MARIAN ESPINAL

[Pintor i col·leccionista]

EPISTOLARI (1915 -1965)

#cartes en les quals Dalmau és citat.

Nota biogràfica de Dalmau, Josep

data referència transcripció referències
carta ref.ricart-1920-1
Ricart, EC
Vilanova
12/02/1920
ricart-1920-1

E.C. Ricart a M. Espinal

Vilanova 12 - II - 1920

Amic Espinal.

Una munió d'entorpiments van impedir-me anar a Paris en l'època que't vaig anunciar. Ara va la data definitiva: el dijous 19 sortiré de Barcelona per a arrivar el 20 –crec a les 10 del m.– a Paris. Me plauria moltíssim poguer encaixar aixis que poses el peu a terra. Sortiré en l'exprés de les 9 del matí.

¿Et serà molest cercar-me allotjament? Tu, ja coneixedor de Paris, d'arrivada podrás indicar-me on anar a raure. Si trovessis una pensió discreta ho preferiria ara de moment i un cop instal·lat podria orientar-me amb mes comoditat. Fes el que't sembli, mentres m'asseguris una gabia on poguer descansar. En Miró i en Dalmau* arribaran al cap de uns 15 dies de ser-hi jo. Per aquella data t'anuncio una magna reunió Courbetista. A tractar, diversos importants afers d'una trascendencia cabdal. 

Bé, esperant doncs veure't deseguida reb l'afecte cordial de l'Enric C Ricart

Aniré a visitar els teus srs. pares per si volen fer-me qualque encàrreg que ben de gust cumpliria. Adeu.

Marge esquerra:

Entera't de l'hora d'arrivada, doncs amb aixó del canvi d'hora a França el dia 15, no se físicament si seran les 10 o les 11 m.


* Josep Dalmau i Rafel (Manresa, 1867 - Barcelona, 1937) fou un pintor i marxant d'art. Va fundar, a Barcelona, les Galeries Dalmau, un establiment que esdevindria una plataforma per a la promoció del jove talent artístic local i la difusió a Catalunya de l'art europeu més avançat. El 1917 Dalmau va organitzar la primera exposició individual de Marian Espinal.

noms citats:

Dalmau, Josep

Miró, Joan

________________

altres referències:

Agrupació Courbet

carta ref.llorens-artigas-1920-1
Llorens Artigas, Josep
Barcelona
20/02/1920
(data estimada)
llorens-artigas-1920-1

J. Llorens Artigas a M. Espinal

Benvolgut amic:

Rebuda la teva del 19 amb gran alegria; un dia d'aquest arrivarà en Ricart a Paris; en Miró prepara la maleta i segons diu en Dalmau li prepara una exposicio a can Leonel Rosenberg o a can Druet.

Ben content dels teus afers femenins en els quals et desitjo tota mena de prosperitats i cap ensopegada ni moral ni material.

Tambe es una bona nova lo del quadre dels bosc de Boulogne.

Segurament aviat haure de pujar a Paris per afer allavors com que hi vindré de ric tindrem ocasió de "depenser" qualques francs.

Veig no'm dius res dels de câ teva, jo dilluns els aniré a veurer i els parlaré de lo que pintes etc etc, per a ferlos contents.

El sr. Galí* m'encomana es faci el seguent encarrec per si'et ve be el fer-ho. Es compar a can Lefranc rue Valois 18. el seguents colors:

Blanc d'argent / nº13 / 2 tubos

Vert émerande / nº6 / 2 tubos

Cadmium orange foncé / nº6 / 2 tubos

Blau cobalt / nº6 / 2 tubos

Ocre rouge  / nº10 / 1 tubo

Ocre jaume / nº10 / 1 tubo

Terre verte naturel  / nº6 / 1 tubo

Sienne brulée  / nº10 / 1 tubo

Rouge indien  / nº10 / 1 tubo

Rouge venise  / nº10 / 1 tubo

Rouge anglais  / nº10 / 1 tubo

Violet cobalt / nº10 / 1 tubo

Carmin garance  / nº6 / 1 tubo

Jaune de Mars  / nº10 / 1 tubo

Noir ol pêche / nº10 / 1 tubo

Primer si de cas pots mirar quant val i ens ho dius que t'enviariem els francs inmediatament. 

No't descuidis d'enviar-me el cataleg dels independents.

Ja saps que ets de les Arts i els Artistes?

Segurament ja t'escriuran, car els "courbet" han sigut acceptats en bloc a les Arts i els Artistes, en fi tot el que pasi aqui ja t'ho aniré dient sense que m'hagis de contestar puig em faig carreg del que es viure a Paris.

Be plego perque es tard.

Visca la pintura i força salut i anims per a disfrutar-la

Teu affm

Llorens


* Francesc d'Assís Galí i Fabra (Barcelona, 1880 - 1965) fou un pintor i pedagog. Fundà a Barcelona l'Escola d'Art Galí, en la qual es van formar, entre altres artistes, Joan Miró, Lola Anglada, Josep Llorens Artigas i Marian Espinal. La seva pintura va anar evolucionant del modernisme al noucentisme. Els seus treballs més destacats són els frescos de l'edifici de Correus de Barcelona (1928) i els de la cúpula del Palau Nacional de Montjuïc (1929).

noms citats:

Dalmau, Josep

Galí, Francesc

Miró, Joan

Ricart, EC

________________

altres referències:

Associació Courbet

Les Arts i els Artistes

carta ref.ricart-1920-3
Ricart, EC
Paris
29/11/1920
ricart-1920-3

E.C. Ricart a M. Espinal

Paris - 29 - XI - 1920

Hauries d'encriure a l'amic Espinal, li hauries d'escriure;  cada dia aixó pensava. 

En fi, tu ja sabs com s'escorra el temps aqui i no cal que pretengui excusar-me. 

Ara arribo de La Rotonde: La ronyosa gabia que tanca aquest pudriment internacional de pipes i melenas. Cada dia hi vaig i cada dia m'explico menys el perqué. La penya s'ha reduit; Sala,* Mercadé i en [Josep] Plà** de tart en tart. Aixi que pugui els tralladaré (vegi's La Revista) a qualque altre cafè tranquil i on no s'hi vegin tant els microbis fent de les seves. ¡Si això es l'hivern me'n ric de la primavera!  Treballo: completo la Carmen de La Sirène

¿Ja ho sabs que exposo a cé'n Dalmò [Galeries Dalmau]? Si, ves-hi i si tens a mà un d'aquells parents mil·lionaris*** porta-li. Dibuixos sense importancia i que no tienen nada de particular com diria R. Dario si no fos mort. 

Aquestes ratlles son solsament perque vegis que'm recordo dels amics d'allí baix. I serveixi de preludi d'una de ben extensa i detallada que't dedicaré aixis que disposi de mes temps. Tu no'm paguis amb la mateixa moneda i escriu-me. 

Fabian [de Castro], molt envellit; apesarat. Devia creure fer l'oro i el moro quan la exposició i es veu que li ha sortit el tret per la culata.

L'Humbert a Barcelona. 

En Mercadé, animat i aprofitant el temps sempre en el talleret simpatic de Notre Dame des Champs.

En Sala, gras i rodò com un matò i fent moltes peles.

Jo, ja ho veus; per ara a la Rue Del hambre,**** pero un jour viendrà que t'oferiré el domicili potser a la Rue ………. de la Monnaie

Recorts a la teva familia. 

Teu invariable 

l'Enric.C Ricart 


* Rafael Sala (Vilanova i la Geltrú, 1891 - Pasadena, 1927) fou un pintor i membre de l'Agrupació Courbet. Juntament amb el seu amic E.C. Ricart va fundar la revista d'avantguarda Themis. El 1919 marxà a Nova York, on es va relacionar amb Torres García i va conèixer a Marcel Duchamp, el qual va convèncer a la col·leccionista Katherine S. Dreier perquè adquirís una obra seva per a la Societé Anonyme, el fons d'art que anys més tard esdevindria la base de les col·leccions del futur MoMA.

** Josep Pla i Casadevall (Palafrugell, 1897 - Llofriu, 1981) fou un escriptor i periodista i figura eminent de la literatura catalana. Pla va coincidir amb Ricart a París, amb qui va establir una estreta relació d'amistat.

*** Referència a Francisco Salvans, cosí de la mare d’Espinal. Francisco Salvans Armengol (Terrassa, 1875 - 1936) va ser un industrial i polític. Després de formar-se a la Société Alsacienne de Constructions Mecàniques de Mulhouse, es va incorporar a l'empresa familiar Salvans Germans, Ponsà i Saus. Aviat es va convertir en un membre destacat de la vida econòmica i cultural de Terrassa. El 1925 va encarregar a Marian Espinal la direcció del projecte de disseny, construcció i decoració de la seva casa d’estiueig a Matadepera, un palauet conegut amb el nom de Torre Salvans.

**** L'autor de la carta ironitza amb la Rue Delambre, probablement el carrer on es trobava el seu domicili parisenc.

 

noms citats:

Castro, Fabian de

Dalmau, Josep

Humbert, Manuel

Mercadé, Lluís

Pla, Josep

Sala, Rafael

________________

altres referències:

Galeries Dalmau

La Revista

La Rotonde

Éditions La Sirène

carta ref.ricart-1922-1
Ricart, EC
Sevilla
28/04/1922
ricart-1922-1

E.C. Ricart a M. Espinal

Sevilla 28 - 4  - 22

Eggr. Sg. Espinalli da Sardagnolla.

Benvolgut amic.

Vaig posar-te una sevillana postal, i tu, ni dignar-te a contestar per peteneras. O be estàs molt enfeinat, o be ets un mandra: voilà. Jo, com que ara per ara com ara ni estic enfeinat ni tinc mandra, t'escric, i en màquina, que ja es tot el que's pot dir, i veure si aixis et faig pujar els colors a la cara. Despres del meu precipitat viatge de París a Vilanova i de les engunies que ja pots imaginar-te si dic que fou per haver rebut unes noves molt alarmants de la salut de la meva mare, i que sortosament no tingué les consecuencies que's temien, pots també imaginar-te amb quina alegria vaig venir-me'n a la terra de la idem.

Vaig venir a Sevilla disposat a pintar a trotxa i a motxa sobretot aixo tant celebrat de la Setmana Santa, però sols n'he pogut treure apunts que potser mes tant resolgui, per la impossibilitat de pintar a la nit i no disposant d'un ampli balcó ni de cap camión. El camp a Sevilla, no es res de l'altre mon i ara ja es impossible d'embestir-lo doncs fa una calor epouvantable com la que fa a Vilanova pel mes d'agost Aquarel·les matinals al parque de María Luisa i apunts tabernaris es tot el que he pogut fer. Sevilla es bo, pero com que's tant els elogis que en fan, quant hi ets els troves excessius. El que es bó de debó es Granada, i molt pintable. Sevilla te una charme que per poc que badis t'atrau com un riu; ço es, per la seva bellesa i amb las seves liquides impetuositats. Amb tot, els catalans tenim molt de guanyat i encare que tant tu com jo i com altres que conec que porten a dins un petit burgeset, no passem d'allò de que qui dia passa any empeny, no te l'inmensitat del "se víve" qu's la frase-tipo que inclou tota la definició d'aquesta gent. Jo peno que ni pels toros s'apassionen i que allò de l'amor a la rabiosa son falornies. Aqui la única cosa que veritablement es "espiritual" es la vinassa. (pensamiento sublime) A LA TERRA DELS "CHATOS" ET QUEDAS AMB UN PAM DE NAS

Hem parlat de tu amb una família molt simpàtica -els Srs. Malvhey- els quals varen fer-te l'elogi que 't mereixes per les teves excepcionals dots com a home i com artista (Apa, fes el vano!)

¿Que ja esta enjegada l'exposició de B. A.? T'agrairé me'n fassis cinc centims doncs visc a la lluna. No se ni si he arribat a exposar. El burro dels cops aquest any vaig decidir que fos l'amic Torrents, que si fa o no fa es tant grandios com tu, encare que no COPSI els éxits d'igual FAISO.

A Granada vaig fer un croquis-retrat del maitre Manuel de Falla* i que durà sortir a la "revue musicale" Si miras el numero d'aquesta mesada hi veuras un retrat al boix del compositor Szmanowsky i altres coses d'aquest humil servidor que lo es.

No se si es aturrollament o enlluernament, pero no veig les coses clares despres d'una estona tant maquinal. L'enlluernament es una cosa constant en aquest carai de pais en que la llum hi es abocada al port major i ara mes que mai per al major épatement d'aquesta fauna que'ns etziven de l'escandinavia i demés.

Escriu-me i ves que no tingui de dir-t'ho d'una altra manera. Pots fer-ho a casa que ja m'ho cursaran allí on sigui. RAMBLA 86.

Records als amics.

?Saps si Mr. Dalmò ja es aquí de retorn de l'Italia?

Saludos afectuosos als teus Srs. pares i germanes i tú reb l'amistat cordial de

l'Enric - C Ricart.

 

A Sevilla hi ha un museu que tanca unes quantes pintures de deixa'm encendre. T'ensenyaré reproduccions d'uns magnifics simples Zurbaran i de un Greco formidable (retrat del, seu fill (?) ). Murillo hi es en tots els seus personalíssims aspectes; des de l'època estructurada i lluminosa fins a la pintura vaporosa tant distinta. Murillo es potser el pintaire mes estimat; el que hi ha es que uns l'estimen de mitja vida per amunt i altres de mitja per avall.

Demà fare el bunyol d'anar a Itàlica que es com si digues anar a Ampuries sinó que això fa mes catalanista. E1 Guadalquivir es l'unic riu que conec d'Espanya que està muntat mes a la francesa S'hi pot passejar i fer-hi canotatje passant per dessota d'un arbre plorós. Es la pedra de toc del romanticisme a la Bertíni i de l'altre romanticisme que Déu ens conservi.


* Reproduïm el retrat al qual Ricart fa esment.

noms citats:

Dalmau, Josep

Falla, Manuel de

Malvehy, Augusto

Szymanowski, Karol

Torrents

 

________________

altres referències:

Revue Musicale

carta ref.viladomat-1926-1
Viladomat, Josep
Madrid
02/04/1926
viladomat-1926-1

Josep Viladomat a M. Espinal

Gran Pension Cabrera 

Claudio Coello. 23, 1º 

Madrid 2 d' Abril de 1926 

Benvolgut Espinal: 

Rebuda la teva lletra i per ella veig la impossibilitat de que vinguis a madrilenyajar, cosa que per mi és un disgust. 

A més de la molta feina que tinc, com sigui que encara no he tingut temps de visitar els museus on hem anat avui amb En Castedo i era tancat.

Creu-me que mon plaer hauria sigut tenir-te de company aquí, pro segons em dius la furibundesa d’En Dalmau ho impedeix. 

Ara en serio: a mi em serà impossible ser a Barcelona (Cerdanyola) abans del 10, et prego que vegis al meu sogre perquè faci emmotllar la figura immediatament i a l’arribar jo la retocaré si és necessari i l’enviarem tot seguit, car si no ho fem així no es podrà presentar la dita figura a l’exposició. A les teves mans deixo el que es faci tal com dic en la certesa que tot el que facis, per mi serà ben fet. Lo interessant és que tinguem temps suficient encara que just per presentar-nos a l’exposició decentment. 

T’aviso que jo estic molt espantat i jo esperava, que essent jo a Madrid ho aprofitaries per no celebrar l’exposició, carregant-me el mort a mi o a la meva absència, però anar fent som al ball i la ballarem. Déu hi faci més que nosaltres. 

Molts records a la teva dona i força petons a la nana i rep una ben afectuosa estreta de mà de ton ver amic

Josep Viladomat


Josep Viladomat i Massanas (Manlleu, 1899 - Escaldes-Engordany, 1989) va ser un dels escultors més dotats de la seva generació. Es va formar amb Joan Borrell i va treballar al taller d'Eusebi Arnau. Participà en el grup d'Els Evolucionistes, fundat l'any 1917, juntament amb Joan Rebull i Josep Granyer. Entre les seves obres destaca l'escultura d'homenatge a La República del monument a Pi i Margall (vegeu imatge a la pàgina següent) que es va construir el 1934 al bell mig de la plaça del Cinc d'Oros de Barcelona, després d'haver guanyat el concurs públic que s'havia convocat. El model que l'escultor va presentar va ser fet a l'estudi d'Espinal, a Cerdanyola, car era hivern i l'estudi de Viladomat no tenia calefacció. Espinal va aprofitar les sessions de posat de la model per fer dibuixos i pintures, una de les quals es pot veure actualment al Museu d'Art de Cerdanyola. L'escultura a escala monumental en bronze es va fondre la foneria Barberí d'Olot, en l'actualitat reconvertida en el despatx dels arquitectes Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta, guanyadors del Premi Pritzker de l'any 2017.

 

+ info Monument a Pi i Margall

+ info Espai Barberí

 

noms citats:

Dalmau, Josep

carta ref.cabot-1926-5
Cabot, Just
Barcelona
12/04/1926
cabot-1926-5

Just Cabot a M. Espinal

Barcelona, 12 - IV - 1926 

Amic Espinal: 

Rebuda la teva carta. El Ventalló i jo que l'hem llegida t'adrecem la més cordial enhorabona perquè l'accident del Peugeot no ha malmès la teva integritat física (encara que t'hagi malmès l'econòmica). 

Hi ha notícies fresques d'avui mateix que cal que sàpigues. Aquest matí ha estat detingut en Rafael Benet. No se sap per què exactament, pero puc dar-te l'explicació més versemblant.

Dimecres a la nit fou detingut en Miquel Ferrer propietari (encara que no hagi pagat) de la Llibreria Italiana. Era un dels caps més visibles de l'organització i feia cosa d'un any que estava reclamat per l'autoritat militar. Però ell tan tranquil. Té feina per estona perquè està complicat de totes les complicacions d'aquests temps. L'endemà matí feren un registre, amb resultats positius, a la Llibreria Italiana. Hi trobaren abundància de publicacions clandestines, cartes, documents —demana. Res, per a la policia, un bon servei. A més a més en la dita llibreria hi havia tot sovint cada reunió que, junt amb les altres coses a dalt dites, el més estrany del cas és que hagin tardat tant a fer aquesta detenció. La feina va ser per als Maragall i l'Editorial Barcino, puix que l'ordre de clausura anava per la botiga del nº 3 del carrer Petritxol. Maragall i Barcino segueixen oberts.

A proposit d'això. Fa cosa d'un mes, un tal Sánchez Mazas,* que escriu animalades des d'Itàlia a l'ABC, estava tot indignat amb l'Ettore de Zuani (un professor de l'Escola Italiana que viu a Barcelona) per les coses antiespanyoles que escrivia en periòdics feixistes d'Italia. I el tal Sánchez —després de dir que ell a Gènova havia parlat amb en Carner** quan hi era de vicecònsol i de pintar-lo com un fervent espanyolista (com se'l devia rifar de cap a peus !)— assenyalava la Llibreria Italiana com un focus de separatisme actiu i conspiració. Si aquesta fama, justa per altra banda, havia arribat a Itàlia i d'aquí a Madrid, encara no havia arribat al Passeig d'Isabel II. 

El Ferrer ha estat un ase, un ASE, no sols per no haver guillat abans, havent pogut fer-ho de sobres, sinó perquè és molt fàcil que tenint tot allò a la botiga hagi compromès una colla de gent, entre la qual en R. Benet, director, com saps, de La Ciutat i la Casa. Almenys així fa pensar-ho. 

Amés a més d'altres registres, ahir se'n féu un a casa seva. Li trobaren fulles i segells, segons es diu, però no l'han detingut fins al matí d'avui.

A les 10 tocades el Ventalló corria per agafar un tramvia a la Pl. de la Universitat i l'ha vist esperant-se, amb dos tipus al darrera i s'ha pensat que fossin policies i no li ha dit res. Han pujat al mateix tramvia. En Benet ha entrat a asseure's i els dos policies i en Ventalló s'han quedat a la plataforma del darrera. Potser si hi hagués hagut lloc en Ventalló hauria entrat a parlar amb ell —perquè no estava segur que en Benet anés detingut— i a hores d'ara potser també estaria tancat.

Circula el rumor que en Viladomat ja ha tornat de Madrid.

Us he de pujar a veure pero no sé quan, perquè aquest mes no m'hi veig de cap ull de feina i els diumenges clapo per tota la setmana. 

No sé si coneixes un tal Artigas, arquitecte, que viu a Pedralbes. Havia estat regidor del directori. També ha estat detingut, perquè segons diuen tenia un retrat del primo* amb un rètol que deia: "El hombre que faltó a su palabra", penjat al despatx. 

Adéu, que també són les 12 i pieu

Molts records a tothom i fins que ens veiem. 

T. a. 

Just Cabot 

P.S. 

Semblen esvaïts els temors d'una junta esquirol al ‘Ateneu

Un consell:

Avans que en Dalmau us mati per allò de l'exposició, feu-lo agafar. 

Una promesa

Quan vingui et pujaré llibres.


* Rafael Sánchez Mazas (Coria, 1894 - Madrid, 1966) fou un escriptor i membre fundador de Falange Española. El 1929 va ser conseller de Primo de Rivera, i acabada la guerra civil va ser ministre sense cartera en el govern de Franco. Un any més tard va renunciar al càrrec per pròpia iniciativa. Entre les seves novel·les cal destacar La vida nueva de Pedrito de Andía i Rosa Krüger.

** Josep Carner i Puig-Oriol (Barcelona, 1884 - Brussel·les 1970), fou un poeta, periodista, autor de teatre i traductor, considerat el màxim representant de la poesia del Noucentisme. A través dels seus articles publicats a La Veu va contribuir a la renovació de l'estil del periodisme literari i polític. El 1921 va ingressar a la carrera diplomàtica i marxà a Gènova per actuar com a vicecònsol d'Espanya. També va exercir càrrecs a San José, Le Havre, Hendaia, Beirut, Brussel·les i París. Durant la guerra civil es mantingué fidel a la República i en acabar la contesa va iniciar el camí de l'exili, que només va trencar el 1970, durant una visita fugaç a Barcelona.

*** Primo de Rivera.

noms citats:

Artigas Albertí, Vicenç

Benet, Rafael

Carner, Josep

Dalmau, Josep

Ferrer, Miquel

Primo de Rivera

Sánchez Mazas, Rafael

Ventalló, Joaquim

Viladomat, Josep

Zuani, Ettore de

________________

altres referències:

ABC

Ateneu

Editorial Barcino

La ciutat i la casa

Llibreria Italiana

Maragall

 

carta ref.cabot-1927-2
Cabot, Just
Barcelona
04/04/1927
cabot-1927-2

Just Cabot a M. Espinal

Barcelona, 4 - IV - 27 

Amic Espinal: 

Dijous és el sopar al pintor Joan Serra organitzat pel Moraguetes. A can Maragall et confirmaran la data, molt segura però, i podràs inscriure-t'hi. 

Si et va bé, un dia d'aquests que vinguis a Barcelona, que pot ser dijous matí, passa per can Pich a veure si guarden els diners amb què paguen les crítiques d'art. S'han de cobrar els mesos de gener i febrer. Com que el de març, no varem es escriure res més que allò de Les Arts i els Artistes que no ha estat publicat perquè tu, amb tota raó, vas donar ordre de tirar-ho al cove, si no et paguen el març no et facis fort a voler-ho cobrar. Els diners em vindran més bé ara que quinze dies enrera o que d'aquí un més. Ara és un moment oportú per ingressar-los a la meva butxaca.

Quan rebis això, dimarts, haurà sortit la crítica d'en Serra. En Moraguetes va assegurar-m'ho. No sé si t'agradarà.

Vaig trobar en Gasch* i va dir-me que la crítica d'en Dalí (el temps que bellugarà encara aquell article!) estava molt bé, i que no era cap rebentada. Res, un èxit. Diu que això de rebentada i tot el soroll va ésser culpa de l'Antonieta, aquella imitació de persona que segons males llengues, té tractes il·licits amb en Dalmau

La Nova Revista dirà de tu això que va a continuació, a més a més del que diu en Junoy en "Els nostres gravats": 

«Una exposició que comprèn obres realitzades de 1919 a 1926 és l'exteriorització d'un examen de consciència, una confessió pública. És natural, doncs, que hi trobem, sobretot tractant-se d'un jove, obres de diferents tendències. M. A. Espinal, pintor d'un finíssim sentit crític, ha vist massa bona pintura pels museus d'Europa per no recollir-ne ensenyances. Aquests set anys, i uns quants més d'anteriors, han estat de provatures, de suggestions: feina a despendre's del primer mestratge rebut, temporada de París, exemple dels holandesos, com a més importants. Ara, fixat a Catalunya, Martí i Alsina l'ha influït. Tot això, però, no vol dir imitacions capricioses, sinó tasca de recerca d'ell mateix. Reixirà el nostre pintor en aquesta fusió de l'imponderable amb la solidesa del millor Martí i Alsina? El seu paisatge de Tossa es ressent d'aquesta lluita. En dos paisatges d'igual empenta, que no ha exposat per no considerar-los prou acabats, el pintor trevalla en el mateix sentit. Nosaltres no sabríem demanar-li que es decantés, resoltament, del cantó que nosaltres preferim, perquè no tenim cap autoritat per fer-ho. Però posats a emetre una opinió personal, ja que Espinal, són paraules seves, "pinta en català", l'empenyaríem pel camí darrerament triat».

Saluda la teva senyora amb tots respectes i espera veure't el dia del sopar, el teu amic (i col·laborador)

Just Cabot


* Sebastià Gasch i Carreras (Barcelona, 1897 - 1980) fou un crític d'art i cinema. Mentre treballava com a bibliotecari del Cercle Artístic de Sant Lluc, va conèixer Joan Miró, amb qui va travar amistat i al qual va donar suport en els seus inicis. Va col·laborar a Gaseta de les Arts, D'Ací i d'Allà i L'Amic de les Arts, publicació des de la qual va difondre les idees de les avantguardes europees. El 1928 va signar amb Salvador Dalí i Lluís Montanyà el Manifest Groc. A més de la crítica d'art també va exercir com a crític de music-hall a La Publicitat i Mirador, i com a crític de cinema a L'Opinió. Després de la guerra civil va viure a París i el 1942 va tornar a Barcelona. El 1946 inicià la seva col·laboració en la revista Destino.

noms citats:

Dalí, Salvador

Dalmau, Josep

Espinal, Marian

Gasch, Sebastià

Junoy, Josep Ma

Martí Alsina, Ramón

Moragas, Rafael

Serra, Joan

 

________________

altres referències:

La Nova Revista