MARIAN ESPINAL

[Pintor i col·leccionista]

EPISTOLARI (1915 -1965)

#cartes en les quals Dali és citat.

data referència transcripció referències
carta ref.colom-1926-1
Colom, Joan
La Bisbal
15/10/1926
(data estimada)
colom-1926-1

Joan Colom a M. Espinal

Amic Espinal

Sé que vareu esser aqui a La Bisbal cuan jo n'era absent. Aprofitant el mal temps vaig anar a Barcelona aont tenia quelcom a fer.

Sento molt no habervos vist i passar unas hores xarran ab vostre companyia.

Travalleu força? No sé qui va dirme que el cuadro gros de mar l'heu abandonat a causa de les males condicions que estaven per a travallar. Es llástima puig era quelcom molt ben començat i prometia força. 

Jo sempre prefereixo travallar ab bons condicions de llum i fer quelcom de banal á un tema bonic pero anguniós de fer. Sé tota la lluita que s'esmerça i el poc resultat que s'en treu. Els reflexos son enemics terribles.

He vist el Saló de Tardor. En general molt fluig, com solen esser aquesta mena d'exposicions.

Els vostres pressecs son deliciosos[,] es sens dubte el millor troç de pintura de l'Exposicio. Es sensible i de molta calitat. 

En Duran Camps ha fet un mitg nu de suro. Ell que sempre parla de les cualitats! Pero senyor com diable hi ha gent que usa les mateixes paraules que un hom i fan certes coses! En Dalí,* fa jocs malabars, imitant'ho tot des dels primitius italians a n'en Picasso. Sort que es jove i pot perdre temps encare. Es llastima pero, perque crec que té condicions. L'Apa, una natura morta, un vas negre i llibres, sobre fondo de tapissaria segle XVIII. Es alló de esgotar el tema. Diable i com es apurat tot aixo. Potser no hi ha menester de tant. En fi es interesant. En Mir un cosa de Vilanova, barques, gent a la platja. Dolent, de serie, vulgarissim. En Sunyer, un retrat de senyora ab un nen a la falda. Quina miseria fisiologica! Sembla una acuarela, prim, molt color de rosa, blauets, tot plegat fa angunia i es d'alló mes gratuit. En Benet a trobat uns tons mes atmosferics en un abre gros sobre el cel. Tons mes envolcallats d'aire, pero es llastima que es fatigui tan aviat i no lluiti, per aquest cami no farà gaire cosa que s'ho valgui. En Mercader, joier, aquellas cosas sordes i sensa color, mastegades, feixugues i horribles a veurer, per el meu gust. Sembla que'm rasquin el cap ab un vidre. No puc soportar'ho. En Lluis entossudit ab la nota que va trobar l'any passat i sembla que fassi tots els esforços pera no sortirsen. D'en Carles dos coses francament dolentes. Imita ara els paisatges romantics,.. d'anticuari, pero sensa l'esperit de l'epoca ni la gracia. Dos cuadrets bufons de l'Ivo. Un Vayreda tot vent, força bonic i es tot lo que recordo. Ah si, una masia de Tossa sensa cap importancia. M'agrada molt mes fent figura. Com que no vaig tenir el gust de veuros i parlar, ho faig per carta. Veniu un dia que no sia gaire aprofitable. Vos ho agrairé molt. Vos estreny la má vostre amic

J. Colom


Joan Colom i Agustí (Arenys de Mar, 1879 - 1969) fou un pintor que va partir de l'impressionisme i evolucionà cap al realisme per finalitzar realitzant pintures de paisatge. També fou gravador i dibuixant. Va col·laborar en el setmanari Papitu amb el pseudònim de Picarol.

* Salvador Dalí i Domènech (Figueres, 1904 - 1989) fou un pintor i escriptor que esdevingué un dels màxims exponents del moviment surrealista.

noms citats:

Benet, Rafael

Carles, Domènec

Dalí, Salvador

Durancamps, Rafael

Elias (Apa), Feliu

Mercader, Ramon

Mir, Joaquim

Pascual, Ivo

Picasso, Pablo

Sunyer, Joaquim

Vayreda, Francesc

________________

altres referències:

Saló de tardor

carta ref.cabot-1927-2
Cabot, Just
Barcelona
04/04/1927
cabot-1927-2

Just Cabot a M. Espinal

Barcelona, 4 - IV - 27 

Amic Espinal: 

Dijous és el sopar al pintor Joan Serra organitzat pel Moraguetes. A can Maragall et confirmaran la data, molt segura però, i podràs inscriure-t'hi. 

Si et va bé, un dia d'aquests que vinguis a Barcelona, que pot ser dijous matí, passa per can Pich a veure si guarden els diners amb què paguen les crítiques d'art. S'han de cobrar els mesos de gener i febrer. Com que el de març, no varem es escriure res més que allò de Les Arts i els Artistes que no ha estat publicat perquè tu, amb tota raó, vas donar ordre de tirar-ho al cove, si no et paguen el març no et facis fort a voler-ho cobrar. Els diners em vindran més bé ara que quinze dies enrera o que d'aquí un més. Ara és un moment oportú per ingressar-los a la meva butxaca.

Quan rebis això, dimarts, haurà sortit la crítica d'en Serra. En Moraguetes va assegurar-m'ho. No sé si t'agradarà.

Vaig trobar en Gasch* i va dir-me que la crítica d'en Dalí (el temps que bellugarà encara aquell article!) estava molt bé, i que no era cap rebentada. Res, un èxit. Diu que això de rebentada i tot el soroll va ésser culpa de l'Antonieta, aquella imitació de persona que segons males llengues, té tractes il·licits amb en Dalmau

La Nova Revista dirà de tu això que va a continuació, a més a més del que diu en Junoy en "Els nostres gravats": 

«Una exposició que comprèn obres realitzades de 1919 a 1926 és l'exteriorització d'un examen de consciència, una confessió pública. És natural, doncs, que hi trobem, sobretot tractant-se d'un jove, obres de diferents tendències. M. A. Espinal, pintor d'un finíssim sentit crític, ha vist massa bona pintura pels museus d'Europa per no recollir-ne ensenyances. Aquests set anys, i uns quants més d'anteriors, han estat de provatures, de suggestions: feina a despendre's del primer mestratge rebut, temporada de París, exemple dels holandesos, com a més importants. Ara, fixat a Catalunya, Martí i Alsina l'ha influït. Tot això, però, no vol dir imitacions capricioses, sinó tasca de recerca d'ell mateix. Reixirà el nostre pintor en aquesta fusió de l'imponderable amb la solidesa del millor Martí i Alsina? El seu paisatge de Tossa es ressent d'aquesta lluita. En dos paisatges d'igual empenta, que no ha exposat per no considerar-los prou acabats, el pintor trevalla en el mateix sentit. Nosaltres no sabríem demanar-li que es decantés, resoltament, del cantó que nosaltres preferim, perquè no tenim cap autoritat per fer-ho. Però posats a emetre una opinió personal, ja que Espinal, són paraules seves, "pinta en català", l'empenyaríem pel camí darrerament triat».

Saluda la teva senyora amb tots respectes i espera veure't el dia del sopar, el teu amic (i col·laborador)

Just Cabot


* Sebastià Gasch i Carreras (Barcelona, 1897 - 1980) fou un crític d'art i cinema. Mentre treballava com a bibliotecari del Cercle Artístic de Sant Lluc, va conèixer Joan Miró, amb qui va travar amistat i al qual va donar suport en els seus inicis. Va col·laborar a Gaseta de les Arts, D'Ací i d'Allà i L'Amic de les Arts, publicació des de la qual va difondre les idees de les avantguardes europees. El 1928 va signar amb Salvador Dalí i Lluís Montanyà el Manifest Groc. A més de la crítica d'art també va exercir com a crític de music-hall a La Publicitat i Mirador, i com a crític de cinema a L'Opinió. Després de la guerra civil va viure a París i el 1942 va tornar a Barcelona. El 1946 inicià la seva col·laboració en la revista Destino.

noms citats:

Dalí, Salvador

Dalmau, Josep

Espinal, Marian

Gasch, Sebastià

Junoy, Josep Ma

Martí Alsina, Ramón

Moragas, Rafael

Serra, Joan

 

________________

altres referències:

La Nova Revista

carta ref.cabot-1927-6
Cabot, Just
07/11/1927 cabot-1927-6

Just Cabot a M. Espinal

7. XI. 27 

Sr. Marian A. Espinal 

Conseller artístic d'algun milionari*

Amic Espinal 

L'amic Quim Borralleres, com ja raps, entreté el seu desvagament perpetu fent d'intermediari, conciliador, xerrant, organitzant sopars, i altres activitats per l'estil. Com també deus saber, ve a ser com una mena de cònsol de Prats de Llussanès a Barcelona. En funcions, doncs, del seu càrrec, una família de Prats li ha encarregat de trobar comprador per a una peça de roba, en perfecte estat de conservació, de tul teixit mecànicament però amb brodats a mà. No sé quin antiquari ja en dona (...) o 70 duros, però el Quim, vetllant pels interessos dels seus representats, creu que un particular podrà dar-li'n més, ensems que aquest estalviarà si ho compra sense intervenció d'antiquari. No he vist la peça ni sé ben bé de què es tracta, mes recordant que a Blanes et miraves tant aquelles estovalles d'altar, he pensat si t'interessarà per tu o per algun representat teu, l'ocasió present. Si un dia véns a Barcelona, passa per l'Ateneu a l'hora que el Borralleres hi és. Té la roba guardada en el seu calaix de l'Ateneu i la podràs veure. Si no t'interessa, sense veure-la i tot, m'ho dius o l'hi dius. 

Em penso que deus rebre La Nau, i fins i tot els números endarrerits, i deus haver vist una anècdota sobre en Dalí, que va provocar una carta del Montanyà,** i aquest vespre en surt una d'en Dalí mateix, un seguit de poca-soltes de l'Esclasans contestant la carta d'en Montanyà, i l'anunci que no publiquen la d'en Gasch perquè és escrita en to incorrecte. El "gran critico catalàn" l'envià en forma de "lector diu..." per a La Publi, però en Rovira s'ha oposat a deixar-la sortir ja que és assumpte de La Nau, i a més a més parla d' "un tal Sr. Gols", d'incompetència, mala fe, "aquest Sr. Gols", etc. Res, estil Gasch pur. Anuncià que el número vinent de L'amic d'en Dalí, vull dir de les Arts, parlarà extensament d'aquesta qüestió. L'Apa ha dit a en Gols que no se'n parli més, que això és el que volen els Gasch i els Gasquets, fer soroll perquè la gent s'adoni d'ells. En Gols té ganes de replicar a en Gasch molt picant. L'hi ajudaré, d'amagat, perquè el meu nom ni cap al·lusió no han sortit encara. Ni ganes, perquè vaig criant més mala bava cada dia, però l'expel·leixo xerrant més que escrivint. 

Al número d'aquest mes de L. N. R. [La Nova Revista] hi aniran, per mica que hi càpiguen, dos dibuixos teus. ¿Et faria gràcia, si la pàgina s'hi presta, que anessin sota una crítica del Saló de Tardor que ha escrit el C. Fagès de Climent,*** que cada dia és més ase? Ja la llegiràs i em diràs tot el mal que te'n sembla. Si no fos que en Junoy no sap a qui encarregar-la, i jo no vull fer-la perquè ja tinc prou feina a la mateixa revista i no faria res més que repetir les poques coses que dic a La Nau.

Res, t'hauré de venir a veure qualsevol diumenge per xafardejar llarga estona, sinó que tinc molta feina durant aquest mes perquè els de casa han decidit de canviar de pis, ja que en el que fins ara hem viscut només hi érem interinament, una interinitat de 15 anys només!

És molt tard i em sembla que no tinc res més per dir-te, sinó que vegis el Borralleres (o em diguis a mi) si allò t'interessa o no i donar records a la teva senyora, a les nanes, etc.

Teu afm. - 

Just Cabot


* Francisco Salvans

** Lluís Montanyà i Angelet (Barcelona, 1903 - Ginebra, 1985) fou un escriptor i periodista. Treballà com a redactor de L'Amic de les Arts i el 1928 va signar amb Salvador Dalí i Sebastià Gasch el Manifest Groc.

*** Carles Fages de Climent (Figueres, 1902 - 1968) fou un escriptor, poeta i crític d'art i literari.

noms citats:

Borralleras, Quim

Dalí, Salvador

Elias (Apa), Feliu

Esclasans, Agustí

Fagès de Climent, Carles

Gasch, Sebastià

Junoy, Josep Mª

Montanyà, Lluis

Rovira i Virgili, Antoni

________________

altres referències:

L'Amic de les Arts

La Nau

La Nova Revista

La Publicitat