MARIAN ESPINAL

[Pintor i col·leccionista]

EPISTOLARI (1915 -1965)

#cartes en les quals Benet és citat.

Nota biogràfica de Benet, Rafael

data referència transcripció referències
carta ref.badrinas-1919-1
Badrinas, Antoni
Terrassa
06/12/1919
badrinas-1919-1

Antoni Badrinas a M. Espinal

Terrassa 6 Dbre 1919 

Amic Espinal:

He rebut la teva aposte del 23 passat i tal com desitjes vaig parlar amb en Fornells respecte al cuadro; varem quedar que a fi de mes, com me dius, se t'enviaran, doncs pel Ntre no hi havia temps hàbil. Em poses amb un compromís havent de fer jo el preu, fins are se l'han fet sols. Buscaré el den Benet i t'hi equiparare, t'estarà bé? Suposo que ell l'entregarà avans de fi de mes, doncs crec volia dur-lo a una exposició, pero com les coses van per mal camí no se si es farà. 

Molt m'alegro de que vegis força fatu, evita però el perill de tornar de Paris com l'Aragay d'Italia, fora de mal gust i fuig de certes conseqüencies, en fi crec trovarás força per a resistir les temptacions. No deixis d'anar al Panteon a veure els frescos (sic) d'en Puvis [de Chavannes]. Jo no conec un eva de correguda, aixís es qu'em tornaria a venir de gust de reveureho.

Portam alguna cosa de per qui, ja et prepararé el recader, ja sabs els meus gustos, Impressionisme, Fauvisme - Vuillard - Bonnard. No allargo mes.

L'assumpte Benet. Mallol esta resolt ferreament per Benet. Crec que ja hi dona lliçò. Jo el veig molt poc. Sols vaig veurel el dia de la retrobada íntima en honor de l'Armengol. Va esser una festa de recordança a l'ensems que s'inaugurà la sala de les seves obres permanents. Tot va anar be, sols que la Facia s'ens adormi (medium) i van tenir de despejarla.

Avui s'han despedit tots els obrers de Terrassa. A Barna fa 8 dias està tot parat i botigues tancades. Ningú veu el final. A Terrassa hi haurà  15000 persones en vaga. Deu ens ajudi.*

El meu nano trempat, es comença a fer fer la llei.

Mira si trobes una bona màquina fotogràfica Querz, 6 ½ x 9 o axis. En podrias aprofitar-ten per aqui si me la vendries a mitad de preu. Fa temps que hi vaig al darrere. Però ha de ser de marca, i em sembla que aprofitant la baixa podria trobarse i com es particular no et farian pagar aduana.

Em sembla que ja t'ho he dit tot. Que t'hi conservis molt i t'instrueixis. Ja sabs pots manar a ton bon amic que t'aprecia

Antoni Badrinas

Penses estar-hi molt temps?

Creu 30


* Tancament patronal (locaut) que es va produir des del novembre de 1919 fins al febrer de 1920 en resposta a la CNT.

 

noms citats:

Aragay, Josep

Armengol

Benet, Rafael

Mallol, Ignasi

carta ref.millas-raurell-1920-1
Millàs-Raurell, Josep Mª
25/02/1920 millas-raurell-1920-1

J.M. Millàs Raurell a M. Espinal

MANCOMUNITAT DE CATALUNYA

Car amic Espinal,

Em permetràs que et parli de «tu», perquè no sabria fer amb la teva gràcia la barreja de tractaments que et fas en cada lletra. Aixo dit, heus-aquí:

Perdona’m el que no t’hagi respost abans. Quan vaig tornar de París, vaig posar-me immediatament malalt atacat de una gripe española que em feu purgar la virtut de ser separatista. Després he tingut mandra, molta mandra. Al meu amic Queralt, de Roma, al qual et vaig presentar, fa poc que li he escrit. I no és que estigui submergit en un dolç Nirvana, no, però el gènere epistolar «no em tira». Tu ja sabràs perdonar-me perquè també pateixes, em sembla, d’aquesta malura.

Perdona que deixés escapar uns mots a propòsit de la teva consternació pel silenci de la «teva»: no hi va haver, pots creure, cap mena de ganes de molestar, ni tampoc per part de la Rafela Benet; va ésser tan sols una mica d'indiscreció... però jo no creia en la de la Rafela Benet. De totes maneres jo crec que no ha estat perdut.

París m’ha deixat un dolç regust i unes ganes folles de tornar-lo a gustar. Potser arrangi alguna cosa i torni abans de l’estiu; aleshores podré visitar el Louvre amb detenció i anar al Luxemburg.

Digues a en Ricart (o no li diguis res, que jo t’inclouré una lletra per ell) que jo em reconec culpable, però que no pot en cap moment exagerar la seva indignació perquè no hi ha pecat, car no hi ha hagut malícia. Tinc la desgràcia que quan m’encarreguen una cosa, passen els dies i la cosa no es fa si no m’empenyen a fer-la. En Ricart era a Vilanova, m’havia encarregat de recollir-li uns boixos, que li fes fer una lletra de recomanació per a un editor de París, i li dones tres exemplars del nostre llibre. Jo vaig enviar a en Ràfols, els boixos i esperava la liquidació del llibrer Domenech per a demanar-li els exemplars que volia en Ricart, dels que té en dipòsit, perquè els que jo vaig reservar-me son ja esgotats. Com veus, no hi ha sinó una manca de memòria. Ell volia protestar sols de la meva negligència tot dir mal de la meva memòria, no de la meva conducta amb tots i tothom diàfana i honrada. A en Ricart li passarà perquè és un gran xicot a qui jo estimo molt, i li passarà quan comprengui que no ha estat la meva actitut cap manca d’amistat, sinó una conseqüència de la meva negligència crònica. Fes-me la mercè d’entregar-li la lletra que t’incloc.

T’adjunto també els francs que vaig manllevar-te. Thanks!

Escolta: si jo t’enviés els diners, voldries comprar-me coses? Sobretot voldria uns llibres anglesos que ja et diria i una reproducció grossa, ben grossa, no acolorida (a no ser que fos molt ben feta) de la Primavera de Ghirlandaio. Si la trobessis no esperis pas que t’escrigui; envia-la dins d’un tub de cartró a la fi que no es doblegui. En quant al tamany, seria bo que tingués dos pams d’alt, p.e. Mercès. Tot seguit t’enviaria els francs.

T’envio el meu llibre Primers per correu apart. En Salvat-Papasseit, que ve a París i arribarà dimarts amb l’exprés, et portarà el Terramar que demanaves.

Espero que ara hauré pagat un deure d’amistat, que ja començava a sentir remordiments. Tu, ara, ja pots escriure llarg i no amb targetetes. Com que alguna fa cert goig, si vols, la pots posar dins de la lletra, però no redactis telegrames.

Teu, com sempre, cordialíssim amic, que t’abraça (jo soc així)

Millàs-Raurell

25/II/20


Josep Maria Millàs-Raurell (Barcelona, 1896 - 1971) fou un escriptor, traductor i dramaturg. Va viatjar per Europa amb Carles Riba i va ser alt funcionari de la mancomunitat catalana i de la Generalitat republicana. Al terme de la Guerra Civil es va mantenir allunyat de tota activitat literària.

noms citats:

Benet, Rafael

Ràfols, Josep F.

Ricart, EC

Salvat Papasseit, Joan

________________

altres referències:

Terramar

carta ref.ricart-1920-2
Ricart, EC
Vilanova
13/07/1920
ricart-1920-2

E.C. Ricart a M. Espinal

Masia En Parellada

13 - VII - 1920 

An en Marià d'A. Espinal                                

fill adoptiu de Serdanyonópolis 

Estimat amic.

¿Que't passa que no m'escrius? ¿La tens, oi, una carta meva en la que't deia que la que'm vas dirigir a Paris vaig rebre-la a l'endemá d'arribar al poble nadiu?

¿Que fas; pintes gaire?

Jo també — dematí i tarde —  i vaig gravant els tràgics epissodis de l'España tràgica de Carmen, que creu que's una tragedia per un en prou feines ha passat de l'Ebre.

Molt be l'article Pujols* al Vell i Nou. Et felicito per le venta ¡sempre plou sobre mullat! Jo, pobre de mi, també he venut a l'Exposició: aquell bodegonet de la cindria i el cantiret de cristall. Res, una mesquinesa; tres-centes palomes. 

No he anat encare a Barcelona ni ganes tinc d'arribar-hi mentres no refresqui mes. Potser vagi a Madrid d'aqui un mes amb el meu germà que's proposa fer una excursioneta amb cotxe per aquelles terres. La calor m'esvera. Jo no vull passar mes temps sense embabiacar-me al M. del Prat i Toledo i l'Escorial. M'ho imagino de lo bo del mon. 

En Mercadé encare no te taller. 

En Plà va fent. Deu haver deixat la mansarda de rue Nt. Dame des Victoires perque l'Hotel de Rouen ja es a ca'n Pistrans i d'aqui poc hi haurà una banca o casa de cambi. Una casa de cambi obliga a un cambi de casa. 

En Kim no'm contesta i res se d'ell. L'Ynglada m'envià un petit "bouquin" que m'ofereix i en el que hi han uns boixos sencills, ignocents i barbars caracteristiques de l'imatgeria popular catalana. A Paris darrerament vaig trovar unes estampes epinalenques delicioses i mes auques. D'en Miró res en sé. Penso que deu esser en ple arid camp de Tarragona, pintant amb pincells finisims de pel de marta. 

L'Humbert estava mes trempat que un xinxol. En Garriga** comprant sempre ¿ja t'en devies enterar de la compra de uns cent Sunyer? Es important l'estok pero hi ha molta palla. En "Rafles o el ladron elegante" criticant i fent cases. Acabo de llegir la crítica a Vell i Nou de l'obra d'un escultor per mi, adotzenat que's diu Otero

¿Que ens veurem, o que? ¿I en Benet en quins mars navega? Molts recorts quan el vegis. 

Ben afectuosos també al teus pares i germanes.

Sempre ben cordialment 

L'Enric - Cristófol. 


* Francesc Pujols i Morgades (Barcelona, 1882 - Martorell, 1962) fou un escriptor i filòsof i un dels fundadors de Les Arts i els Artistes i del setmanari Papitu, del qual n'acabaria sent el director. Va escriure diferents peces teatrals i el llibre Concepte General de la Ciència Catalana, en el qual defensa l'existència d'un corrent filosòfic pròpiament català, iniciat per Ramon Llull i continuat per Ramon Sibiuda. Salvador Dalí sempre el va considerar un dels seus màxims referents. En l’article que l'autor de la carta esmenta (Artistes que han canviat en l'exposició d'enguany), Pujols parla de la pintura d’Espinal.

** Lluís Garriga Roig (Barcelona, 1880 - París, 1939) fou un col·leccionista d’art. (més informació)

 

 

noms citats:

Benet, Rafael

Borralleras, Quim

Garriga, Lluís

Humbert, Manuel

Mercadé, Lluís

Miró, Joan

Otero, Jaume

Pla, Josep

Pujols, Francesc

Rafols, Josep F.

Sunyer, Joaquim

Ynglada, Pere

________________

altres referències:

Carmen

Vell i Nou

carta ref.badrinas-1921-1
Badrinas, Antoni
Terrassa
26/09/1921
badrinas-1921-1

Antoni Badrinas a M. Espinal

Terrassa 26 Septre 1921 

Creu 30

Amic Espinal: Referent a l'assumpte que tractavem l'altre dia Benet-Mallol, t'agraïré em siguis quelcom concret, encare que hagis d'anar a veure a en Mallol i explicarli. He vist casualment al pare den Rafel i m'ha dit te mir d'influir amb en Puig i Cadafalch. Per lo tant a veure si fas una bona obra.

Teu affm amic

Badrinas

noms citats:

Benet, Rafael,

Mallol, Ignasi

Puig i Cadafalch, Josep

carta ref.cabot-1926-5
Cabot, Just
Barcelona
12/04/1926
cabot-1926-5

Just Cabot a M. Espinal

Barcelona, 12 - IV - 1926 

Amic Espinal: 

Rebuda la teva carta. El Ventalló i jo que l'hem llegida t'adrecem la més cordial enhorabona perquè l'accident del Peugeot no ha malmès la teva integritat física (encara que t'hagi malmès l'econòmica). 

Hi ha notícies fresques d'avui mateix que cal que sàpigues. Aquest matí ha estat detingut en Rafael Benet. No se sap per què exactament, pero puc dar-te l'explicació més versemblant.

Dimecres a la nit fou detingut en Miquel Ferrer propietari (encara que no hagi pagat) de la Llibreria Italiana. Era un dels caps més visibles de l'organització i feia cosa d'un any que estava reclamat per l'autoritat militar. Però ell tan tranquil. Té feina per estona perquè està complicat de totes les complicacions d'aquests temps. L'endemà matí feren un registre, amb resultats positius, a la Llibreria Italiana. Hi trobaren abundància de publicacions clandestines, cartes, documents —demana. Res, per a la policia, un bon servei. A més a més en la dita llibreria hi havia tot sovint cada reunió que, junt amb les altres coses a dalt dites, el més estrany del cas és que hagin tardat tant a fer aquesta detenció. La feina va ser per als Maragall i l'Editorial Barcino, puix que l'ordre de clausura anava per la botiga del nº 3 del carrer Petritxol. Maragall i Barcino segueixen oberts.

A proposit d'això. Fa cosa d'un mes, un tal Sánchez Mazas,* que escriu animalades des d'Itàlia a l'ABC, estava tot indignat amb l'Ettore de Zuani (un professor de l'Escola Italiana que viu a Barcelona) per les coses antiespanyoles que escrivia en periòdics feixistes d'Italia. I el tal Sánchez —després de dir que ell a Gènova havia parlat amb en Carner** quan hi era de vicecònsol i de pintar-lo com un fervent espanyolista (com se'l devia rifar de cap a peus !)— assenyalava la Llibreria Italiana com un focus de separatisme actiu i conspiració. Si aquesta fama, justa per altra banda, havia arribat a Itàlia i d'aquí a Madrid, encara no havia arribat al Passeig d'Isabel II. 

El Ferrer ha estat un ase, un ASE, no sols per no haver guillat abans, havent pogut fer-ho de sobres, sinó perquè és molt fàcil que tenint tot allò a la botiga hagi compromès una colla de gent, entre la qual en R. Benet, director, com saps, de La Ciutat i la Casa. Almenys així fa pensar-ho. 

Amés a més d'altres registres, ahir se'n féu un a casa seva. Li trobaren fulles i segells, segons es diu, però no l'han detingut fins al matí d'avui.

A les 10 tocades el Ventalló corria per agafar un tramvia a la Pl. de la Universitat i l'ha vist esperant-se, amb dos tipus al darrera i s'ha pensat que fossin policies i no li ha dit res. Han pujat al mateix tramvia. En Benet ha entrat a asseure's i els dos policies i en Ventalló s'han quedat a la plataforma del darrera. Potser si hi hagués hagut lloc en Ventalló hauria entrat a parlar amb ell —perquè no estava segur que en Benet anés detingut— i a hores d'ara potser també estaria tancat.

Circula el rumor que en Viladomat ja ha tornat de Madrid.

Us he de pujar a veure pero no sé quan, perquè aquest mes no m'hi veig de cap ull de feina i els diumenges clapo per tota la setmana. 

No sé si coneixes un tal Artigas, arquitecte, que viu a Pedralbes. Havia estat regidor del directori. També ha estat detingut, perquè segons diuen tenia un retrat del primo* amb un rètol que deia: "El hombre que faltó a su palabra", penjat al despatx. 

Adéu, que també són les 12 i pieu

Molts records a tothom i fins que ens veiem. 

T. a. 

Just Cabot 

P.S. 

Semblen esvaïts els temors d'una junta esquirol al ‘Ateneu

Un consell:

Avans que en Dalmau us mati per allò de l'exposició, feu-lo agafar. 

Una promesa

Quan vingui et pujaré llibres.


* Rafael Sánchez Mazas (Coria, 1894 - Madrid, 1966) fou un escriptor i membre fundador de Falange Española. El 1929 va ser conseller de Primo de Rivera, i acabada la guerra civil va ser ministre sense cartera en el govern de Franco. Un any més tard va renunciar al càrrec per pròpia iniciativa. Entre les seves novel·les cal destacar La vida nueva de Pedrito de Andía i Rosa Krüger.

** Josep Carner i Puig-Oriol (Barcelona, 1884 - Brussel·les 1970), fou un poeta, periodista, autor de teatre i traductor, considerat el màxim representant de la poesia del Noucentisme. A través dels seus articles publicats a La Veu va contribuir a la renovació de l'estil del periodisme literari i polític. El 1921 va ingressar a la carrera diplomàtica i marxà a Gènova per actuar com a vicecònsol d'Espanya. També va exercir càrrecs a San José, Le Havre, Hendaia, Beirut, Brussel·les i París. Durant la guerra civil es mantingué fidel a la República i en acabar la contesa va iniciar el camí de l'exili, que només va trencar el 1970, durant una visita fugaç a Barcelona.

*** Primo de Rivera.

noms citats:

Artigas Albertí, Vicenç

Benet, Rafael

Carner, Josep

Dalmau, Josep

Ferrer, Miquel

Primo de Rivera

Sánchez Mazas, Rafael

Ventalló, Joaquim

Viladomat, Josep

Zuani, Ettore de

________________

altres referències:

ABC

Ateneu

Editorial Barcino

La ciutat i la casa

Llibreria Italiana

Maragall

 

carta ref.colom-1926-1
Colom, Joan
La Bisbal
15/10/1926
(data estimada)
colom-1926-1

Joan Colom a M. Espinal

Amic Espinal

Sé que vareu esser aqui a La Bisbal cuan jo n'era absent. Aprofitant el mal temps vaig anar a Barcelona aont tenia quelcom a fer.

Sento molt no habervos vist i passar unas hores xarran ab vostre companyia.

Travalleu força? No sé qui va dirme que el cuadro gros de mar l'heu abandonat a causa de les males condicions que estaven per a travallar. Es llástima puig era quelcom molt ben començat i prometia força. 

Jo sempre prefereixo travallar ab bons condicions de llum i fer quelcom de banal á un tema bonic pero anguniós de fer. Sé tota la lluita que s'esmerça i el poc resultat que s'en treu. Els reflexos son enemics terribles.

He vist el Saló de Tardor. En general molt fluig, com solen esser aquesta mena d'exposicions.

Els vostres pressecs son deliciosos[,] es sens dubte el millor troç de pintura de l'Exposicio. Es sensible i de molta calitat. 

En Duran Camps ha fet un mitg nu de suro. Ell que sempre parla de les cualitats! Pero senyor com diable hi ha gent que usa les mateixes paraules que un hom i fan certes coses! En Dalí,* fa jocs malabars, imitant'ho tot des dels primitius italians a n'en Picasso. Sort que es jove i pot perdre temps encare. Es llastima pero, perque crec que té condicions. L'Apa, una natura morta, un vas negre i llibres, sobre fondo de tapissaria segle XVIII. Es alló de esgotar el tema. Diable i com es apurat tot aixo. Potser no hi ha menester de tant. En fi es interesant. En Mir un cosa de Vilanova, barques, gent a la platja. Dolent, de serie, vulgarissim. En Sunyer, un retrat de senyora ab un nen a la falda. Quina miseria fisiologica! Sembla una acuarela, prim, molt color de rosa, blauets, tot plegat fa angunia i es d'alló mes gratuit. En Benet a trobat uns tons mes atmosferics en un abre gros sobre el cel. Tons mes envolcallats d'aire, pero es llastima que es fatigui tan aviat i no lluiti, per aquest cami no farà gaire cosa que s'ho valgui. En Mercader, joier, aquellas cosas sordes i sensa color, mastegades, feixugues i horribles a veurer, per el meu gust. Sembla que'm rasquin el cap ab un vidre. No puc soportar'ho. En Lluis entossudit ab la nota que va trobar l'any passat i sembla que fassi tots els esforços pera no sortirsen. D'en Carles dos coses francament dolentes. Imita ara els paisatges romantics,.. d'anticuari, pero sensa l'esperit de l'epoca ni la gracia. Dos cuadrets bufons de l'Ivo. Un Vayreda tot vent, força bonic i es tot lo que recordo. Ah si, una masia de Tossa sensa cap importancia. M'agrada molt mes fent figura. Com que no vaig tenir el gust de veuros i parlar, ho faig per carta. Veniu un dia que no sia gaire aprofitable. Vos ho agrairé molt. Vos estreny la má vostre amic

J. Colom


Joan Colom i Agustí (Arenys de Mar, 1879 - 1969) fou un pintor que va partir de l'impressionisme i evolucionà cap al realisme per finalitzar realitzant pintures de paisatge. També fou gravador i dibuixant. Va col·laborar en el setmanari Papitu amb el pseudònim de Picarol.

* Salvador Dalí i Domènech (Figueres, 1904 - 1989) fou un pintor i escriptor que esdevingué un dels màxims exponents del moviment surrealista.

noms citats:

Benet, Rafael

Carles, Domènec

Dalí, Salvador

Durancamps, Rafael

Elias (Apa), Feliu

Mercader, Ramon

Mir, Joaquim

Pascual, Ivo

Picasso, Pablo

Sunyer, Joaquim

Vayreda, Francesc

________________

altres referències:

Saló de tardor

carta ref.colom-1926-2
Colom, Joan
01/11/1926
(data estimada)
colom-1926-2

Joan Colom a M. Espinal

Amic Espinal

No estem de sort! Vos he portat el Director a Europa de l'Institut Carnegie de Pittsburg. Aquesta institució que anyalment fa exposicions importantíssimas internacionals. Volia que coneixes la vostra obra ab la seguretat de que vos hi seri'ho convidat. Els hi he parlat molt bé de vos. Estan consternats perque dema a la nit s'en van a Madrid.  De totes maneres l'any que ve vos els portaré, Deu vulgui que tinguem mes sort. Me sab molt, molt greu. De totes manere els portare a veurer el cuadro que te vostre l'amic Benet, pero jo voldria qu'es poguessin endur un concepte mes complert vostre

A reveurer amic

vostre

J. Colom

noms citats:

Benet, Rafael

________________

altres referències:

Institut Carnegie

carta ref.masvila-1927-1
Masriera (Masvila), Frederic
Sant Celoni
22/07/1927
masvila-1927-1

Masvila a M. Espinal

Sant Celoni - 22 - Juliol - 1927 

Carissim amic Espinal:

Abans, poc abans de sortir de Barcelona, vareig rebrer les cansons de Schubert. Moltes mercès.

Are desde el dia 16, som á Sant Celoni i vivim en una caseta que per sa situació, es una delicia. Imaginat, una casa de pagès à les afores (1 kilometre de la població) que és a casa els masovers; i a sobre de ella una altre que es la que vivim, pero que per el desnivell del terreny, es la nostra també á peu pla. 

A la caseta s'hi entra per el jardí. Un jardí descuidat pero atapeït d'ombra que hi fan uns 15 o 16 arbres i ahont sempre, a totes hores s'hi está fresc.

A n'ell hi fem la vida, i are mateix jo hi estic escrivint. 

Això per la canalleta es una gran cosa. Si volem els tenim a dins, éssent à fora.

No es com á Tossa que tot lo dia eran al carrer. 

El paisatge es preciós. Pensaba que anyoraria aquell mar diví,... pero, la veritat no tinc temps, doncs tot lo d'aquí es preciosissim i m'absorveix.

Penso fer bona tasca. Es presta perqué hi ha tranquilitat i a mes unes masies per els voltants ahont hi ha unes vaques estupendes, i uns corrals i pallers amb arbres que'ls rodejen i tot aixó amb el fons sublim del Montseny, que es una montanya sempre diferent, sembla el mar. 

Lo que convé es primerament fer salut, doncs sense això no es fa res. 

Després cal tenir serenitat. He patit yo molt d'atolandrament. Cal portar a dins el foc, pero com la máquina del tren que are veig passar al lluny, cal endegarlo i conduirlo alli ahont hom vol.

Hauriem de tenir sempre present aquella máxima que diu que "vint coses a mitj fer no valen lo d'una feta del tot "

...perquè produir tant? ¿No es millor la intensitat? Que cada pincellada sigui un resultat, i una vibració. Després cada dia soc mes partidari de la sinceritat i la veritat. Lo demés es enganyarse un mateix.

Penso fer coses de figura amb el paisatge. La situació d'aquest lloc es a proposit. He vist unes vaques amb un fons de paisatje que es una delicia. Cosa forta plena d'estructura i de color. A veurer si mes endevant veniu d'excursió. Es a casa casa Tresserras.

Y per Tossa ¿que feu? Escriu, contem coses que pintes, quina vida fas. 

Molts records a la esposa. Anyorará el piano. Aixó si, petons a la canalleta. Records a l'amic Benet i demés; per tu un abraç de l'amic

Frederic Masriera

noms citats:

Benet, Rafael

________________

altres referències:

Tossa