MARIAN ESPINAL

[Pintor i col·leccionista]

EPISTOLARI (1915 -1965)

#cartes en les quals Joaquim Sunyer és citat.

data referència transcripció referències
carta ref.ricart-1920-2
Ricart, EC
Vilanova
13/07/1920
ricart-1920-2

E.C. Ricart a M. Espinal

Masia En Parellada

13 - VII - 1920 

An en Marià d'A. Espinal                                

fill adoptiu de Serdanyonópolis 

Estimat amic.

¿Que't passa que no m'escrius? ¿La tens, oi, una carta meva en la que't deia que la que'm vas dirigir a Paris vaig rebre-la a l'endemá d'arribar al poble nadiu?

¿Que fas; pintes gaire?

Jo també — dematí i tarde —  i vaig gravant els tràgics epissodis de l'España tràgica de Carmen, que creu que's una tragedia per un en prou feines ha passat de l'Ebre.

Molt be l'article Pujols* al Vell i Nou. Et felicito per le venta ¡sempre plou sobre mullat! Jo, pobre de mi, també he venut a l'Exposició: aquell bodegonet de la cindria i el cantiret de cristall. Res, una mesquinesa; tres-centes palomes. 

No he anat encare a Barcelona ni ganes tinc d'arribar-hi mentres no refresqui mes. Potser vagi a Madrid d'aqui un mes amb el meu germà que's proposa fer una excursioneta amb cotxe per aquelles terres. La calor m'esvera. Jo no vull passar mes temps sense embabiacar-me al M. del Prat i Toledo i l'Escorial. M'ho imagino de lo bo del mon. 

En Mercadé encare no te taller. 

En Plà va fent. Deu haver deixat la mansarda de rue Nt. Dame des Victoires perque l'Hotel de Rouen ja es a ca'n Pistrans i d'aqui poc hi haurà una banca o casa de cambi. Una casa de cambi obliga a un cambi de casa. 

En Kim no'm contesta i res se d'ell. L'Ynglada m'envià un petit "bouquin" que m'ofereix i en el que hi han uns boixos sencills, ignocents i barbars caracteristiques de l'imatgeria popular catalana. A Paris darrerament vaig trovar unes estampes epinalenques delicioses i mes auques. D'en Miró res en sé. Penso que deu esser en ple arid camp de Tarragona, pintant amb pincells finisims de pel de marta. 

L'Humbert estava mes trempat que un xinxol. En Garriga** comprant sempre ¿ja t'en devies enterar de la compra de uns cent Sunyer? Es important l'estok pero hi ha molta palla. En "Rafles o el ladron elegante" criticant i fent cases. Acabo de llegir la crítica a Vell i Nou de l'obra d'un escultor per mi, adotzenat que's diu Otero

¿Que ens veurem, o que? ¿I en Benet en quins mars navega? Molts recorts quan el vegis. 

Ben afectuosos també al teus pares i germanes.

Sempre ben cordialment 

L'Enric - Cristófol. 


* Francesc Pujols i Morgades (Barcelona, 1882 - Martorell, 1962) fou un escriptor i filòsof i un dels fundadors de Les Arts i els Artistes i del setmanari Papitu, del qual n'acabaria sent el director. Va escriure diferents peces teatrals i el llibre Concepte General de la Ciència Catalana, en el qual defensa l'existència d'un corrent filosòfic pròpiament català, iniciat per Ramon Llull i continuat per Ramon Sibiuda. Salvador Dalí sempre el va considerar un dels seus màxims referents. En l’article que l'autor de la carta esmenta (Artistes que han canviat en l'exposició d'enguany), Pujols parla de la pintura d’Espinal.

** Lluís Garriga Roig (Barcelona, 1880 - París, 1939) fou un col·leccionista d’art. (més informació)

 

 

noms citats:

Benet, Rafael

Borralleras, Quim

Garriga, Lluís

Humbert, Manuel

Mercadé, Lluís

Miró, Joan

Otero, Jaume

Pla, Josep

Pujols, Francesc

Rafols, Josep F.

Sunyer, Joaquim

Ynglada, Pere

________________

altres referències:

Carmen

Vell i Nou

carta ref.espinal-1921-21
Espinal, Marian
Paris
20/04/1921
espinal-1921-21

M. Espinal a pares i germanes

Estimats pares i germanes,

Jo continuo bé i trevallo tant com puc. Dilluns va arribar el sr Nualart, amb qui vaig sopar i per ell sé que esteu bé G. D. En Ricart ja és a Madrid. Avui suposo haurà arribat a París el gran pintor [Joaquim] Sunyer. Doneu la meva nova adreça an en Puig Gairalt, ja que jo no tinc ni temps d'escriurer.

Records a tothom

Vos abraça vostre

Mariàn Antón

noms citats:

Puig Gairalt, Antoni

Ricart, EC

Sunyer, Joaquim

carta ref.espinal-1921-22
Espinal, Marian
Paris
25/04/1921
espinal-1921-22

M. Espinal a pares i germanes

Estimats pares i germanes,

Continuo molt bé, igual vos desitjo. Vaig rebrer la lletra de la mamá i molt li agreiexo lo que m'hi diu. Ahir diumenge vaig anar a la Malmaison, que es molt bonic, amb en [Joaquim] Sunyer, en Garriga i l'Inglada. Trevallo tant com puc i faig molt poca feina, pro apreng molt

Rebeu l'afecte de vostre

Marian Anton

noms citats:

Garriga, Lluís

Sunyer, Joaquim

Ynglada, pere

carta ref.espinal-1921-28
Espinal, Marian
Paris
23/05/1921
espinal-1921-28

M. Espinal a pares i germanes

Estimats pares i germanes, avans d'ahir vaig rebrer 300 pts i vos en dono les gracies. Avans ja havia rebut lletra del papà i si no he contestat més aviat es perqué sempre que ho vaig a fer ve un o altre a destorbar-me. Ahir a la tarda vaig anar a cal Andreu ¡Quin tallerás! 

Avui matí ha vingut ell i hem anat a seguir marxants i a l'Exposició que acaba d'obrir en Picasso. Els nuvis deuent estar molt atrafegats, doncs encar no m'han vingut a veurer. Espero que aixis que sabeu el resultat del fallo de la C M m'envieu un telegrama. Estic de pega de no poguer anar a Londres, pro com que podia estar molts pocs dies ho deixarem per una altre vegada.

En aquets moments arriba en Lluis (...) i hem ve a buscar per anar a sopar en un lloc baratet. En Sunyer ja torna a ser a Sitges després d'haver fet el retrat d'en Garriga. Jo estic completament desorientat. Potser es de tants camins que vaig a pendre i tots bons.

El cas que es que he estripat una serie de cosas. Demà començaré un cuadro que ting pensat. Es pateix molt, molt.

Continuo bé.

Me'n vaig a sopar Adeu i fins a un altre i Vos abraça vostre

Marian Anton

noms citats:

Andreu, Marià

Garriga, Lluís

Sunyer, Joaquim

________________

altres referències:

Picasso

carta ref.masvila-1926-1
Masriera (Masvila), Frederic
Barcelona
07/10/1926
masvila-1926-1

Masvila a M. Espinal

Barcelona - 7- Octbre - 1926 

Car amic Espinal;

No vos queixaréu pas; com aquell qui diu arrivar i moldre. Arrivo i totseguit vos escric. ¡Ditxós de vos, que continueu á Tossa, prop la mar, aquella mar que conec á fons i que tant estimo. 

Que, com van els cuadros? , sense esperit de pretenciós, crec que'm trobareu á faltar. Aquelles converses, aquell continuo mirar les pintures, alternant amb Bach o Beethoven, aquell vibrar á duo devant la maravella sempre renovada de la natura ¿m'equivoco?

Per ma part vos diré que aquesta lletra que estic fent are, en el primer paper que he trovat, es prova evident que la vostra amistat ha plantat dins de mi arrels. 

Vor escric en el taller devant el cuadro de Giberola que he fet á Tossa 

La pintura es una bojeria. Lo que he portat aquest any, aixafa completament lo fet anteriorment. El retrat de la Nuñez enmarcat, i el de la Nuri, marcan evidentment un salt gros, aixís ho ha reconegut Junceda que vingué ahir i quedá l'home tot entusiasmat. 

El vostre cap m'está are mirant, i també al costat d'altres retrats que tinc, sembla un renéc, de contundent que es.* 

Alabat sia Deu que fa que la vida siga una continuada ascenció. Que aquesta no es converteixi en devallada es lo que cal desitjar. Cal pero, esser humil: no fos cas que'l mal esperit vingues á enbullar la troca - mar endins sempre que deya Maragall

Y a proposit de Maragall, ahir vareig anar a can Parés. Me digueren que vos han tornat á escriurer. Tenen poques obres, pero quedará be.

D'en Carles un paisatje mes fet á correcuita que mai, tant es aixís que el noi Maragall me digué que potser no l'exposaria. Devant de certes produccions caldrá fer el crit de "Un xic mes de respecte devant el natural"

L'Apa hi te un bodegó de uns llibres, ahont hi ha un tros admirable. Casi, casi pero, sembla fet amb bisturi.

D'en Sunyer una figura forsa bonica, llástima que aguanta una criatura de cartró. Ademés à lo de Sunyer no hi circula la vida. ¿No Trovéu? 

Ja veurem el conjunt com quedará. 

Que vos provi forsa la tarda de Tossa, que el paisatje del codolá i dels cars, segueixi amb empenta, i que l'altre, el llarc, s'acabi seguint en l'ambient de cap al tart, d'aquella hora divina que tot parla a l'ánima.

La vostra Adelaida ya deu estar bona. Feuli molts petons de part de ma canalleta. Nosaltres al arrivar tingué que ficarse al llit la Nuri... pero ahir ja havia passat tot. Els demés tots campantes.

A la vostra esposa i germana els nostres recorts, un petó a la petita i vos rebeu un abraç de vostre fermat amic

F. Masriera

Ens deixarem á casa vostra el cançoner de Schubert. Güardéulo i ja me'l tornaréu. 

c/c Diputació - 329 - 2n 


Frederic Masriera Vila (Barcelona 1890 - París 1943) fou un pintor i dibuixant. Fill del pintor i argenter Frederic Masriera Manovens, es va formar a la Llotja de Barcelona i va ser deixeble del pintor Nicolau Raurich. Va adoptar el nom artístic de Masvila.

* Reproduïm el retrat d’Espinal al qual el seu autor fa esment.

noms citats:

Carles, Domènec

Elias (Apa), Feliu

Junceda, Joan

Maragall, Joan A.

Sunyer, Joaquim

________________

altres referències:

Bach

Beethoven

Maragall, Joan

Sala Parés

Schubert

Tossa

carta ref.colom-1926-1
Colom, Joan
La Bisbal
15/10/1926
(data estimada)
colom-1926-1

Joan Colom a M. Espinal

Amic Espinal

Sé que vareu esser aqui a La Bisbal cuan jo n'era absent. Aprofitant el mal temps vaig anar a Barcelona aont tenia quelcom a fer.

Sento molt no habervos vist i passar unas hores xarran ab vostre companyia.

Travalleu força? No sé qui va dirme que el cuadro gros de mar l'heu abandonat a causa de les males condicions que estaven per a travallar. Es llástima puig era quelcom molt ben començat i prometia força. 

Jo sempre prefereixo travallar ab bons condicions de llum i fer quelcom de banal á un tema bonic pero anguniós de fer. Sé tota la lluita que s'esmerça i el poc resultat que s'en treu. Els reflexos son enemics terribles.

He vist el Saló de Tardor. En general molt fluig, com solen esser aquesta mena d'exposicions.

Els vostres pressecs son deliciosos[,] es sens dubte el millor troç de pintura de l'Exposicio. Es sensible i de molta calitat. 

En Duran Camps ha fet un mitg nu de suro. Ell que sempre parla de les cualitats! Pero senyor com diable hi ha gent que usa les mateixes paraules que un hom i fan certes coses! En Dalí,* fa jocs malabars, imitant'ho tot des dels primitius italians a n'en Picasso. Sort que es jove i pot perdre temps encare. Es llastima pero, perque crec que té condicions. L'Apa, una natura morta, un vas negre i llibres, sobre fondo de tapissaria segle XVIII. Es alló de esgotar el tema. Diable i com es apurat tot aixo. Potser no hi ha menester de tant. En fi es interesant. En Mir un cosa de Vilanova, barques, gent a la platja. Dolent, de serie, vulgarissim. En Sunyer, un retrat de senyora ab un nen a la falda. Quina miseria fisiologica! Sembla una acuarela, prim, molt color de rosa, blauets, tot plegat fa angunia i es d'alló mes gratuit. En Benet a trobat uns tons mes atmosferics en un abre gros sobre el cel. Tons mes envolcallats d'aire, pero es llastima que es fatigui tan aviat i no lluiti, per aquest cami no farà gaire cosa que s'ho valgui. En Mercader, joier, aquellas cosas sordes i sensa color, mastegades, feixugues i horribles a veurer, per el meu gust. Sembla que'm rasquin el cap ab un vidre. No puc soportar'ho. En Lluis entossudit ab la nota que va trobar l'any passat i sembla que fassi tots els esforços pera no sortirsen. D'en Carles dos coses francament dolentes. Imita ara els paisatges romantics,.. d'anticuari, pero sensa l'esperit de l'epoca ni la gracia. Dos cuadrets bufons de l'Ivo. Un Vayreda tot vent, força bonic i es tot lo que recordo. Ah si, una masia de Tossa sensa cap importancia. M'agrada molt mes fent figura. Com que no vaig tenir el gust de veuros i parlar, ho faig per carta. Veniu un dia que no sia gaire aprofitable. Vos ho agrairé molt. Vos estreny la má vostre amic

J. Colom


Joan Colom i Agustí (Arenys de Mar, 1879 - 1969) fou un pintor que va partir de l'impressionisme i evolucionà cap al realisme per finalitzar realitzant pintures de paisatge. També fou gravador i dibuixant. Va col·laborar en el setmanari Papitu amb el pseudònim de Picarol.

* Salvador Dalí i Domènech (Figueres, 1904 - 1989) fou un pintor i escriptor que esdevingué un dels màxims exponents del moviment surrealista.

noms citats:

Benet, Rafael

Carles, Domènec

Dalí, Salvador

Durancamps, Rafael

Elias (Apa), Feliu

Mercader, Ramon

Mir, Joaquim

Pascual, Ivo

Picasso, Pablo

Sunyer, Joaquim

Vayreda, Francesc

________________

altres referències:

Saló de tardor

carta ref.cabot-1927-1
Cabot, Just
Barcelona
21/03/1927
cabot-1927-1

Just Cabot a M. Espinal

Barcelona, 21 - III - 27

Amic Espinal:

De part d'en Junoy,* tan aviat com puguis, si pot ser demà millor que demà passat, envia'm a la impremta fotos de les teves obres. Dic fotos perquè en Junoy només en vol publicar una, però triada entre algunes. El quadro que a ell li agradaria més de publicar és l'interior amb les teves dona i germana.**

Això és el que corre més pressa, ja que els gravats necessiten dies per assecar-se i la revista fa de mal enquadernar si encara són molls.

Igualment m'ha encarit que et demanés ninotets per a peus de pàgina,*** com els d'En Sunyer i en Ricart que hauràs vist.

Em posaràs als peus de la teva senyora (fórmula Pujols).

Ton afm.

Just Cabot

A la nit veuré el Viladomat a l'Or del Rhin


* Josep Maria Junoy i Muns (Barcelona, 1887 - 1955) fou un periodista, poeta i dibuixant. Intel·lectual catòlic, va editar les obres de Chesterton traduïdes al català. En el camp literari va ajudar a introduir a Catalunya l'avantguarda europea a través de la revista Trossos, de la qual en va se el director entre 1916 i 1917. Junoy és conegut com a autor del cal·ligrama Oda a Guynemer (1917). Considerat el primer cal·ligrama en llengua catalana, el poema mostra els trets característics de la primera avantguarda a Catalunya, quan la poesia fusionava la forma cubista amb les idees futuristes.

** A propòsit de l'exposició d'Espinal a la Sala Parés, Cabot va escriure una ressenya a La Nova Revista del mes d'abril de 1927, una versió manuscrita de la qual es pot llegir a la carta cabot-1927-2. Aquell número també va incloure la reproducció del quadre al qual Cabot fa esment i que aquí reproduïm.

*** Dels ninotets per a peus de pàgina, Espinal en va fer amb tota seguretat més d'un. De publicats, però, només hem sabut trobat el que figura a La Nova Revista, Vol. III, núm. 2, p. 23

noms citats:

Junoy, Josep Mª

Pujols, Francesc

Ricart, EC

Sunyer, Joaquim

Viladomat, Josep

________________

altres referències:

La Nova Revista

Wagner