a fer aquesta detenció. La feina va ser per als Maragall i l'Editorial Barcino, puix que l'ordre de clausura anava per la botiga del nº 3 del carrer Petritxol. Maragall i Barcino segueixen oberts.

A proposit d'això. Fa cosa d'un mes, un tal Sánchez Mazas,* que escriu animalades des d'Itàlia a l'ABC, estava tot indignat amb l'Ettore de Zuani (un professor de l'Escola Italiana que viu a Barcelona) per les coses antiespanyoles que escrivia en periòdics feixistes d'Italia. I el tal Sánchez —després de dir que ell a Gènova havia parlat amb en Carner** quan hi era de vicecònsol i de pintar-lo com un fervent espanyolista (com se'l devia rifar de cap a peus !)— assenyalava la Llibreria Italiana com un focus de separatisme actiu i conspiració. Si aquesta fama, justa per altra banda, havia arribat a Itàlia i d'aquí a Madrid, encara no havia arribat al Passeig d'Isabel II. 

El Ferrer ha estat un ase, un ASE, no sols per no haver guillat abans, havent pogut fer-ho de sobres, sinó perquè és molt fàcil que tenint tot allò a la botiga hagi compromès una colla de gent, entre la qual en R. Benet, director, com saps, de La Ciutat i la Casa. Almenys així fa pensar-ho. 

Amés a més d'altres registres, ahir se'n féu un a casa seva. Li trobaren fulles i segells, segons es diu, però no l'han detingut fins al matí d'avui.

A les 10 tocades el Ventalló corria per agafar un tramvia a la Pl. de la Universitat i l'ha vist esperant-se, amb dos tipus al darrera i s'ha pensat que fossin policies i no li ha dit res. Han pujat al mateix tramvia. En Benet ha entrat a asseure's i els dos policies i en Ventalló s'han quedat a la plataforma del darrera. Potser si hi hagués hagut lloc en Ventalló hauria entrat a parlar amb ell —perquè no estava segur que en Benet anés detingut— i a hores d'ara potser també estaria tancat.

Circula el rumor que en Viladomat ja ha tornat de Madrid.

Us he de pujar a veure pero no sé quan, perquè aquest mes no m'hi veig de cap ull de feina i els diumenges clapo per tota la setmana. 

No sé si coneixes un tal Artigas, arquitecte, que viu a Pedralbes. Havia estat regidor del directori. També ha estat detingut, perquè segons diuen tenia un retrat del primo* amb un rètol que deia: "El hombre que faltó a su palabra", penjat al despatx. 

Adéu, que també són les 12 i pieu

Molts records a tothom i fins que ens veiem. 

T. a. 

Just Cabot 

P.S. 

Semblen esvaïts els temors d'una junta esquirol al ‘Ateneu

Un consell:

Avans que en Dalmau us mati per allò de l'exposició, feu-lo agafar. 

Una promesa

Quan vingui et pujaré llibres.


* Rafael Sánchez Mazas (Coria, 1894 - Madrid, 1966) fou un escriptor i membre fundador de Falange Española. El 1929 va ser conseller de Primo de Rivera, i acabada la guerra civil va ser ministre sense cartera en el govern de Franco. Un any més tard va renunciar al càrrec per pròpia iniciativa. Entre les seves novel·les cal destacar La vida nueva de Pedrito de Andía i Rosa Krüger.

** Josep Carner i Puig-Oriol (Barcelona, 1884 - Brussel·les 1970), fou un poeta, periodista, autor de teatre i traductor, considerat el màxim representant de la poesia del Noucentisme. A través dels seus articles publicats a La Veu va contribuir a la renovació de l'estil del periodisme literari i polític. El 1921 va ingressar a la carrera diplomàtica i marxà a Gènova per actuar com a vicecònsol d'Espanya. També va exercir càrrecs a San José, Le Havre, Hendaia, Beirut, Brussel·les i París. Durant la guerra civil es mantingué fidel a la República i en acabar la contesa va iniciar el camí de l'exili, que només va trencar el 1970, durant una visita fugaç a Barcelona.

*** Primo de Rivera.

noms citats:

Artigas Albertí, Vicenç

Benet, Rafael

Carner, Josep

Dalmau, Josep

Ferrer, Miquel

Primo de Rivera

Sánchez Mazas, Rafael

Ventalló, Joaquim

Viladomat, Josep

Zuani, Ettore de

________________

altres referències:

ABC

Ateneu

Editorial Barcino

La ciutat i la casa

Llibreria Italiana

Maragall

 

carta ref.cabot-1927-3
Cabot, Just
Barcelona
23/08/1927
cabot-1927-3

Just Cabot a M. Espinal

Barcelona, 23-25 - VIII - 27 

Amic Espinal 

Com que no tenia res per llegir al tren, vaig pensar que la millor solució fóra dormir, però no vaig poder aconseguir-ho. I com veuràs si tens paciència, m'hauria anat d'allò més bé. 

A l'Ateneu vaig veure el Moraguetes,* granellut com mai i fins feia pudor (això ja m'ho havia avisat en Serra, pero jo no l'havia sentida mai). Dar-li el "feix de records" de l'Anneta Bou i posar-se "ximple" va ser tot u. Va dir-me que el mes vinent, per allà la Mercè, vindrà a Tossa, i que si jo hi tornava abans, que donés dos feixos de records a l'Anneta (son paraules d'ell), per més expressivitat, "li fiqués mà". Com que jo encara tardaré alguns dies a venir, et transmeto els encàrrecs. El primer és de fàcil complir; el segon, com que el fas per delegació, millor dit per subdelegació, no faltaràs als teus deures de casat i pare de família (*). 

(*) aquesta opinió no m'atreviria a defensar-la massa. Es una qüestió en la qual el vot decisiu el té la Maria. A més a més, faltaria saber l'opinió de l'Anneta, que em sembla que no la dissimularia gaire. 

_______________________

Ara, tot és que ella hi consenti. Ja t'arreglaràs. Jo, la veritat, no gosaria, ni el Moraguetes tampoc, perquè si ho provés estic segur que veuríem per la sorra tot un assortit de "pièces dettachées pour Moraguetes", com diuen els catàlegs. 

Sortint de l'Ateneu, vaig trobar els següents senyors, tots junts: Ragasol, Sagarra, Ventalló, Armengou, Planas** (souteneur) i un germà gran (persona decent) d'aquest. La conversa va ser tan interessant i apassionada, que es va acabar a quarts de sis, amb claror de dia. Com que és molt llarga, ho deixo per ľúltim. Llavors vaig pensar que podia anar-me'n a Cerdanyola, i així vaig fer-ho, però no tenia tren fins a les 8 i 12, i vaig anar al parc a llegir La Publi. A Cerdanyola vaig dormir un parell d' hores i altra vegada a Barcelona  — i a ľestació, el Viladomat que anava amunt. Ens aturem i surt en Lena que venia al mateix tren que jo i no ens havíem vist. 

En Viladomat va arribar a les sis del matí a Cerdanyola, sense adormir-se, i encara va fer menjar pols a un[s] 10 Citroën. Li acabaven de fer un encàrrec per Manlleu: una commemoració del bisbe Aguilar, fill d'aqueix poble, no hi cabia de content i el vaig deturar en sec:

–menys auto i més taller. 

L'Oscar es va alegrar molt d'aquesta interrupció i vam començar l'ofensiva. El Viladomat vinga dir que només treia l'auto els diumenges... (sinó que es veu que per ell cada dia deu ser diumenge), etc, etc.

Ah, no me'n recordava. Arribant a Cerdanyola, a aquella hora del matí, es va adonar que havia fet el viatge a Tossa i tornava amb el suport de la molla trencat. Aquest noi ens pendrà mal. En Lena desitja que esclafi el cotxe i així, no tenint pessetes per una reparació important, l'haurà d'arraconar fins que tingui algun encàrrec llest i cobrat. 

He vist en Llor. L'han d'operar aviat; havia estat operat d'hèrnia i se li ha reproduit. Si li és possible vindrà a passar la convalescència a Tossa. Diu que ja t'escriurà. 

He estar a casa l'Elias. Una menuda molt sana i bonica, que es dirà Mercè. Tot va anar bé, sinó que va durar molt. M'han explicat una cosa del Rebull*** que m'ha fet molta gràcia. El van veure i van parlar i, és clar, ja se sap de què es parla amb preferencia a casa d'una partera. En Rebull, parlant de l'embaràs de la seva diguem-ne dona va dir que l'embaràs li havia durat, mireu si és curios, "nou mesos menys dues hores". El record de la precisió! Ves a saber si un home tan desordenat en totes les seves coses, porta un dietaria exacte de la seva vida matrimonial.

I prou per avui.

Saluda a la teva senyora, petons a les nanes i molts records a les sirenes de Tossa i al metge Font.

Fins a la vista.

Just Cabot 

P.S.

Pots desmentir formalment allò de la compra de La Publi pel P. Miquel d'Esplugues, i pel P. Vallet. S.J.,**** com també es rumoreja. 

Allò de la conversa amb en Sagarra etc. no val la pena d'explicar-ho llargament. El punt central dels sermons fou: digues si quan algú ens digui que ets m…. li hem de trencar la cara o bé hem de deixar-te de saludar. Sembla que li va fer bastant d'efecte. No sabem, però, si durarà ni què farà.


* Rafael Moragas i Maseras (Barcelona, 1883 - Estrasburg, 1966) fou un escriptor, periodista, crític musical i uns dels fundadors de l'Associació Wagneriana de Barcelona. Va escriure a La Publicitat, Pèl & Ploma i Papitu. Entre 1912 i 1939 va exercir com a director artístic del Gran Teatre del Liceu i va ser l'autor de diferents decorats i escenografies per a obres de Wagner. El 1939 es va exiliar a França.

** Eduard Ragasol i Sarrà (Caldes de Montbui, 1901 - Mèxic, 1962) fou un advocat i polític. Milità a Acció Catalana, formació amb la qual va concórrer a les eleccions generals espanyoles de 1936 dins el Front d'Esquerres, sent-ne elegit diputat. El 1939 s'exilià a França i el 1947 va traslladar la seva residència a Mèxic.

Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau (Barcelona, 1894 - 1961) fou un poeta, novel·lista, dramaturg, periodista i traductor. Va ser membre de l'Institut d'Estudis Catalans i de la Reial Acadèmia de Bones Lletres. Va traduir al català La Divina Comèdia i vint-i-vuit obres de Shakespeare. Entre les seves obres, algunes de les quals van arribar a ser molt populars, cal esmentar les peces teatrals El cafè de la Marina o La ferida lluminosa i la novel·la Vida privada.

Josep Maria Planes i Martí (Manresa, 1907 - Barcelona,1936) fou un periodista, dramaturg i traductor. Després d'haver-se iniciat com a periodista en diferents publicacions locals, va fer el salt col·laborant a La Nau, Mirador i La Publicitat. Fou director de la revista satírica El Be Negre i autor dels reculls de cròniques Nits de Barcelona i Gàngsters de Barcelona, en els quals denunciava les connexions de la FAI amb la delinqüència comuna. En esclatar la guerra, fou detingut i assassinat per un escamot de la FAI.

*** Joan Rebull Torroja (Reus,1899 - Barcelona, 1981) fou un escultor. La seva escultura, en la qual les seves figures manifesten un hieratisme que tanmateix no els resta vitalitat, va anar oscil·lant des d’un classicisme arrelat en el noucentisme cap a un simbolisme al·legòric.

**** Miquel d'Esplugues és el nom religiós que va adoptar l'escriptor i frare caputxí Pere Campreciós i Bosch (Esplugues de Llobregat, 1870 - Barcelona, 1934). El 1907 va fundar i dirigir la revista Estudis Franciscans. Persona de confiança de Francesc Cambó, va exercir la seva influència sobre els cercles propers a la Lliga Regionalista.

Francesc de Paula Vallet (Barcelona,1883 - Madrid, 1947) fou un sacerdot jesuïta, ordenat per l'arquebisbe Vidal i Barraquer, conegut pels seus exercicis espirituals per a homes. El 1928 deixà la Companyia de Jesús i funda la comunitat de Cooperadores Parroquiales de Cristo Rey, la seu de la qual seria traslladada a Pozuelo de Alarcón el 1945.

noms citats:

Armengou, Ignasi

Elias (Apa), Feliu

Lena, Oscar

Llor, Miquel

Moragas, Rafael

Planas

Rebull, Joan

Ragasol, Eduard

Sagarra, Josep Mª

Serra, Joan

Ventalló, Joaquim

Viladomat, Josep

 

 

________________

altres referències:

L'Ateneu

Bisbe Aguilar

La Publicitat

carta ref.llor-1933-1
Llor, Miquel
Barcelona
23/08/1933
llor-1933-1

Miquel Llor a M. Espinal

AJUNTAMENT DE BARCELONA 

SECCIÓ DE CULTURA 

23 - Agost - 1933 

Amic Espinal. 

Com que estic en vigílies d'anar-me'n a Itàlia i com que diverses vegades en Viladomat m'ha expressat el seu desig de venir-hi, vist que tu ets qui molt sovint pensa i compta a benefici seu, m'interessa que em diguis si puc refiar-me'n per als primers dies de setembre. En Ventalló creu que no percebrà cap quantitat abans d'un mes o un mes i mig o dos. Jo no puc esperar tant ni retardar 

més les meves vacances, ni tampoc estic segur que, arribat el cas, aquell xicot faci el viatge. 

Si vens a Barcelona digues-me'n el que creguis procedent, o escriu-me o fes-m'ho dir, ben aviat. Gràcies. 

Espero que tots els teus passaran un bon estiu i que s'accentua la millora en la teva esposa.

Afmt

Llor 

Plaça de la República, 2 3r. 

Tèl. 11862

noms citats:

Viladomat, Josep

Ventalló, Joaquim